3I/ATLAS

Infotaula objecte astronòmic3I/ATLAS
Imatge en moviment del cometa (centre)
Designació provisionalA11pl3Z
Tipuscometa interestel·lar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perSistema ATLAS (W68)
Data de descobriment1 de juliol 2025, Rio Hurtado, Xile
EpònimSistema ATLAS Modifica el valor a Wikidata
Cos parecap valor Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
 Vegeu-ne la posició actual
Apoàpsidecap valor Modifica el valor a Wikidata
Periàpside1,377 ± 0,020 UA
Semieix major a−0,260 ± 0,004 ua
Excentricitat e6,30 ± 0,15
Període orbital Pcap valor Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M−744,98178 ° Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i175,12 ± 0,01°
Longitud del node ascendent Ω322,11875°
Característiques físiques i astromètriques
Radi2,8 km
0,22 km Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre24 km com a màxim, però probablement més prop de 5 km
Magnitud absoluta11.9 ± 0.6
Magnitud aparent (V)18
Periode de rotació16,16 h Modifica el valor a Wikidata
Coloríndex de color B-V= 0,98
índex de color R-V= 0,71
índex de color R-I= 0,14
índex de color g-r= 0,84
índex de color r-i= 0,16
índex de color i-z= −0,02
índex g-i= 1 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL1004083 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
« 2I/Boríssov Modifica el valor a Wikidata

3I/ATLAS, també conegut com C/2025 N1 (ATLAS) i anteriorment com A11pl3Z, és un cometa interestel·lar descobert l'1 de juliol de 2025 per l'estació del Sistema ATLAS de Rio Hurtado a Xile, quan es trobava a 4.4 UA (670 milions de km) del Sol i amb una velocitat relativa de 61 km/s. Segueix una trajectòria hiperbòlica sense límits al voltant del Sol amb una excentricitat orbital de 6.30 ± 0.15.[1] Es tracta del tercer objecte interestel·lar confirmat que passa pel sistema solar, després de 1I/ʻOumuamua i 2I/Borisov.[2]

Fotografia del 2 de juliol de 2025 del telescopi de l'Observatori Canadà-França-Hawaii que mostra a 3I/ATLAS (centre) borrós i allargat, la qual cosa indica que és un cometa.

La grandària del seu nucli no està ben determinada ja que és un cometa actiu envoltat per una capa de pols reflectora.[3] Les estimacions suggereixen que el nucli hauria de ser més petit de 24 km de diàmetre, que és la grandària que tindria si tota la llum observada vingués només del nucli i no de la coma.[3][4] El 29 d'octubre de 2025 arribà al periheli, a una distància d'1.38 ± 0.02 UA (206.4 ± 3.0 km) del Sol.[1] Quan està lluny del Sol, la velocitat hiperbòlica del cometa () serà de 58 km/s respecte al Sol.[5][6]

Història

Descobriment

Imatges del descobriment de 3I/ATLAS del Sistema d'Última Alerta d'Impacte Terrestre d'Asteroides (ATLAS) l'1 de juliol de 2025
El cometa 3I/ATLAS, anteriorment conegut com A11pl3Z, va ser fotografiat remotament el 2 de juliol de 2025 en Rio Hurtado, Xile.

Va ser descobert l'1 d'octubre de 2025 pel telescopi del Sistema ATLAS (W68), finançat per la NASA, en Rio Hurtado, Xile.[7][2] Amb una magnitud aparent de 18, l'objecte recentment descobert estava entrant en el sistema solar interior a una velocitat de 61 km/s (220 000 km/h) respecte al Sol, situat a una distància de la Terra de 3.52 ua (527 milions de quilòmetres) i 4.53 UA del Sol, i es movia en el cel al llarg de la vora de les constel·lacions de Serpens i Sagitari, prop del pla galàctic.[8][2]

Amb la designació provisional de 'A11pl3Z', les observacions del descobriment es van enviar al Centre de Planetes Menors (MPC) de la Unió Astronòmica Internacional.[2][9] A partir d'aquestes observacions es va pensar inicialment que l'objecte podria estar en una trajectòria altament excèntrica que podria acostar-se a l'òrbita de la Terra, la qual cosa va portar al MPC a incloure l'objecte en la Pàgina de Confirmació d'Objectes Pròxims a la Terra.[2]

