(15875) 1996 TP66
 (15875) 1996 TP66 | |
|---|---|
 | |
| Designació provisional | 1996 TP66  |
| Tipus | asteroide i objecte transneptunià |
| Grup de planetes menors | objecte transneptunià i Plutí |
| Descobert per | Jane Luu David C. Jewitt Chadwick Trujillo |
| Data de descobriment | 11 octubre 1996 , Observatoris de Mauna Kea |
| Cos pare | Sol |
| Època | 31 de desembre de 2006 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 51,967 au 53,02745 au |
| Periàpside | 26,31767 au (arg (ω): 74,78244) 26,44631 au (arg (ω): 74,78244) |
| Semieix major a | 39,14236 au i 39,73688 au |
| Excentricitat e | 0,33 0,32764 0,33446 |
| Període orbital P | 245 a i 91.493,25 d |
| Velocitat orbital mitjana | 4,63 km/s |
| Anomalia mitjana M | 28,20485 ° 36,26704 ° |
| Inclinació i | 5,693 ° 5,70001 ° 5,68161 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 316,67874 ° i 316,82366 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud absoluta | 7 7,36 |
| Magnitud aparent (V) | 21,6 (banda V) |
| Albedo | 0,198 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20015875 |
| Sèrie | |
| « (15874) 1996 TL66 • (15876) 1996 VO38 » | |
(15875) 1996 TP66 és un objecte transneptunià (TNO) amb ressonància orbital 2:3 amb Neptú, i és similar a Plutó (plutí). Va ser descobert a l'11 d'octubre de 1996 per Chad Trujillo, David C. Jewitt, i Jane X. Luu a l'Observatori de Mauna Kea Observatory (MKO), Hawaii.
Òrbita
1996 TP66 es troba actualment a 27 AU del Sol,[1] i va arribar al seu periheli (q=26,3 AU) el 2000.[2] Això vol dir que aquest petit plutino està actualment a l'interior de l'òrbita del planeta Neptú. Igual que Plutó, aquest plutino passa part de la seva òrbita més proper al Sol que Neptú. Igual que tots els objectes de ressonància trans-neptuniana, la seva òrbita està dominat per Neptú. Simulacions fets per l'Estudi de l'Eclíptica Profunda (Deep Ecliptic Survey, DES) mostren que durant els propers 10 milions anys, el (15875) 1996 TP66 pot adquirir una distància de periheli (Qmín) tan petit com 25,9 AU.[3]
 Aquest petit plutino està a l'interior de l'òrbita de Neptú, encara que segons seva ressonància trans-neptunià, la seva òrbita està dominat per Neptú. |
 El moviment de (15875) 1996 TP66 (vermell) i Plutó (gris) en una rotació amb un període igual al període orbital de Neptú. (Neptú es manté estacionari.) |
El planeta nan Huya i el plutino (120216) 2004 EW95 també estan en l'actualitat dins de l'òrbita de Neptú.
Càlculs fets pel Minor Planet Center en 1997 va demostrar que l'excentricitat orbital ve dins de 6,9 ua d'Urà i es queda més de 22,6 ua de Neptú durant un període de 14.000 anys centrat en el present.[4]
Propietats físiques
Les dimensions de (15875) 1996 TP66 van ser estimades per l'Observatori Espacial Herschel en 154,0+28,8
−33,7 km.[5] L'objecte té una superfície molt vermella en l'espectre visible i no té trets distintius en l'espectre d'infrarojos.[6][7]
Referències
- ↑ «AstDys (15875) 1996TP66 Ephemerides». Department of Mathematics, University of Pisa, Italy. Arxivat de l'original el 2009-04-18. [Consulta: 23 març 2009].
- ↑ «JPL Small-Body Database Browser: 15875 (1996 TP66)». [Consulta: 23 març 2009].
- ↑ Marc W. Buie. «Orbit Fit and Astrometric record for 15875». SwRI (Space Science Department). [Consulta: 28 febrer 2009].
- ↑ «MPEC 1997-N03: 1996 TP66». Minor Planet Center, 02-07-1997. [Consulta: 25 març 2009].
- ↑ Mommert, Michael; Harris, A. W.; Kiss, C.; Pál, A.; Santos-Sanz, P.; Stansberry, J.; Delsanti, A.; Vilenius, E.; Müller, T. G. «TNOs are cool: A survey of the trans-Neptunian region—V. Physical characterization of 18 Plutinos using Herschel-PACS observations». Astronomy & Astrophysics, 541, 5-2012, p. A93. arXiv: 1202.3657. Bibcode: 2012A&A...541A..93M. DOI: 10.1051/0004-6361/201118562.
- ↑ Doressoundiram, A.; Peixinho, N.; Moullet, A.; Fornasier, S.; Barucci, M. A.; Beuzit, J. -L.; Veillet, C. «The Meudon Multicolor Survey (2MS) of Centaurs and Trans-Neptunian Objects: From Visible to Infrared Colors». The Astronomical Journal, 134, 6, 2007, p. 2186. Bibcode: 2007AJ....134.2186D. DOI: 10.1086/522783.
- ↑ Barkume, K. M.; Brown, M. E.; Schaller, E. L. «Near-Infrared Spectra of Centaurs and Kuiper Belt Objects». The Astronomical Journal, 135, 2008, p. 55. Bibcode: 2008AJ....135...55B. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/55.