(1993) Guacolda
| Designació provisional | 1968 OH1 |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Descobert per | Gurij Antonovič Pljugin Juriy A. Beljaev |
| Data de descobriment | 25 juliol 1968 |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,259 au 3,2693 au |
| Periàpside | 2,86059 au (arg (ω): 156,8765) 2,8444 au (arg (ω): 156,8765) |
| Semieix major a | 3,05968 au i 3,05685 au |
| Excentricitat e | 0,06 0,06507 0,0695 |
| Període orbital P | 5,35 a i 1.952,13 d |
| Anomalia mitjana M | 167,1816 ° 251,73917 ° |
| Inclinació i | 11,47798 ° 11,46712 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 158,01102 ° i 157,87071 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 8,409 km |
| Magnitud absoluta | 13 12,9 12,97 |
| Periode de rotació | 3,584923 h |
| Albedo | 0,158 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20001993 |
| Sèrie | |
| « (1992) Galvarino | |
(1993) Guacolda[1] és un asteroide del cinturó principal descobert per Guri A. Pliuguin i Yuri A. Belyaev a l'estació Cerro El Roble a Xile el 25 de juliol de 1968.
Designació i nom
El Guacolda va ser designat inicialment com a OH1 el 1968. Més tard va ser batejat en honor a l'esposa del rei araucà Lautaro.[2]
Característiques orbitals
Guacolda es troba a una distància mitjana del Sol de 3,059 ua, i pot acostar-se fins a 2,864 ua i allunyar-se fins a 3,255 ua. La seva excentricitat és de 0,06386 i la inclinació orbital és de 11,48°. Empra 1954 dies a completar una òrbita al voltant del Sol.[3]
Referències
- ↑ (1993) Guacolda Web del Minor Planet Center en (anglès) (consulta: 24 juliol 2026)
- ↑ Schmadel, Lutz Dieter. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ (1993) Guacolda Web del Jet Propulsion Laboratory en (anglès) (consulta: 24 juliol 2026)