(2339) Anacreont
| Designació provisional | 1948 TH1, 1952 UH1, 1972 RK3, 1976 QQ1, 2509 P-L |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Descobert per | Cornelis Johannes van Houten Ingrid van Houten-Groeneveld Tom Gehrels sonda Palomar-Leiden |
| Data de descobriment | 24 setembre 1960 |
| Epònim | Anacreont |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,026 au 3,02723 au |
| Periàpside | 2,02449 au (arg (ω): 340,97894) 2,02866 au (arg (ω): 340,97894) |
| Semieix major a | 2,52541 au i 2,52795 au |
| Excentricitat e | 0,2 0,19835 0,19751 |
| Període orbital P | 4,01 a i 1.468,08 d |
| Anomalia mitjana M | 220,4751 ° 89,12953 ° |
| Inclinació i | 4,85397 ° 4,8501 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 11,81058 ° i 11,67899 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 7,347 km |
| Magnitud absoluta | 13,49 13,36 |
| Periode de rotació | 3.608 h |
| Albedo | 0,121 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20002339 |
| Sèrie | |
| « (2338) Bokhan | |
(2339) Anacreont[1] és un asteroide que pertany al cinturó d'asteroides, descobert el 24 de setembre de 1960 per Cornelis Johannes van Houten conjuntament amb la seva esposa també astrònoma Ingrid van Houten-Groeneveld i l'astrònom Tom Gehrels des de l'Observatori Palomar.
Designació i nom
Designat provisionalment com 2509 P-L va ser anomenat en honor del poeta grec Anacreont.[2][3]
Referències
- ↑ (2339) Anacreont Web del Minor Planet Center en (anglès) (consulta: 1 agost 2026)
- ↑ Schmadel, Lutz Dieter. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ (2339) Anacreont Web del Jet Propulsion Laboratory en (anglès) (consulta: 1 agost 2026)