(965) Angelica
| Designació provisional | 1921 KT, 1977 PM2, A921 VB |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus X |
| Descobert per | Johannes Franz Hartmann |
| Data de descobriment | 4 novembre 1921 |
| Cos pare | Sol |
| Època | 13 de gener de 2016 (JDCT 2457400,5) |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 4,03953 au |
| Periàpside | 2,28904 au (arg (ω): 47,21319) |
| Semieix major a | 3,16428 au |
| Excentricitat e | 0,2766 |
| Període orbital P | 2.055,94 d |
| Anomalia mitjana M | 153,06097 ° |
| Inclinació i | 21,476 ° 21,42332 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 41,06819 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 60,857 km |
| Magnitud absoluta | 10,19 |
| Periode de rotació | 26,752 h |
| Rotació sideral | 17,77 hores |
| Albedo | 0,029 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000965 |
| Sèrie | |
| « (964) Subamara | |
(965) Angelica és un asteroide del cinturó principal descobert per l'astrònom Juan Hartmann en 1921 des de l'Observatori Astronòmic de La Plata, en La Plata, Argentina.
Deu el nom a l'esposa del descobridor.[1]
S'estima que té un diàmetre de 53.63 ± 1,3 km. La seva distància mínima d'intersecció de l'òrbita terrestre és d'1,324 ua.[2]
Les observacions fotomètriques recollides d'aquest asteroide mostren un període de rotació de 17,77 hores, amb una variació de lluentor de 10,1 de magnitud absoluta.[2]
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5a ed.. Springer, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- 1 2 JPL Small-Body Database