(148) Gallia
| Designació provisional | A875 PA |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus G Asteroide de tipus S |
| Descobert per | Prosper-Mathieu Henry |
| Data de descobriment | 7 agost 1875 |
| Epònim | Gàl·lia i França |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,2906 au |
| Periàpside | 2,24956 au (arg (ω): 252,41054) |
| Semieix major a | 2,77008 au |
| Excentricitat e | 0,18791 |
| Període orbital P | 1.683,98 d |
| Anomalia mitjana M | 157,41048 ° |
| Inclinació i | 25,28967 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 144,95348 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 97,75 km |
| Magnitud absoluta | 7,58 |
| Periode de rotació | 20,664 h |
| Albedo | 0,163 (albedo geomètrica) 0,164 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000148 |
| Sèrie | |
| « (147) Protogenia | |
(148) Gallia, la nomenclatura del qual deriva del nom en llatí de França, és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides descobert el 7 d'agost de 1875 per Prosper Mathieu Henry des de l'observatori de París, França.[1]
Situat a una distància mitjana de 2,772 ua del Sol, pot apropar-se fins a 2,261 ua i allunyar-se'n fins a 3,283 ua. Té una inclinació orbital de 25,31° i una excentricitat de 0,1843. Completa una òrbita al voltant del Sol en 1.685 dies.[2]
Vegeu també
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D.. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ «(148) Gallia» (en anglés). Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 13 juliol 2015].
Enllaços externs
- «(148) Gallia» (en anglés). Minor Planet Center. [Consulta: 13 juliol 2015].