'Nzuddha

Infotaula menjar'Nzuddha
Característiques
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipuspostres Modifica el valor a Wikidata

La 'nzuddha (o nzudda) és una galeta típica de Reggio de Calàbria, originària del municipi de Soriano Calabro.[1][2]

Descripció i història

És una galeta no llevada d'origen magnogrec o romà, esmentada per Teòcrit entre els segles IV i III aC i per Cató el Censor un segle més tard. Es fa amb farina, mel caramel·litzada, licor d'anís i altres aromes. Les 'nzuddhe solen estar decorades amb guarnicions de colors i es venen a les parades de fires i festes populars sobre les típiques caixes dels mustazzolari.[3]

Segons la tradició, la 'nzuddha es modela amb gran realisme en diverses formes que recorden tant la tradició cristiana (formes de peix o d'ocell) com la pagana (formes de dona, serp o lletra).[1]

Etimologia

El terme mastazzolu deriva del llatí mustaceus i és objecte de diverses etimologies populars. Alguns el fan derivar del llatí mustum, relacionat amb l'ús, en antigues receptes camperoles, del most amb el qual es preparaven per fer-los més dolços;[4] altres de mustax, és a dir, llorer. Originàriament es preparava el mustaceum, una coca de noces, un dolç embolicat en fulles de llorer que aportaven aroma durant la cocció. D'aquí prové el proverbi loreolam in mustace quaerere, és a dir: buscar inútilment en la coca les fulles de llorer que s'havien cremat al forn. Una altra possible origen deriva del grec antic μάσταξ (mástax), que significa bocins, relacionat amb μαστάζω (mastázō), que significa "mastegar" o "menjar".

Vegeu també

Referències

  1. 1 2 «Dolci tipici della tradizione calabrese: i Mostaccioli di Soriano Calabro» (en italià). Sergio Straface, 19-04-2016. Arxivat de l'original el 2022-05-27.
  2. ↑ Pignataro, Luciano. «La tradizione dei mostaccioli al miele di Soriano Calabro: storia e ricetta» (en italià), 28-12-2016. [Consulta: 21 març 2026].
  3. ↑ «Calabria traditional cuisine». [Consulta: 21 març 2026].
  4. ↑ «Napoli: il Golfo sa di mustaccioli» (en italià), 20-11-2013. [Consulta: 21 març 2026].