(154) Bertha
![]() | |
| Designació provisional | A875 VD |
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides i Cinturó principal exterior |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus C |
| Descobert per | Prosper-Mathieu Henry |
| Data de descobriment | 4 novembre 1875 |
| Epònim | Berthe Martin-Flammarion |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,43915 au |
| Periàpside | 2,94724 au (arg (ω): 167,95948) |
| Semieix major a | 3,19319 au |
| Excentricitat e | 0,07703 |
| Període orbital P | 2.084,18 d |
| Anomalia mitjana M | 342,6284 ° |
| Inclinació i | 21,043 ° 21,02227 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 36,47724 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 192,611 km |
| Magnitud absoluta | 7,65 |
| Periode de rotació | 25,224 h |
| Albedo | 0,048 (albedo geomètrica) 0,044 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000154 |
| Sèrie | |
| « (153) Hilda | |
Bertha és l'asteroide núm. 154 de la sèrie. Fou descobert el 4 de novembre del 1875 des de París pels germans Paul Henry i Prosper Henry però el descobriment s'assignà aquest cop a en Prosper (1849-1903), una curiosa pràctica de comunicar alternativament els descobriments que feien plegats. És un asteroide molt fosc i molt gran de la zona més externa del cinturó principal. El seu nom es deu a Berthe Martin-Flammarion, germana de l'astrònom Camille Flammarion (1842-1925).[1]
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D.. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
