(211) Isolda
| Designació provisional | 1950 FM, A912 AB, A912 BA, A879 XA |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus C |
| Descobert per | Johann Palisa |
| Data de descobriment | 10 desembre 1879 |
| Epònim | Isolda |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,5191 au |
| Periàpside | 2,57684 au (arg (ω): 173,69638) |
| Semieix major a | 3,04797 au |
| Excentricitat e | 0,15457 |
| Període orbital P | 1.943,63 d |
| Anomalia mitjana M | 170,99079 ° |
| Inclinació i | 3,883 ° 3,87369 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 263,16479 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 141,125 km |
| Magnitud absoluta | 7,96 |
| Periode de rotació | 18,365 h |
| Albedo | 0,062 (albedo geomètrica) |
| Part de | cinturó d'asteroides |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000211 |
| Sèrie | |
| « (210) Isabella | |
(211) Isolda és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 10 de desembre de 1879 per Johann Palisa des de l'observatori de Pula (Croàcia). Està possiblement nomenat per Isolda, un personatge de les llegendes artúriques.[1]
Vegeu també
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5a edició. Springer, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
Dictionary of Minor Planet Names (en anglès), 5a edició.
Enllaços externs
- «(211) Isolda» (en anglès). [Consulta: 3 juny 2015].