(1611) Beyer
 (1611) Beyer | |
|---|---|
| Designació provisional | 1950 DJ, 1958 RE  |
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Descobert per | Karl Wilhelm Reinmuth |
| Data de descobriment | 17 febrer 1950 , Observatori de Heidelberg-Königstuhl |
| Epònim | Max Beyer |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,684 au 3,6832 au |
| Periàpside | 2,66271 au (arg (ω): 75,67654) 2,66981 au (arg (ω): 75,67654) |
| Semieix major a | 3,17316 au i 3,17651 au |
| Excentricitat e | 0,1604 0,16086 0,15951 |
| Període orbital P | 5,65 a i 2.067,87 d |
| Anomalia mitjana M | 185,60358 ° 314,84858 ° |
| Inclinació i | 4,28191 ° 4,27729 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 237,54507 ° i 237,39484 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 24,444 km |
| Magnitud absoluta | 11,8 11,87 |
| Periode de rotació | 13,29 h |
| Albedo | 0,062 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20001611 |
| Sèrie | |
| « (1610) Mirnaya • (1612) Hirose » | |
(1611) Beyer[1] és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert per Karl Wilhelm Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya, el 17 de febrer del 1950.
Designació i nom
Beyer va rebre al principi la designació de 1950 DJ. Més endavant es va anomenar en honor de l'astrònom alemany Max Beyer (1894-1982).[2]
Característiques orbitals
Beyer està situat a una distància mitjana de 3,175 ua del Sol, i pot allunyar-se fins a 3,685 ua i acostar-se fins a 2,666 ua. La seva excentricitat és 0,1604 i la inclinació orbital 4,28°. Empra a completar una òrbita al voltant del Sol 2067 dies.[3]
Referències
- ↑ (1611) Beyer Web del Minor Planet Center en (anglès) (consulta: 18 juliol 2026)
- ↑ Schmadel, Lutz Dieter. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ (1611) Beyer Web del Jet Propulsion Laboratory en (anglès) (consulta: 18 juliol 2026)