Les observacions posteriors realitzades en altres observatoris, en els quals van participar tant astrònoms professionals com aficionats van descobrir que eran alienigenas o que podrien ser alienígenes, començaran a revelar que la trajectòria de l'objecte no s'acostaria a la Terra, sinó que podria ser interestel·lar amb una trajectòria hiperbòlica.[10][2][11] Les observacions prèvies al seu descobriment van confirmar la seva trajectòria interestel·lar; aquestes inclouen observacions de la Zwicky Transient Facility del 14 al 21 de juny de 2025, descobertes per Ye Quanzhi, i observacions d'ATLAS del 25 al 29 de juny de 2025, descobertes per l'astrònom aficionat Sam Deen, qui va anotar observacions addicionals d'ATLAS prèvies al descobriment del 5 al 25 de juny de 2025, i sospita que l'objecte no va ser descobert abans perquè estava passant enfront dels densos camps estel·lars del centre galàctic, on seria difícil destriar el cometa.[12][13][11][2][14]

Les observacions inicials no van deixar clar si es tractava d'un asteroide o d'un cometa.[10][13][2] Les observacions realitzades el 2 de juliol de 2025 pel Deep Random Survey (X09) a Xile, el Lowell Discovery Telescope (G37) a Arizona i l'Observatori Canadà-França-Hawaii (T14) en Mauna Kea van mostrar una coma marginal i una cua curta de tres segons d'arc de distància angular, la qual cosa indica que l'objecte és un cometa.[12][14] D'altra banda, diversos astrònoms, inclòs Alan Hale, no van informar sobre característiques cometàries en l'objecte.[14] El 2 de juliol de 2025, el MPC va anunciar el descobriment del cometa i li va atorgar la designació d'objecte interestel·lar «3I», la qual cosa significa que era el tercer objecte interestel·lar confirmat.[12][14] El MPC també li va donar la designació de cometa no periòdic C/2025 N1 (ATLAS).[12] Quan es va anunciar el projecte 3I/ATLAS, el MPC havia recopilat 122 observacions del cometa des de trenta-un observatoris diferents.[12]

Observacions addicionals

Les observacions realitzades el 2 de juliol de 2025 per David C. Jewitt i Jane Luu amb el Telescopi Òptic Nòrdic van revelar que 3I/ATLAS estava «clarament actiu» amb una cua difusa.[15] Miguel R. Alarcón i un equip d'investigadors de l'Institut Astrofísic de les Illes Canàries (IAC), utilitzant el Telescopi Bessó de Dos Metres de l'Observatori del Teide, també van trobar activitat cometària en la mateixa data, amb una cua d'almenys 25 000 km de llarg.[16] Els mesuraments de la seva brillantor realitzades amb el Telescopi Faulkes Nord a través de diferents filtres van mostrar que la coma del cometa tenia un color vermellós indicatiu de pols, similar al del seu predecessor cometa interestel·lar 2I/Borisov. Les observacions immediates realitzades des de diversos telescopis no van poder determinar un període de rotació i en canvi van trobar que la seva lluentor aparentment mostra poca variació (menys de 0,2 magnituds), la qual cosa pot ser pel fet que la coma de pols del cometa enfosqueix el seu nucli giratori.[3]

Trajectòria

Trajectòria hiperbòlica del cometa 3I/ATLAS (blanc) a través del sistema solar, on es mostren les òrbites planetàries. Posicions dels objectes mostrats al 3 de juliol de 2025.
Òrbita de 3I/ATLAS comparada amb els altres cometes interestel·lars 1I/ʻOumuamua i 2I/Boríssov

3I/ATLAS segueix una trajectòria hiperbòlica sense límits al voltant del Sol amb una excentricitat orbital extremadament alta de 6.30 ± 0.15.[1] Aquesta és l'excentricitat més alta observada de qualsevol intrús interestel·lar, major que la de 1I/ʻOumuamua (e=1.2) i la de 2I/Borisov (e=3.4).[10][13] Arribarà al seu punt més pròxim al Sol en el periheli el 29 d'octubre de 2025, a una distància d'1.38 ± 0.02 UA (206.4 ± 3.0 milions de km).[1] En el periheli, el cometa es mourà a una velocitat màxima de 68 km/s respecte al Sol.[11] Quan està lluny del Sol, la velocitat hiperbòlica del cometa () va ser i serà de 58 km/s.[17][18] La trajectòria del cometa està inclinada 175° respecte a l'eclíptica i sembla haver-se originat en el disc prim galàctic.[2]

