Èurit de Tarant

Plantilla:Infotaula personaÈurit de Tarant
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Tàrent (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Crotona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle IV aC Modifica el valor a Wikidata)
MovimentPitagòrics Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFilolau Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDíocles de Fliünt Modifica el valor a Wikidata

Èurit (grec antic: Εὔρυτος, Éurytos) fou un destacat filòsof pitagòric del segle iv aC.

Iàmblic diu que era nadiu de Crotona en un passatge,[1] mentre que en un altre[2] el situa entre els pitagòrics tarantins. Fou deixeble de Filolau, i Diògenes Laerci l'esmenta com a mestre de Plató,[3] malgrat que probablement es tracta d'un error.[4]

Aristòtil, en la seva Metafísica, esmenta Èurit quan parla dels punts com a magnitud espacial:

« Va ser en aquest sentit que Èurit determinava el nombre de qualsevol cosa: comptava el nombre d'una persona o el d'un cavall o de qualsevol ésser viu fent la seva silueta amb pedretes tal com comptaríem els costats d'un triangle o d'un quadrat »
— Aristòtil, Metafísica, 1092b

Alexandre d'Afrodísies en fa una altra referència:

« Per exemple, suposem que el nombre 250 és la definició de l'ésser humà […] havent establert això, Èurit hauria agafat 250 pedretes, unes de color verd, d'altres negres, d'altres vermelles, i en general pedres de tots els colors. Llavors, dibuixaria el contorn d'una persona en una paret fent servir calç […] i a continuació posaria aquestes pedretes al voltant del rostre dibuixat, d'altres al voltant de les mans, més pedres en altres llocs fins a completar la línia de l'ésser humà, dibuixat per mitjà de pedretes tal com les unitats que ell deia que definien l'ésser humà. Com a resultat d'aquest procediment, hauria afirmat que tal com la figura humana estava formada per 250 pedretes, un autèntic ésser humà es pot definir per la mateixa quantitat d'unitats »
— Alexandre d'Afrodísies Commentari a la Metafísica d'Aristòtil, 837.9-19[5]

Un fragment conservat per Estobeu s'atribueix a Èurit.[4]

Referències

  1. ↑ Iàmblic, De Vita Pythagorae 28.
  2. ↑ Iàmblic, De Vita Pythagorae 36.
  3. ↑ Diògenes Laerci III. 6, VIII. 46
  4. 1 2 Eurytus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 114
  5. ↑ Curd, Patricia; McKirahan, Richard D. A Presocratics Reader: Selected Fragments and Testimonia. Hackett, 2011, p. 135.