(308) Polyxo
| Designació provisional | 1950 FQ, A891 FA |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus T |
| Descobert per | Alphonse Borrelly |
| Data de descobriment | 31 març 1891 |
| Epònim | Polixo |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,85419 au |
| Periàpside | 2,6432 au (arg (ω): 111,93833) |
| Semieix major a | 2,7487 au |
| Excentricitat e | 0,03838 |
| Període orbital P | 1.664,52 d |
| Anomalia mitjana M | 89,10625 ° |
| Inclinació i | 4,364 ° 4,36329 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 181,57902 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 128,578 km |
| Magnitud absoluta | 8,17 |
| Periode de rotació | 12,031 h |
| Albedo | 0,047 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000308 |
| Sèrie | |
| « (307) Niké | |
308 Polyxo és un asteroide del cinturó principal que va ser descobert per Alphonse Borrelly el 31 de març de 1891, a Marsella. Orbita al voltant del Sol a una distància de 2,75 AU amb una excentricitat orbital baixa (ovalitat) de 0,04 i un període de 4.56 yr. El pla de l'òrbita està inclinat en un angle de 4,36° respecte al pla de l'eclíptica.[1]
308 Polyxo es classifica com un rar asteroide de tipus T, amb un espectre que presenta certa similitud amb el Meteorit del llac Tagish.[2]Una característica espectral a una longitud d'ona de 3,0 µm suggereix l'alteració aquosa d'alguns materials de la superfície.[3] Les mesures fotomètriques informades el 1983 donen un període de rotació de 12,03 hores i una variació de brillantor de 0,20 en magnitud. L'instrument d'òptica adaptativa de l'Observatori W. M. Keck mostra un objecte oblat amb un diàmetre de 130 km. La relació de mida entre els eixos major i menor és de 1,26 ± 0,11[4] Les corbes de llum d'aquest objecte suggereixen que té una forma molt irregular.[3]
Es van observar esdeveniments d'ocultació estel·lar per a aquest asteroide durant els anys 2000 i 2004. Les cordes resultants van proporcionar estimacions del diàmetre de la secció transversal de 144,4 i 117,1 km, respectivament.[5]
Referències
- ↑ «308 Polyxo». JPL Small-Body Database. NASA/Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 11 maig 2016].
- ↑ Hiroi, Takahiro & Hasegawa, Sunao (March 2003), "Revisiting the search for the parent body of the Tagish Lake meteorite - Case of a T/D asteroid 308 Polyxo", Antarctic Meteorite Research 16: 176–184
- 1 2 Dotto, E.; Barucci, M. A. & Brucato, J. R. et al. (December 2004), "308 Polyxo: ISO-SWS spectrum up to 26 micron", Astronomy and Astrophysics 427: 1081–1084, DOI 10.1051/0004-6361:20041638
- ↑ Marchis, F.; Kaasalainen, M. & Hom, E. F. Y. et al. (November 2006), Shape, size and multiplicity of main-belt asteroids. I. Keck Adaptive Optics survey, vol. 185, pàg. 39–63, DOI 10.1016/j.icarus.2006.06.001
- ↑ Shevchenko, Vasilij G. & Tedesco, Edward F. (September 2006), "Asteroid albedos deduced from stellar occultations", Icarus 184 (1): 211–220, DOI 10.1016/j.icarus.2006.04.006
Enllaços externs
- «(308) Polyxo» (en anglès). Minor Planet Center.