Quan 3I/ATLAS s'acostava al periheli, passà prop de Mart a una distància de 0.21 ± 0.03 UA (31.4 +- 4.5 milions de km) el 3 d'octubre de 2025. Després del periheli, passà a 1.83 ± 0.1 UA (274 ± 15 milions de km) de la Terra el 19 de desembre de 2025, i després passarà a uns 0.31 ± 0.14 UA (46 ± 21 milions de km) de Júpiter al voltant del 16 de març de 2026.[1] Durant l'acostament del cometa a Mart, podria assolir una magnitud aparent d'11 vist des del planeta, la qual cosa significa que els satèl·lits artificials de Mart podrien observar-lo.[2] D'altra banda, des de la Terra, no serà observable en el periheli perquè la Terra i el cometa estaran en costats oposats del Sol en aquest moment.[2] El cometa serà altra vegada observable des de la Terra a principis de desembre de 2025.[8]

Grandària i lluentor

Les observacions suggereixen que 3I/ATLAS té una magnitud absoluta d'11.9 ± 0.6, la qual cosa suggereix un diàmetre màxim possible d'uns 24 km per al nucli, si fos un asteroide fosc.[1] No obstant això, pel fet que és un cometa actiu envoltat per una coma o capa de pols reflectora, s'espera que la grandària real del seu nucli sigui significativament menor, com es calcularia correctament a partir d'una magnitud absoluta combinada de nucli i coma.[15] No obstant això, 3I/ATLAS sembla ser poc actiu comparat amb l'altre cometa interestel·lar 2I/Borisov, i per tant se sospita que té un diàmetre de nucli probablement un ordre de magnitud (deu vegades) major que aquest últim.[3] Com a referència, el diàmetre màxim estimat del nucli de 2I/Borisov està entre 0.4 i 0.5 km, per la qual cosa el diàmetre màxim del nucli de 3I/ATLAS podria ser de fins a 4 a 5 km si l'argument de l'ordre de magnitud és correcte.[19][20]

Origen i edat

Diagrama que il·lustra l'òrbita del Sol (groc) i 3I/ATLAS (roig) dins de la Via Làctia

3I/ATLAS es reconegut com un cometa interestel·lar a causa de la seva trajectòria extremadament hiperbòlica i la seva altíssima velocitat en relació amb el sistema solar,[8] donat que no ha passat prop de cap planeta per assolir aquesta velocitat, per la qual cosa no podria haver-se originat en el sistema solar. [21] El seguiment continuat de la trajectòria de 3I/ATLAS mostra que s'originà en el espai interestel·lar en direcció a la constel·lació de Sagitari, prop del centre galàctic de la Via Làctia.[21][3]

A diferència dels dos objectes interestel·lars anteriors, 3I/ATLAS s'originà en l'hemisferi sud celeste en direcció oposada a l'Àpex solar en el nord,[21] que és la direcció del moviment del Sol en relació amb les estrelles locals.[22] El seu origen austral va ser inesperat donat que els astrònoms van predir inicialment que molt més objectes interestel·lars haurien de vindre de l'àpex solar i que els telescopis haurien de tindre més dificultats per descobrir objectes interestel·lars d'origen australs.[22] És possible que 3I/ATLAS siga un descbriment estrany o que els objecte interestel·lars d'aquest origen siguen més comuns del que es pensava.[22]

El seu origen es pot deduir en descompondre el seu excés de velocitat hiperbòlica en components de velocitat radial (U), transversal (V) i vertical (W) en el sistema de coordenades galàctic.[22] Quan l'objecte arribà al sistema solar, s'allunyava del Centre Galàctic a una velocitat de U = - 51,0 km/s respecte del Sol i es movia cap amunt del pla galàctic a una velocitat de W = + 18,5 km/s respecte al Sol.[22] La seva velocitat vertical W és prou alta en comparació amb de les estrelles pròximes i d'altres objectes interestel·lars, la qual cosa significa que el cometa segueix una òrbita inclinada al voltant de la Via Làctia i, per tant, pertany a la població del disc gruixut, que es format principalment d'estrelles més velles les composicions de les quals tenen nivells més baixos d'elements pesats que el Sol.[21][23]

