(1864) Dèdal
| Designació provisional | 1971 FA |
|---|---|
| Tipus | asteroide i objecte proper a la Terra |
| Grup de planetes menors | asteroide Apol·lo i cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus S |
| Descobert per | Tom Gehrels |
| Data de descobriment | 24 març 1971 |
| Epònim | Dèdal |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,358 au 2,35845 au |
| Periàpside | 0,56334 au (arg (ω): 325,63774) 0,56323 au (arg (ω): 325,63774) |
| Semieix major a | 1,46089 au i 1,46084 au |
| Excentricitat e | 0,6146 0,61438 0,61445 |
| Període orbital P | 1,77 a i 644,91 d |
| Anomalia mitjana M | 134,69094 ° 257,57085 ° |
| Inclinació i | 22,21071 ° 22,21687 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 6,63617 ° i 6,59698 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 3,7 km |
| Magnitud absoluta | 14,85 14,84 |
| Periode de rotació | 8,572 h |
| Albedo | 0,15 (albedo geomètrica) 0,273 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20001864 |
| Sèrie | |
| « (1863) Antinous | |
(1864) Dèdal[1] és un asteroide que orbita al voltant del Sol una vegada cada 1,77 anys. Pertany al grup dels asteroides Apol·lo en posseir una òrbita el semieix més gran de la qual és superior al de la Terra. El seu nom fa referència a Dèdal, en la mitologia grega, un hàbil arquitecte i inventor.[2]
Va ser descobert el 24 de març de 1971 per Tom Gehrels des de l'Observatori Palomar a San Diego, Califòrnia.[3]
Referències
- ↑ (1864) Dèdal Web del Minor Planet Center en (anglès) (consulta: 23 juliol 2026)
- ↑ Schmadel, Lutz Dieter. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ (1864) Dèdal Web del Jet Propulsion Laboratory en (anglès) (consulta: 23 juliol 2026)