Ángela Rodicio

Plantilla:Infotaula personaÁngela Rodicio
Biografia
NaixementÁngela Rodríguez González
6 març 1963 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
San Cristovo de Regodeigón, Ribadavia (província d'Ourense) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Corresponsal
1992 – 2003 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Activitat
Camp de treballPeriodisme, periodisme televisiu i notícies globals Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, corresponsal de guerra, corresponsal, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata -
OrganitzacióLa Voz de Galicia, Faro de Vigo, Diario 16, Marie Claire, Vanity Fair, CNN, BBC, TVE…
GènerePeriodisme de guerra Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaÁngela Rodicio Modifica el valor a Wikidata
Obra
ProgramaInforme Semanal
Premis

IMDB: nm2011220
X: AngelaRodicio Instagram: angelarodicio Threads: angelarodicio Modifica el valor a Wikidata

Ángela Rodríguez González, més coneguda com a Ángela Rodicio (Ribadavia, província d'Ourense, 6 de març de 1963), és una periodista gallega.[1]

Trajectòria

Va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid. Va prendre com a cognom professional el d'una àvia seva, Rodicio. Ha col·laborat, entre d'altres mitjans, a La Voz de Galicia, Faro de Vigo, A Nosa Terra, Diario 16, Marie Claire, Vanity Fair, a CNN i a BBC. Des de 1989 treballa a Televisió Espanyola, amb la qual va començar cobrint la guerra Iran-Iraq.[2] De 1992 a 1996 fou corresponsal a l'Europa Oriental i de 2000 a 2003 a l'Orient Mitjà. El 2007 entrà a formar part de l'equip del programa Informe Semanal.[2][3]

És pública la seva enemistat amb seu col·lega de professió Arturo Pérez-Reverte,[4] que l'havia deixat força malparada en el seu llibre Territorio comanche (1994), on l'anomenava la "niña Rodicio" i n'airejava aspectes personals.[5] En contestació, ella va publicar Acabar con el personaje.[6]

El desembre de 2003 fou destituïda com a corresponsal a l'Orient Mitjà per "irregularitats econòmiques" en la corresponsalia a Jerusalem[7][8] El 5 de febrer de 2004 fou acomiadada de TVE per aquest motiu.[9] Tanmateix, el juny de 2004 el Tribunal Social núm. 28 declarà improcedent l'acomiadament[10] i al juny de 2005 el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid ho confirmà en sentència.[11] L'octubre del mateix any es va reincorporar a TVE.[12]

En el terreny personal, va estar relacionada amb Carlos García Revenga, secretari de les infantes Helena i Cristina de Borbó.[13]

Obres

  • La Guerra sin frentes. De Bagdad a Sarajevo: memorias de una enviada especial, Temas de hoy, 1998. ISBN 84-7880-953-8.[14]
  • Acabar con el personaje, Plaza & Janés, 2005. ISBN 978-84-01-30542-9.[15]
  • Palestina, Afganistán, Centro Andaluz de la Fotografía, 2007. ISBN 9788496466869.
  • El Jardín del Fin: viaje por el Irán de ayer y hoy, Debate, 2011. ISBN 9788499920382.[16]
  • Dulcinium: El amor perdido de Cervantes, Confluencias, 2016. ISBN 9788494476143.[17]

Premis i reconeixements

  • Premi Internacional de la RAI, 1991, per les seves cròniques del Golf Pèrsic.[18]
  • Cirilo Rodríguez, Asociación de la Prensa de Segovia, 1992.[19]
  • Víctor de la Serna, Asociación da Prensa de Madrid, 1994.[20]
  • ¡Bravo!, Conferencia Episcopal Española, 2001.[21]
  • Premi Galicia en Feminino, 2002.
  • Maria Grazia Cutuli, 2011.[22]
  • Ricardo Ortega, United Nations Correspondents Association, 2015.[23]

Referències

  1. ↑ «La otra verdad de la periodista» El Mundo, 11/1/2004 (castellà)
  2. 1 2 «El equipo» Informe Semanal, 2/3/2010 (castellà)
  3. ↑ «Lecturalia».
  4. ↑ Villena, Miguel Ángel (1998) Españoles en Los Balcanes: Misiones Civiles y Militares en la Antigua Yugoslavia ISBN 84-8319-034-6
  5. ↑ TERRITORIO COMANCHE: Las menciones a la "Niña Rodicio" Libertad Digital, 26 de desembre de 2003
  6. ↑ Ángela Rodicio, de nuevo en el ojo de huracán Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine., prnoticias.com, juny de 2005
  7. ↑ TVE destituye a Ángela Rodicio, corresponsal en Oriente Próximo, 27 de desembre de 2003
  8. ↑ Ángela Rodicio: «Urdaci me compelió a firmar un documento en inglés, sin tiempo para leerlo, y me dijo que estaba cesada» ABC, 27/12/2003.
  9. ↑ TVE despide a Ángela Rodicio por irregularidades en los gastos, El País, 6 de febrer de 2004
  10. ↑ «El juez declara improcedente el despido de Ángela Rodicio» La Voz de Galicia, 9/7/2004.
  11. ↑ El TSJ de Madrid confirma que el despido de Ángela Rodicio es improcedente, El País, 28 de juny de 2005
  12. ↑ Ángela Rodicio se reincorpora al 'Telediario 3', de TVE, El País, 21 d'octubre de 2005
  13. ↑ «El centinela de las infantas», Las Provincias, 4/2/2013 (castellà)
  14. ↑ La Guerra sin frentes
  15. ↑ Acabar con el personaje
  16. ↑ «Donde el paraíso» La Opinión Coruña, 29/7/2012 (castellà)
  17. ↑ Dulcinium. El amor perdido de Cervantes
  18. ↑ Angela Rodicio, premio de la RAI por sus crónicas sobre el Golfo, El País, 7 d'agost de 1991
  19. ↑ «El equipo de TVE en el conflicto yugoslavo, premio Cirilo Rodríguez» El País, 31/5/1993 (castellà)
  20. ↑ «Palmarés del Premio APM al Mejor Periodista del Año» APM (castellà)
  21. ↑ «Premios de la Conferencia Episcopal a periodistas y comunicadores» Zenit, el mundo visto desde Roma, 31/5/2001 (castellà)
  22. ↑ «Ángela Rodicio premio internacional de xornalismo Maria Grazia Cutuli» Secretaría Xeral da Igualdade da Xunta de Galicia (gallec)
  23. ↑ «Announcing the Winners of the 2015 UNCA Awards» United Nations Correspondents Association (anglès)

Bibliografia

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
Fernando Trias de Bes
El libro prohibido de la economía
Premi Espasa d'Assaig
2016
Succeït per:
'