(91) Egina
| Designació provisional | A866 VA |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus C |
| Descobert per | Édouard Stephan |
| Data de descobriment | 4 novembre 1866 |
| Epònim | Egina i Egina |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,87056 au |
| Periàpside | 2,3101 au (arg (ω): 74,31136) |
| Semieix major a | 2,59033 au |
| Excentricitat e | 0,10818 |
| Període orbital P | 1.522,76 d |
| Anomalia mitjana M | 14,38946 ° |
| Inclinació i | 2,10244 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 10,38713 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 103,402 km |
| Magnitud absoluta | 9,13 |
| Massa | 1,4 Eg |
| Periode de rotació | 6,025 h |
| Albedo | 0,043 (albedo geomètrica) 0,048 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000091 |
| Sèrie | |
| « (90) Antíope | |
Egina és l'asteroide núm. 91 de la sèrie.[1] Fou descobert per l'astrònom Édouard Jean-Marie Stephan a Marsella (França) el 4 de novembre del 1866. Fou el seu segon i darrer asteroide descobert. És un asteroide gros del cinturó principal, amb una superfície acolorida i molt fosca, i probablement amb una composició de carboni. El seu nom es deu a Egina de la mitologia grega, figura associada a l'illa del seu mateix nom, Egina. Té un diàmetre de 109,8 quilòmetres i el seu període rotatiu és de 6,025 hores.
Referències
- ↑ Ford, Dominic. «The asteroid 91 Aegina» (en anglès). [Consulta: 25 març 2021].