(113) Amaltea
| Designació provisional | 1931 TN3, 1951 CY, A871 EA |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus S |
| Descobert per | Karl Theodor Robert Luther |
| Data de descobriment | 12 març 1871 |
| Epònim | Amaltea |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,58125 au |
| Periàpside | 2,17171 au (arg (ω): 80,25054) |
| Semieix major a | 2,37648 au |
| Excentricitat e | 0,08617 |
| Període orbital P | 1.338,13 d |
| Anomalia mitjana M | 60,21113 ° |
| Inclinació i | 5,037 ° 5,04245 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 123,32181 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 50,137 km |
| Magnitud absoluta | 8,54 |
| Periode de rotació | 9,95 h |
| Albedo | 0,265 (albedo geomètrica) 0,224 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000113 |
| Sèrie | |
| « (112) Ifigenia | |
(113) Amalthea és un asteroide que pertany al cinturó d'asteroides descobert el 12 de març de 1871 per Karl Theodor Robert Luther des de l'observatori de Düsseldorf-Bilk, Alemanya. S'anomena així per Amaltea, un personatge de la mitologia grega.[1] Orbita a una distància mitjana del Sol de 2,376 ua, i pot apropar-se fins a 2,171 ua. Té una excentricitat de 0,08636 i una inclinació orbital de 5,042°. Triga 1.338 dies a completar una òrbita al voltant del Sol.
Vegeu també
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
Enllaços externs
- «(113) Amalthea» (en anglès). Minor Planet Center. [Consulta: 22 juny 2015].