(2143) Jimarnold
 (2143) Jimarnold  | |
|---|---|
| Designació provisional | 1973 SA, 1980 VZ1  |
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Descobert per | Eleanor F. Helin |
| Data de descobriment | 26 setembre 1973 , Observatori Palomar |
| Epònim | James R. Arnold |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,815 au 2,81521 au |
| Periàpside | 1,7463 au (arg (ω): 352,42649) 1,7473 au (arg (ω): 352,42649) |
| Semieix major a | 2,28075 au i 2,28125 au |
| Excentricitat e | 0,23 0,23433 0,23406 |
| Període orbital P | 3,44 a i 1.258,52 d |
| Anomalia mitjana M | 82,48021 ° 49,21002 ° |
| Inclinació i | 8,36444 ° 8,36456 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 17,39826 ° i 17,35606 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 4,934 km |
| Magnitud absoluta | 13,6 13,76 |
| Albedo | 0,138 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20002143 |
| Sèrie | |
| « (2142) Landau • (2144) Marietta » | |
(2143) Jimarnold, designació provisional 1973 SA, és un asteroide de fons de les regions interiors del cinturó d'asteroides, aproximadament 5 quilòmetres de diàmetre. Va ser descobert el 26 de setembre de 1973, per l'astrònom Eleanor Helin a l'Observatori Palomar de Califòrnia, Estats Units. L'asteroide va rebre el seu nom del cosmoquímic estatunidenc, James R. Arnold.[1]
Òrbita i classificació
Jimarnold és un asteroide no familiar de la població de fons del cinturó principal. Gira al voltant del Sol en el cinturó d'asteroides intern a una distància d'1.7–2.8 ua una vegada cada 3 anys i 5 mesos (1.258 dies; semieix major de 2,28 ua). La seva òrbita té una excentricitat de 0,23 i una inclinació de 8° respecte de l'eclíptica.[2]
L'arc d'observació del cos comença amb un predescobriment pres a Palomar l'abril de 1954, gairebé dues dècades abans de la seva observació oficial de descobriment.[3]
Característiques físiques
Diàmetre i albedo
Segons les investigacions de la missió NEOWISE del Wide-field Infrared Survey Explorer de la NASA, Jimarnold fa 4.934 quilòmetres de diàmetre i la seva superfície té una albedo de 0,138.[4]
Període de rotació
A partir de 2017, no s'ha obtingut cap corba de llum rotacional de Jimarnold a partir d'observacions fotomètriques. El període de rotació del cos, els pols i la forma romanen desconeguts.[2][5]
Nomenament
Aquest planeta menor va ser anomenat després que James R. Arnold (1923–2012), professor de química i director del California Space Science Institute a la Universitat de Califòrnia, San Diego. La recerca cosmoquímica va incloure l'estudi de la radiació còsmica, l'origen dels meteorits, per a això va desenvolupar un model informàtic, el sòl lunar i el mapatge de la composició de la Lluna.[1]
La descripció del nomenament oficial va ser proposada pel descobridor i Eugene Shoemaker, publicada pel Minor Planet Center abans de novembre de 1977 (M.P.C. 4788).[6]
Referències
- 1 2 Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names – (2143) Jimarnold. Springer Berlin Heidelberg, 2007, p. 174. ISBN 978-3-540-00238-3 [Consulta: 6 desembre 2017].
- 1 2 «JPL Small-Body Database Browser: 2143 Jimarnold (1973 SA)». Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 6 desembre 2017].
- ↑ «2143 Jimarnold (1973 SA)». Minor Planet Center. [Consulta: 6 desembre 2017].
- ↑ Masiero, Joseph R.; Mainzer, A. K.; Grav, T.; Bauer, J. M.; Cutri, R. M.; Dailey, J.; Eisenhardt, P. R. M.; McMillan, R. S.; Spahr, T. B. «Main Belt Asteroids with WISE/NEOWISE. I. Preliminary Albedos and Diameters». The Astrophysical Journal, 741, 2, 11-2011, p. 20. arXiv: 1109.4096. Bibcode: 2011ApJ...741...68M. DOI: 10.1088/0004-637X/741/2/68.
- ↑ «LCDB Data for (2143) Jimarnold». Asteroid Lightcurve Database (LCDB). Arxivat de l'original el 6 de desembre 2017. [Consulta: 6 desembre 2017].
- ↑ «MPC/MPO/MPS Archive». Minor Planet Center. [Consulta: 6 desembre 2017].
Enllaços externs
- Asteroide Lightcurve Base de dades (LCDB), forma de consulta (info Arxivat 2017-12-16 a Wayback Machine.)
- Diccionari de Noms de Planeta Menor, llibres de Google