(729) Watsonia
| Designació provisional | 1912 OD, 1944 DP, A912 CE |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus S Asteroide de tipus L |
| Descobert per | Joel Hastings Metcalf |
| Data de descobriment | 9 febrer 1912 |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,02533 au |
| Periàpside | 2,49626 au (arg (ω): 86,91106) |
| Semieix major a | 2,7608 au |
| Excentricitat e | 0,09582 |
| Període orbital P | 1.675,52 d |
| Anomalia mitjana M | 235,62596 ° |
| Inclinació i | 18,062 ° 18,05255 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 124,29574 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 50,025 km |
| Magnitud absoluta | 9,57 |
| Periode de rotació | 25,23 h |
| Albedo | 0,133 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000729 |
| Sèrie | |
| « (728) Leonisis | |
(729) Watsonia[1] és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert per Joel Hastings Metcalf des de Winchester, Estats Units, el 9 de febrer de 1912.
Designació i nom
Watsonia es va designar al principi com a 1912 OD. Més endavant, va ser anomenat en honor de l'astrònom estatunidenc James Craig Watson (1838-1880).[2][3]
Característiques orbitals
Watsonia orbita a una distància mitjana de 2,76 ua del Sol, i pot allunyar-se fins a 3,027 ua. La seva excentricitat és 0,09654 i la inclinació orbital 18,04°. Empra a completar una òrbita al voltant del Sol 1675 dies.
Referències
- ↑ (729) Watsonia Web del Minor Planet Center en (anglès) (consulta: 12 juliol 2026)
- ↑ Schmadel, Lutz Dieter. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ (729) Watsonia Web del Jet Propulsion Laboratory en (anglès) (consulta: 12 juliol 2026)