(163) Erígone
| Designació provisional | 1957 OT, A892 RA, 2017 YH23, A876 HC |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus C |
| Descobert per | Henri Joseph Anastase Perrotin |
| Data de descobriment | 26 abril 1876 |
| Epònim | Erígone i Erígone |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,82096 au |
| Periàpside | 1,91231 au (arg (ω): 298,43495) |
| Semieix major a | 2,36663 au |
| Excentricitat e | 0,19197 |
| Període orbital P | 1.329,83 d |
| Anomalia mitjana M | 120,27033 ° |
| Inclinació i | 4,813 ° 4,81506 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 160,00824 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 81,579 km |
| Magnitud absoluta | 9,77 |
| Periode de rotació | 16,136 h |
| Albedo | 0,055 (albedo geomètrica) 0,033 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000163 |
| Sèrie | |
| « (162) Laurentia | |
(163) Erígone és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides descobert per Henri Joseph Anastase Perrotin des de l'observatori de Tolosa de Llenguadoc, a França, el 26 d'abril de 1876. Erigone, personatge de la mitologia grega és qui li dona nom.[1] Erigone orbita a una distància mitjana del Sol de 2,367 ua, i pot allunyar-se'n fins a 2,819 ua i apropar-se fins a 1,915 ua. La seva excentricitat és 0,191 i la inclinació orbital 4,815°. Fa una òrbita al voltant del Sol en 1.330 dies.[2]
Dóna nom a la família asteroidal d'Erígone.
Vegeu també
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D.. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ «(163) Erigone» (en anglés). Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 25 juliol 2015].
Enllaços externs
- «(163) Erigone» (en anglés). Minor Planet Center. [Consulta: 25 juliol 2015].