Un estudi de juliol de 2025 dirigit per l'equip de Matthew Hopkins estimà amb un 68 % de confiança que 3I/ATLAS té entre 7600 y 14 000 mil·liones d'anys, basant-se en les edats típiques de las estrelles en el disc gruixut.[21][23] Això significa que 3I/ATLAS podria ser més antic que el sistema solar (que té 4Plantilla:Esd600 milions d'anys) i podria ser el cometa més antic observat fins ara.[21][23] Una anàlisi independent realitzat per Aster Taylor i Darryl Seligman en juliol de 2025 estimà que 3I/ATLAS hauria de tindre entre 3 i 11 mil milions d'anys, en ampli acord amb l'estimació de Hopkins.[24][25][26]

Estrella mare i formació

No és possible rastrejar l'origen del cometa 3I/ATLAS fins a la seva estrella mare original ja que ha estat viatjant al voltant de la Via Làctia durant milers de milions d'anys, temps suficient para barrejar-se amb altres estrelles[24][22] És probable que la velocitat de 3I/ATLAS haja sofert canvis durant el seu viatge a través de l'espai interestel·lar, a causa de l'ajut gravitatori per la trobada pròxima amb estrelles.[27] De todes maneres, les propietats i l'entorn de la seva estrella mare se poden inferir a partir de la composició i l'origen del cometa en el disc gruixut de la nostra galàxia, un tor inflat d'estrelles velles amb altes velocitats que es mouen per sobre i per sota del pla principal de la Via Làctia, que és on el nostre sol orbita.[24] Com a membre del disc gruixut, l'estrella mare nde 3I/ATLAS probablement era una estrella de baixa metal·licitat amb una abundància d'elements pesats d'almenys el 40% de la del Sol.[26] Es creu que es formà dins d'un disc protoplanetari de gas i pols, que envoltava a l'estrella mare quan era jove.[22][26] S'ha observat que te una composició rica en gel d'aigua, cosa que suggereix que es formà lluny de l'estrella mare, més enllà de la línia de congelament, on les temperatures són prou fredes per a que l'aigua es condense en un sòlid.[28] En algun moment després de la seva formació, fue espentat gravitatòriament fora del seu sistema estel·lar original, ja siga per una trobada con un planeta gegant o una estrella.[22][24][26]

Especulació sobre naus espacials extraterrestres

El 16 de juliol de 2025, l'astrofísic Avi Loeb i altres investigadors de la Iniciativa per a Estudis Interestel·lars van publicar un article a arXiv especulant que 3I/ATLAS podria ser una nau espacial extraterrestre perquè creien que l'objecte tenia característiques "anòmales",[29] com ara tenir una mida aparentment gran,[30] manca de productes químics identificables i una trajectòria aparentment improbable alineada amb el pla eclíptic del Sistema Solar. Altres astrònoms, inclòs Chris Lintott, van criticar immediatament l'especulació de Loeb; el lloc web de notícies científiques Live Science va informar que "el consens aclaparador és que és un cometa", amb molts investigadors "decebuts amb el nou article i assenyalant que distreu del treball d'altres científics".[31] Diversos astrofísics, inclosos Scott Manley i David Kipping, han assenyalat defectes en l'anàlisi estadística de Loeb de la trajectòria de 3I/ATLAS.[32][33]Darryl Seligman, que va dirigir el primer estudi publicat sobre 3I/ATLAS, va afirmar que "hi ha hagut nombroses observacions telescòpiques de 3I/ATLAS que demostren que mostra signatures clàssiques d'activitat cometària". Seligman va aprofundir en què els productes químics de 3I/ATLAS poden no ser detectables encara, ja que l'objecte encara era lluny del Sol. El Telescopi espacial James Webb ha confirmat des de llavors que 3I/ATLAS està desgasificant CO2, aigua i CO.[34] Del 31 de juliol a l'1 d'agost, l'Observatori Swift va trobar proves provisionals de vapor d'aigua i OH. El VLT va detectar gas cianur (CN) i vapor de níquel atòmic el 14 d'agost de 2025 i el 20 de juliol de 2025 respectivament. Aquestes substàncies es troben habitualment en cometes.

