(173) Ino
| Designació provisional | A922 SB, A877 PA |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus C Asteroide de tipus X |
| Descobert per | Alphonse Borrelly |
| Data de descobriment | 1r agost 1877 |
| Epònim | Ino |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,31607 au |
| Periàpside | 2,16725 au (arg (ω): 228,56301) |
| Semieix major a | 2,74166 au |
| Excentricitat e | 0,20951 |
| Període orbital P | 1.658,13 d |
| Anomalia mitjana M | 195,3804 ° |
| Inclinació i | 14,21 ° 14,19488 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 148,1234 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 125,821 km |
| Magnitud absoluta | 7,92 |
| Periode de rotació | 6,15 h |
| Albedo | 0,064 (albedo geomètrica) 0,096 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000173 |
| Sèrie | |
| « (172) Baucis | |
(173) Ino és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert l'1 d'agost de 1877 per Alphonse Louis Nicolas Borrelly des de l'observatori de Marsella, a França. Està anomenat així per Ino, un personatge de la mitologia grega.[1]
Característiques orbitals
Ino orbita a una distància mitjana del Sol de 2,744 ua, i pot allunyar-se'n fins a 3,309 ua. La seva inclinació orbital és 14,21° i l'excentricitat 0,206. Completa una òrbita al voltant del Sol als 1.660 dies.
Vegeu també
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5a edició. ISBN 3-540-00238-3.
Enllaços externs
- «(173) Ino» (en anglés). Minor Planet Center. [Consulta: 23 juny 2015].