(2441) Hibbs
| Designació provisional | 1957 UK, 1972 TH2, 1976 YA3, 1977 AJ, 1979 MN2 |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Descobert per | Eleanor F. Helin Schelte J. Bus |
| Data de descobriment | 25 juny 1979 |
| Epònim | Albert Hibbs |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,874 au 2,87566 au |
| Periàpside | 1,94241 au (arg (ω): 216,90546) 1,94521 au (arg (ω): 216,90546) |
| Semieix major a | 2,4084 au i 2,41044 au |
| Excentricitat e | 0,19 0,19301 |
| Període orbital P | 3,74 a i 1.366,92 d |
| Anomalia mitjana M | 185,785 ° 98,02773 ° |
| Inclinació i | 3,74266 ° 3,74522 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 140,129 ° i 140,06182 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 9,93 km |
| Magnitud absoluta | 13,9 14,09 |
| Periode de rotació | 5,926 h |
| Albedo | 0,0494 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20002441 |
| Sèrie | |
| « (2440) Educatio | |
(2441) Hibbs[1] és un asteroide que pertany al cinturó d'asteroides, descobert el 25 de juny de 1979 per Eleanor F. Helin i el també astrònom Schelte John Bus des de l'Observatori de Siding Spring, Nova Gal·les del Sud, Austràlia.
Designació i nom
Designat provisionalment com a 1979 MN2. Va ser anomenat en homenatge a Al i Marka Hibbs amics de la primera descobridora.[2][3]
Referències
- ↑ (2441) Hibbs Web del Minor Planet Center en (anglès) (consulta: 3 agost 2026)
- ↑ Schmadel, Lutz Dieter. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ (2441) Hibbs Web del Jet Propulsion Laboratory en (anglès) (consulta: 3 agost 2026)