(1924) Horus
| Designació provisional | 1951 BD, 1969 BA, 4023 P-L |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Descobert per | Cornelis Johannes van Houten Ingrid van Houten-Groeneveld Tom Gehrels |
| Data de descobriment | 24 setembre 1960 |
| Epònim | Horus |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,645 au 2,64953 au |
| Periàpside | 2,0337 au (arg (ω): 152,37888) 2,02941 au (arg (ω): 152,37888) |
| Semieix major a | 2,33958 au i 2,33947 au |
| Excentricitat e | 0,13 0,13074 0,13253 |
| Període orbital P | 3,58 a i 1.307 d |
| Anomalia mitjana M | 8,8202 ° 309,29816 ° |
| Inclinació i | 2,72906 ° 2,73094 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 350,25754 ° i 350,1485 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 12,986 km |
| Magnitud absoluta | 13,5 |
| Periode de rotació | 6,183 h |
| Albedo | 0,07 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20001924 |
| Sèrie | |
| « (1923) Osiris | |
(1924) Horus[1] és un asteroide del cinturó principal descobert per Ingrid van Houten-Groeneveld, Cornelis Johannes van Houten i Tom Gehrels a l'Observatori Palomar el 24 de setembre de 1960.
Designació i nom
Horus va rebre inicialment la designació 4023 P-L. Més tard va rebre el nom d'Horus, un déu de la mitologia egípcia.[2]
Característiques orbitals
Horus orbita a una distància mitjana de 2,339 ua del Sol, i pot apropar-se fins a 2,032 ua i allunyar-se fins a 2,646 ua. Té una inclinació orbital de 2,73° i una excentricitat de 0,1312. Empra 1307 dies a completar una òrbita al voltant del Sol.[3]
Referències
- ↑ (1924) Horus Web del Minor Planet Center en (anglès) (consulta: 23 juliol 2026)
- ↑ Schmadel, Lutz Dieter. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ (1924) Horus Web del Jet Propulsion Laboratory en (anglès) (consulta: 23 juliol 2026)