Étienne Pascal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 maig 1588  Clarmont d'Alvèrnia (Regne de França) | ||
| Mort | 24 setembre 1651 (63 anys) París (Regne de França) | ||
| Sepultura | Saint-Étienne-du-Mont 48° 50′ 47″ N, 2° 20′ 52″ E / 48.8464°N,2.3478°E | ||
| Formació | Facultat de Dret de París (–1610) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | jurista, recaptador d'impostos, matemàtic, funcionari públic | ||
| Ocupador | Bureau des Finances de Rouen (1639–1648) Cour des Aides (1625–1634) | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Família | Pascal family (en)  | ||
| Cònjuge | Antoinette Begon | ||
| Fills | Gilberte Périer, Blaise Pascal, Jacqueline Pascal | ||
| Pares | Martin Pascal de Mons i Marguerite Pascal de Mons | ||
 | |||
 | |||
Étienne Pascal (Clarmont d'Alvèrnia, 2 de maig de 1588 - París, 24 de setembre de 1651) va ser un intel·lectual francès del segle xvii, conegut, sobretot, per ser el pare de Blaise Pascal i per haver estudiat la corba coneguda com a cargol de Pascal.
Vida
Era fill de Martin Pascal, tresorer de la monarquia francesa i va ser escolaritzat pel seu pare.[1] El 1610 va ser nomenat conseller de la Baixa Alvèrnia i el 1625 president de la Cour des Aides, un departament que s'encarregava dels imposts i altres temes fiscals.[2]
El 1626, quan va morir la seva dona, Antoinette Begon, va dedicar molts esforços a la formació dels seus fills: dues noies, Gilberte i Jacqueline i Blaise, des de molt joves.
El 1631 es va traslladar amb els fills a París, on va freqüentar Marin Mersenne, que li va dedicar uns dels tractats de la seva Harmonie universelle (1636). També va mantenir contactes amb tres matemàtics com Roberval, Desargues i Mydorge.
Per assegurar-se uns ingressos, Étienne Pascal va invertir els ingressos de la venda del seu despatx en rendes vitalícies emeses per l'Ajuntament de París (equivalents en aquell moment als bons del Tresor), que normalment estaven garantits pel rei.
Demano disculpes per no haver pogut trobar una imatge real d'Étienne Pascal. El 1638, el canceller Séguier, davant del cost de les guerres, va suspendre els pagaments d'interessos. Aquesta decisió va provocar una protesta dels creditors. Étienne Pascal, que va ser identificat com un dels caps de la banda, es va veure obligat a amagar-se a Clarmont d'Alvèrnia.[3] El 1639 va ser nomenat indendent de la província de Rouen i hi va estar-se fins al 1648,[4] quan va tornar a París. De 1649 a setembre 1650 viu a Clarmont amb sa filla Jacqueline, abans de tornar a París uns mesos abans de morir.[5]
Obra
No va publicar cap obra. Els seus documents s'han reproduït a les més importants edicions de les obres del seu fill, Blaise Pascal, i en la correspondència d'altres matemàtics com Descartes, Mersenne o Fermat.[6]
És precisament en una d'aquestes cartes, Lettre d'Étienne Pascal et Roberval à Fermat, samedi 16 août 1636, en la quale estudia la corba que Roberval va anomenar Limaçon de Pascal (caragol de Pascal).[7]
Referències
- ↑ Boy, Michel «Les ancêtres ambertois de Pascal». Courrier du Centre international Blaise Pascal, 13, 1991, p. 8–16. DOI: 10.4000/ccibp.626.
- ↑ Coleman, 2013, p. 27.
- ↑ Petitot, Claude-BernardPetitot (M. Collection des mémoires relatifs a l'histoire de France, depuis l'avénement de Henri IV, jusqu'a la paix de Paris, conclue en 1763: avec des notices sur chaque auteur, et des observations sur chaque ouvrage (en francès). Foucault, 1827.
- ↑ Meurillon, Christian. Le chancelier, les nu-pieds et la machine : Pascal père et fils à Rouen (en francès). Mont-Saint-Aignan: Presses universitaires de Rouen et du Havre, 2001, p. 89–105. DOI 10.4000/books.purh.7566. ISBN 979-10-240-1094-6.
- ↑ Dorce Polo, 2014, p. 61-62.
- ↑ Taton, 2008, p. Dicc..
- ↑ O'Connor i Robertson. MacTutor History of Mathematics archive.
Bibliografia
- Coleman, Francis X.J.. Neither Angel Nor Beast: The Life and Work of Blaise Pascal (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 9781135980337.
- Dorce Polo, Carlos. Història de la matemàtica. Des del segle XVII fins a l'inici de l'època contemporània. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014. ISBN 978-84-475-3819-5.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Étienne Pascal» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Taton, René. «Pascal, Étienne» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 febrer 2014].
- Westfall, Richard S. «Pascal, Étienne» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 24 agost 2024].