Òscar Nin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1970 Sant Feliu de Llobregat |
| 1r Director Beatburguer | |
| 2011 – | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Cultura de clubs, art contemporani, cultura trash i música electrònica |
| Ocupació | historiador de l'art, comentarista, periodista, crític musical |
| Ocupador | RAC1 (dècada del 2010–) Beatburguer (dècada del 2010–) Festival Sónar (dècada del 1990–dècada del 2010) |
Òscar Nin (Sant Feliu de Llobregat, 1970s) és un historiador de l'art català. Treballa com a crític cultural, articulista i tertulià, és conegut per la seva participació en diversos mitjans de comunicació, més concretament en programes com El Món a RAC1, Via Lliure i Onze. És expert en música electrònica i crític musical al magazine digital Beatburguer.[1][2][3] Ha sigut definit com un cronista de la cultura de nit.[4]
Biografia
Fill de pares catalans, amb un avi de Múrcia i un de català, Òscar Nin es va formar en l'àmbit de les humanitats i l'art. Posseeix una llicenciatura en Història de l'Art i un màster en Filosofia de l'Art Contemporani no objectual.[1] Ha fet servir el sobrenom de Trena,[5] entre molts d'altres.
Va començar la seva trajectòria professional publicant articles al Popular 1. Va treballar durant 12 anys al Festival Sónar.[4] Posteriorment, ha desenvolupat la seva activitat com a articulista i crític musical en mitjans de premsa escrita i premsa digital. També ha participat en programes de ràdio (Via Lliure, El Món a RAC1) i ha estat convidat en espais culturals on ha debatut sobre l'escena musical, la cultura contemporània i la seva relació amb la cultura underground[6] i el col·lectiu LGTBIQ.[1]
A mitjans de la dècada de 2010 va formar part d'un projecte per fer una aplicació anomenada Vaanui, per compartir viatges.[7] És col·laborador de la revista especialitzada en música electrònica Beatburguer.[8]
El seu estil es caracteritza per una forta crítica social i una defensa de la diversitat i el macarrisme. És conegut per la seva tendència a utilitzar un llenguatge provocador i per posicionar-se obertament a favor de la llengua catalana i de la defensa de l'espai públic per a la dissidència i la desobediència civil.[4] També defensa que el Baix Llobregat és un dels bressols més importants de la cultura musical contemporània a Catalunya.[9]
Referències
- 1 2 3 «Òscar Nin: “Catalunya necessita figures com la meva: un fill de puta amb formació i sense escrúpols”», 18-09-2023. [Consulta: 5 desembre 2025].
- ↑ Rodríguez, Pau. «Viaje por los esqueletos de grandes discotecas: de la fiesta a la degradación y los pleitos urbanísticos» (en castellà). eldiario.es, 14-08-2021. [Consulta: 5 desembre 2025].
- ↑ «L’Envelat de RAC1 homenatja la cultura de club “indie” baixllobregatina i el llegat del DJ Manolito». ElBaix.cat, 20-03-2024. [Consulta: 5 desembre 2025].
- 1 2 3 HIMÀLAIA. «HIMÀLAIA 61 - FINAL DE TEMPORADA amb ÒSCAR NIN», 24-06-2025. [Consulta: 5 desembre 2025].
- ↑ «Fernando Alfaro, David Rodríguez, Mostaza Gálvez & Gasca + Leandro Dj». [Consulta: 5 desembre 2025].
- ↑ Carranco, Rebeca. «La ‘rave’ en pandemia que parecía el Sónar» (en castellà). El País, 07-01-2021. [Consulta: 5 desembre 2025].
- ↑ TwitterFacebookEnviarCompartido; Twitter; Facebook. «Una herramienta para buscar compañero de viaje» (en castellà), 28-07-2016. [Consulta: 5 desembre 2025].
- ↑ «Radio Primavera Sound - ‘La Mala Hierba de…’: Òscar Nin i el house entre amigues». [Consulta: 5 desembre 2025].
- ↑ «Escolta les millors cançons del “Baix Llobregat Power”», 14-12-2019. [Consulta: 5 desembre 2025].