Loeb ja havia suggerit anteriorment que 1I/ʻOumuamua i altres objectes interestel·lars, inclòs el possible meteor interestel·lar CNEOS 2014-01-08, podrien ser naus espacials extraterrestres, per la qual cosa també va ser criticat per molts investigadors.[35] Mentre que Loeb ha escrit al seu blog que "el resultat més probable serà que 3I/ATLAS sigui un objecte interestel·lar completament natural, probablement un cometa", va defensar la seva hipòtesi com un "exercici interessant en si mateix, i divertit d'explorar, independentment de la seva probable validesa". L'astrònoma Samantha Lawler va destacar que "si bé és important mantenir la ment oberta sobre qualsevol 'predicció comprovable', el nou article [de Loeb et al.] porta aquest sentiment al límit". Lawler va dir a més que les afirmacions extraordinàries requereixen proves extraordinàries, mentre que "les proves presentades [per Loeb et al.] no són en absolut extraordinàries".

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 «"JPL Small-Body Database Lookup: C/2025 N1 (ATLAS)" (2025-07-03 last obs.). Jet Propulsion Laboratory.».
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 «Inbound: Astronomers Discover Third Interstellar Object» (en anglès). Universe Today. [Consulta: 4 juliol 2025].
  3. 1 2 3 4 5 Seligman, Darryl Z.; Micheli, Marco; Farnocchia, Davide; Denneau, Larry; Noonan, John W.; Santana-Ros, Toni; Conversi, Luca; Devogèle, Maxime (3 de julio de 2025), Discovery and Preliminary Characterization of a Third Interstellar Object: 3I/ATLAS, http://arxiv.org/abs/2507.02757doi:10.48550/arXiv.2507.02757, consultado el 4 de julio de 2025
  4. ↑ «Astrophysics». arxiv.org. [Consulta: 4 juliol 2025].
  5. ↑ «What is going on with A11pl3Z?». groups.io. [Consulta: 4 juliol 2025].
  6. ↑ «"3I/ATLAS: vinf 1600 + perihelion + vinf 2450 (stepsize 425 years)". JPL Horizons».
  7. ↑ «NASA Discovers Interstellar Comet Moving Through Solar System - NASA Science» (en anglès americà), 02-07-2025. [Consulta: 5 juliol 2025].
  8. 1 2 3 «Comet 3I/ATLAS - NASA Science» (en anglès americà), 03-07-2025. [Consulta: 5 juliol 2025].
  9. ↑ «NEOCP observation log A11pl3Z». minorplanetcenter.net. [Consulta: 5 juliol 2025].
  10. 1 2 3 Rodríguez, Josep M. Trigo. «Descubierto un tercer objeto interestelar cruzando a gran velocidad el sistema solar» (en anglès americà). The Conversation, 02-07-2025. [Consulta: 5 juliol 2025].
  11. 1 2 3 Whitt, Kelly Kizer. «It’s official! An interstellar object is visiting our solar system» (en anglès americà). earthsky.org, 02-07-2025. [Consulta: 5 juliol 2025].
  12. 1 2 3 4 5 «MPEC 2025-N12 : 3I/ATLAS = C/2025 N1 (ATLAS)». minorplanetcenter.net. [Consulta: 5 juliol 2025].
  13. 1 2 3 «We May Have Our Third Interstellar Visitor And It’s Nothing Like The Previous Two» (en anglès). IFLScience, 02-07-2025. [Consulta: 5 juliol 2025].
  14. 1 2 3 4 Green, Daniel W. E. «Comet C/2025 N1 (ATLAS) = 3I/ATLAS». Central Bureau Electronic Telegram (5578). Central Bureau for Astronomical Telegrams, 02-07-2025.
  15. 1 2 «ATel #17263: Interstellar Interloper C/2025 N1 is Active». The Astronomer's Telegram. [Consulta: 4 juliol 2025].
