(221) Eos
| Designació provisional | A882 BA |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus S Asteroide de tipus K |
| Descobert per | Johann Palisa |
| Data de descobriment | 18 gener 1882 |
| Epònim | Eos |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,31696 au |
| Periàpside | 2,70807 au (arg (ω): 192,48155) |
| Semieix major a | 3,01252 au |
| Excentricitat e | 0,10106 |
| Període orbital P | 1.909,82 d |
| Anomalia mitjana M | 348,95148 ° |
| Inclinació i | 10,887 ° 10,89025 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 141,71016 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 95,469 km |
| Magnitud absoluta | 7,73 |
| Periode de rotació | 10,443 h |
| Albedo | 0,14 (albedo geomètrica) 0,166 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000221 |
| Sèrie | |
| « (220) Estefania | |
(221) Eos és un asteroide que pertany al cinturó d'asteroides descobert el 18 de gener de 1882 per Johann Palisa des de l'observatori de Viena, Àustria. Està nomenat per Eos, una deessa de la mitologia grega.[1]
Dona nom a la família asteroidal d'Eos, una de les tres primeres famílies de Hirayama.[2]
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ Hirayama, Kiyotsugu «Group of asteroids probably of common origin» (en anglès). The Astronomical Journal, 743, 1918 [Consulta: 28 juliol 2015].
Enllaços externs
- «(221) Eos» (en (anglès)). Minor Planet Center. [Consulta: 4 juny 2015].