(146) Lucina

Infotaula objecte astronòmic(146) Lucina 
Designació provisional1950 CY, A875 LC Modifica el valor a Wikidata
Tipusasteroide Modifica el valor a Wikidata
Grup de planetes menorscinturó d'asteroides Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (asteroide)Asteroide de tipus C Modifica el valor a Wikidata
Descobert perAlphonse Borrelly Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment8 juny 1875 Modifica el valor a Wikidata, Observatori de Marsella Modifica el valor a Wikidata
EpònimLucina Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSol Modifica el valor a Wikidata
Època2025-11-21 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
 Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside2,89632 au Modifica el valor a Wikidata
Periàpside2,54507 au
(arg (ω): 145,13803) Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a2,7207 au Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,06455 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P1.639,15 d Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M227,68905 ° Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i13,074 °
13,09647 ° Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω83,92991 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre160,31 km Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta8,51 Modifica el valor a Wikidata
Massa2,4 Eg Modifica el valor a Wikidata
Periode de rotació18,557 h Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,053 (albedo geomètrica)
0,036 (albedo geomètrica) Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL20000146 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
« (145) Adeona Modifica el valor a Wikidata • (147) Protogenia Modifica el valor a Wikidata »

Lucina és l'asteroide núm. 146 de la sèrie. Fou descobert el 8 de juny del 1875 a Marsella per l'Alphonse Borrelly (1842-1926).[1] És un asteroide gran i fosc del cinturó principal compost de carboni. El seu nom es deu a la deessa Lucina romana del part, protectora dels éssers humans, i que sovint es representa com a llevadora amb una copa a l'esquerra i una llança a la dreta. El 1982 i el 1989 s'observaren dues ocultacions d'estrelles. En el primer cas un possible satèl·lit natural petit (d'uns 6 km de diàmetre) fou detectat.

Referències

  1. ↑ «IAU Minor Planet Center». [Consulta: 10 gener 2021].