(1688) Wilkens
| Designació provisional | 1951 EQ1, 1964 JC |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Descobert per | Miguel Itzigsohn |
| Data de descobriment | 3 març 1951 |
| Epònim | Alexander Wilkens |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,251 au 3,25068 au |
| Periàpside | 1,98264 au (arg (ω): 42,39239) 1,98919 au (arg (ω): 42,39239) |
| Semieix major a | 2,61687 au i 2,61993 au |
| Excentricitat e | 0,24 0,24236 0,24075 |
| Període orbital P | 4,23 a i 1.548,94 d |
| Anomalia mitjana M | 205,53843 ° 137,08751 ° |
| Inclinació i | 11,76411 ° 11,75249 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 245,76886 ° i 245,73062 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 16,239 km |
| Magnitud absoluta | 12,6 12,75 |
| Periode de rotació | 7,248 h |
| Albedo | 0,044 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20001688 |
| Sèrie | |
| « (1687) Glarona | |
(1688) Wilkens[1] és un asteroide que pertany al cinturó d'asteroides descobert el 3 de març de 1951 per Miguel Itzigsohn des de l'Observatori Astronòmic de La Plata, Argentina.
Designació i nom
Wilkens va rebre al principi la designació de 1951 EQ1. Posteriorment es va anomenar en honor de l'astrònom alemany Alexander Wilkens (1881-1968).[2]
Característiques orbitals
Wilkens orbita a una distància mitjana de 2,617 ua del Sol, i pot acostar-se fins a 1,985 ua. La seva excentricitat és 0,2417 i la inclinació orbital 11,76°. Empra a completar una òrbita al voltant del Sol 1547 dies.[3]
Referències
- ↑ (1688) Wilkens Web del Minor Planet Center en (anglès) (consulta: 18 juliol 2026)
- ↑ Schmadel, Lutz Dieter. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ (1688) Wilkens Web del Jet Propulsion Laboratory en (anglès) (consulta: 18 juliol 2026)