(96) Aegle
![]() | |
| Designació provisional | A868 DA |
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus T |
| Descobert per | Jérôme Eugène Coggia |
| Data de descobriment | 17 febrer 1868 |
| Epònim | Aegle i Egle |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,48268 au |
| Periàpside | 2,61498 au (arg (ω): 207,92937) |
| Semieix major a | 3,04883 au |
| Excentricitat e | 0,1423 |
| Període orbital P | 1.944,46 d |
| Anomalia mitjana M | 189,17166 ° |
| Inclinació i | 15,938 ° 15,98458 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 321,47076 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 177,774 km |
| Magnitud absoluta | 7,67 |
| Periode de rotació | 13,868 h |
| Albedo | 0,052 (albedo geomètrica) 0,048 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000096 |
| Sèrie | |
| « (95) Aretusa | |
El (96) Aegle és un asteroide de grans dimensions del cinturó principal, descobert des de Marsella el 17 de febrer de 1868 per J. E. Coggia. Rep el nom per Egle, una deessa mitològica grega.[1]
Vegeu també
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
