(11) Partènope
![]() | |
| Designació provisional | A850 JA |
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus S |
| Descobert per | Annibale de Gasparis |
| Data de descobriment | 11 maig 1850 |
| Epònim | Partènope |
| Cos pare | Sol |
| Època | 14 de juliol de 2004 (DJ 2453200,5) |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,69966 au |
| Periàpside | 2,20668 au (arg (ω): 196,42017) |
| Semieix major a | 2,45317 au |
| Excentricitat e | 0,10048 |
| Període orbital P | 1.403,42 d |
| Velocitat orbital mitjana | 19,02 km/s |
| Anomalia mitjana M | 173,65693 ° |
| Inclinació i | 4,624 ° 4,63575 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 125,46696 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 142,887 km |
| Magnitud absoluta | 6,73 |
| Massa | 6,15 Eg |
| Densitat mitjana | 3,28 g/cm³ |
| Periode de rotació | 13,7204 h |
| Rotació sideral | 0,3929 d (9,43 h) |
| Velocitat d'escapament | 0,0941 km/s |
| Albedo | 0,18 (albedo geomètrica) 0,191 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000011 |
| Sèrie | |
| « (10) Higiea | |
(11) Partènope[1] és un asteroide gran i brillant del cinturó d'asteroides. Està compost d'una barreja metàl·lica de níquel-ferro amb silicats de ferro i magnesi.
Va ser descobert des de Nàpols l'11 de maig de 1850 per l'astrònom italià Annibale de Gasparis. Va ser el seu segon asteroide descobert. Va ser batejat en honor de Partènope, personatge de la mitologia grega.
Fins ara s'ha observat una ocultació estel·lar de Partènope (el 13 de febrer de 1987).
Massa
Baer i Chesley l'any 2007 calcularen una massa i densitat de Partènope més alta basat en pertorbacions de l'asteroide de 90 km (17) Tetis. Baer i Chesley calcularen una massa de 6.3×1018 kg[2] amb una densitat de 3.3 g/cm³.[2] Baer estimà una massa de 6.15×1018 l'any 2008.[3] Les estimacions de Viateau i Rapaport l'any 1997 i 2001 donaven una massa propera als 5×1018 kg. amb una densitat de 2.7 g/cm³.[2]
Referències
- ↑ «Consulta núm. 42486 a l'Optimot» (PDF). Optimot, 3 octubre 2014. [Consulta: 11 octubre 2014].
- 1 2 3 Baer, James; Steven R. Chesley «Astrometric masses of 21 asteroids, and an integrated asteroid ephemeris» (PDF). Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy. Springer Science+Business Media B.V. 2007, 100, 2008, 2008, p. 27-42. Arxivat de l'original el 2011-02-24. Bibcode: 2008CeMDA.100...27B. DOI: 10.1007/s10569-007-9103-8 [Consulta: 13 novembre 2008]. Arxivat 2011-02-24 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-02-24. [Consulta: 18 octubre 2011].
- ↑ Jim Baer. «Recent Asteroid Mass Determinations». Personal Website, 2008. Arxivat de l'original el 2013-07-08. [Consulta: 6 desembre 2008].
