(65803) Dídim

Infotaula objecte astronòmic(65803) Dídim 
Designació provisional1996 GT Modifica el valor a Wikidata
Tipusasteroide binari, asteroide potencialment perillós i objecte proper a la Terra Modifica el valor a Wikidata
Grup de planetes menorsasteroide Apol·lo i asteroide Amor Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (asteroide)Asteroide de tipus S
Asteroide de tipus X Modifica el valor a Wikidata
Descobert perSpacewatch
Joseph L. Montani Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment11 abril 1996 Modifica el valor a Wikidata, Kitt Peak National Observatory Modifica el valor a Wikidata
Epònimbessó Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSol Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Època2025-11-21 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
 Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside2,27204 au Modifica el valor a Wikidata
Periàpside1,01309 au
(arg (ω): 319,58986) Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a1,64256 au Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,38323 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P768,92 d Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M167,22108 ° Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i3,41407 ° Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω72,98451 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre0,78 km Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta18,11 Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana2,17 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Periode de rotació2,2593 h Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,16 (albedo geomètrica) Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL20065803 Modifica el valor a Wikidata
65803 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
« (65802) 1996 BA3 Modifica el valor a Wikidata • (65804) 1996 HT6 Modifica el valor a Wikidata »

(65803) Dídim[1] (designació provisional 1996 GT) és un asteroide de menys d'un quilòmetre i sistema binari sincrònic classificat com a asteroide potencialment perillós i objecte proper a la Terra del grup Apolo. L'asteroide va ser descobert el 1996 per l'estudi Spacewatch a l'Observatori Nacional de Kitt Peak, i la seva petita lluna satel·lital de 160 metres de diàmetre, anomenada Dimorf, va ser descoberta el 2003. A causa de la seva naturalesa binària, a l'asteroide se'l va nomenar «Didymos», la paraula grega per a «bessó».

La lluna de Dídim, Dimorf, és l'objectiu de la missió DART per provar la viabilitat d'evitar l'impacte d'un asteroide mitjançant la col·lisió amb una nau espacial; LICIACube, un nanosatèl·lit d'observació, visitarà el sistema per presenciar l'impacte.[2]

La sonda Hera de l'ESA va ser aprovada el novembre del 2019, amb llançament el 2024, per arribar a Dídim el gener del 2027. Examinarà els efectes dinàmics de l' impacte de DART i avaluarà el cràter creat per DART.[3]

Descobriment

Dídim va ser descobert l'11 d'abril de 1996 per l'estudi Spacewatch de l'Observatori Steward de la Universitat d'Arizona i del Laboratori Lunar i Planetari utilitzant el seu telescopi de 90 centímetres a l'Observatori Nacional Kitt Peak a Arizona, Estats Units. La naturalesa binària de l'asteroide va ser descoberta per altres; es va sospitar de la mateixa analitzant els ecos y de Goldstone, i es va confirmar amb una anàlisi de corba de llum òptica, juntament amb imatges de radar d'Arecibo, el 23 de novembre de 2003.[4]

Denominació

Aquest planeta menor va ser anomenat 'Didymos', que en grec significa 'bessó', a causa de la seva naturalesa binària. El nom va ser suggerit pel descobridor, l'astrònom del Laboratori Lunar i Planetari de la Universitat d'Arizona, Joseph L. 'Joe' Montani, qui va fer la proposta de nom a la Unió Astronòmica Internacional després que es detectés la naturalesa binària de l'objecte. La cita de denominació aprovada es va publicar el 13 de juliol de 2004 (M.P.C. 52326).

El nom propi del satèl·lit Dídim B prové de la paraula «Dimorphos que en grec significa 'que té dues formes'. El significat del nom representa com canviarà la forma de l'òrbita de Dimorf després que la nau espacial DART impacte la lluna i modifique la seva òrbita a una «morfologia» diferent. No accidentalment, Dimorf compleix funcions duals ja que és objectiu de prova i a més parteix d'un pla per a la futura protecció planetària. El nom de la lluna va ser suggerit pel científic planetari Kleomenis Tsiganis de la Universitat Aristòtil de Salònica (Grècia).

Dimensions

S'estima el diàmetre en 780 m, amb un error estimat de ± 8 m,[4] i una massa, al costat del seu satèl·lit, al voltant de 600 milions de tones.[5]

Referències

  1. ↑ «Misión DART: arranca el primer ensayo de defensa planetaria de la Tierra» (en castellà). The Objective, 13-09-2022 [Consulta: 13 setembre 2022]. «un sistema binario de asteroides denominado Didymos 65803»
  2. ↑ Adams, Elena; Oshaughnessy, Daniel; Reinhart, Matthew [et al.].. «Double Asteroid Redirection Test: The Earth Strikes Back». A: 2019 IEEE Aerospace Conference, 2019, p. 1–11. DOI 10.1109/AERO.2019.8742007. ISBN 978-1-5386-6854-2. «"In addition, DART is carrying a 6U CubeSat provided by Agenzia Spaziale Italiana (ASI). The CubeSat will provide imagery documentation of the impact, as well as in situ observation of the impact site and resultant ejecta plume"»
  3. ↑ «CAB, CSIC-INTA, participa en la primera misión espacial defensiva de la historia: la misión DART de la NASA, cuyo lanzamiento está previsto el 24 de noviembre» (en castellà), 02-11-2021. Arxivat de l'original el 24 de noviembre de 2021. [Consulta: 13 setembre 2022]. «Una segunda nave enviada por la ESA (misión Hera) llegará en 2024 para caracterizar Dimorphos en gran detalle, midiendo las propiedades físicas del asteroide, su órbita y caracterizando las consecuencias del impacto de la misión DART»
  4. 1 2 «JPL Small-Body Database Browser: 65803 Didymos (1996 GT)». Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 28 juny 2017]. Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  5. ↑ «Radar observations and a physical model of binary near-Earth asteroid 65803 Didymos, target of the DART mission» (en anglès). Icarus, 348, 15-09-2020. 10.1016/j.icarus.2020.113777. ISSN: 0019-1035 [Consulta: 13 setembre 2022]. «The mutual orbit implies a system mass of (5.4 ± 0.4) x 10 [^] 11 kg»