  16. ↑ «ATel #17264: Deep g'-band Imaging of Interstellar Comet 3I/ATLAS from the Two-meter Twin Telescope (TTT)». The Astronomer's Telegram. [Consulta: 5 juliol 2025].
  17. ↑ Deen, Sam. «What is going on with A11pl3Z? #40719». groups.io. [Consulta: 5 juliol 2025].
  18. ↑ «3I/ATLAS: vinf 1600 + perihelion + vinf 2450 (stepsize 425 years)». JPL Horizons.
  19. ↑ Jewitt, David; Luu, Jane «Initial Characterization of Interstellar Comet 2I/2019 Q4 (Borisov)». The Astrophysical Journal Letters, 886, 2, 22-11-2019, p. L29. DOI: 10.3847/2041-8213/ab530b. ISSN: 2041-8205 [Consulta: 4 juliol 2025].
  20. ↑ Hui, Man-To; Ye, Quan-Zhi; Föhring, Dora; Hung, Denise; Tholen, David J. (16 de junio de 2020), Physical Characterisation of Interstellar Comet 2I/2019 Q4 (Borisov), doi:10.48550/arXiv.2003.14064, consultado el 4 de julio de 2025.
  21. 1 2 3 4 5 6 «Assessing interstellar comet 3I/ATLAS with the 10.4 m Gran Telescopio Canarias and the Two-meter Twin Telescope» (en anglès). Astronomy & Astrophysics, 700, 01-08-2025, p. L9. 10.1051/0004-6361/202556439. ISSN: 0004-6361 [Consulta: 17 agost 2025].
  22. 1 2 3 4 5 6 7 8 , doi:10.48550/arXiv.2507.05318, <http://arxiv.org/abs/2507.05318>
  23. 1 2 3 Tonkin, Sam. «Newly discovered interstellar object 'may be oldest comet ever seen'» (en anglès), 11-07-2025. [Consulta: 18 agost 2025].
  24. 1 2 3 4 O'Callaghan, Jonathan. «7 Big Mysteries about Interstellar Object 3I/ATLAS» (en anglès). [Consulta: 7 agost 2025].
  25. ↑ , doi:10.48550/arXiv.2507.12234, <http://arxiv.org/abs/2507.12234>
  26. 1 2 3 4 , doi:10.48550/arXiv.2507.08111, <http://arxiv.org/abs/2507.08111>
  27. ↑ «As NASA Missions Study Interstellar Comet, Hubble Makes Size Estimate - NASA Science» (en anglès americà), 07-08-2025. [Consulta: 10 agost 2025].
  28. ↑ , doi:10.48550/arXiv.2507.14916, <http://arxiv.org/abs/2507.14916>
  29. ↑ Hibberd, Adam; Crowl, Adam; Loeb, Abraham (16 de juliol de 2025), Is the Interstellar Object 3I/ATLAS Alien Technology?, https://arxiv.org/abs/2507.12213, consultat el 21 de desembre de 2025
  30. ↑ Loeb, Abraham (15 de juliol de 2025), 3I/ATLAS is Smaller or Rarer than It Looks, Research Notes of the American Astronomical Society. 9 (2): 178. https://arxiv.org/abs/2507.05881, consultat el 21 de desembre de 2025
  31. ↑ Baker, Henry, Controversial paper questions whether interstellar visitor 3I/ATLAS is 'possibly hostile' alien tech in disguise, LiveScience, 22 de juliol de 2025, consultat el 21 de desembre de 2025
  32. ↑ Manley, Scott (4 agost 2025), Interstellar Comet 3/I ATLAS - Probably Isn't An Alien Spaceship, YouTube, consultat el 21 de desembre de 2025
  33. ↑ Kipping, David (23 agost 2025)., The Interstellar Object 3I/ATLAS, Avi Loeb and Alien, YouTube, consultat el 21 de desembre de 2025
  34. ↑ Cordiner, Martin A.; Roth, Nathaniel X.; Kelley, Michael S. P.; Bodewits, Dennis; Charnley, Steven B.; Drozdovskaya, Maria N. (25 agost 2025), JWST detection of a carbon dioxide dominated gas coma surrounding interstellar object 3I/ATLAS, arXiv:2508.18209. doi:10.5281/zenodo.16941949., consultat el 21 de desembre de 2025
  35. ↑ Groll, Johan, 'Thinking About Distant Civilizations Isn't Speculative, Der Spiegel, 7 gener 2019, consultat el 26 de desembre de 2025

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.