7 ans
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Jean-Pascal Hattu  |
| Protagonistes | |
| Guió | Jean-Pascal Hattu i Gilles Taurand |
| Muntatge | Anne Klotz |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 2006 |
| Durada | 86 min |
| Idioma original | francès |
| Rodatge | Clarmont d'Alvèrnia i Le Mont-Dore |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de presons |
     | |
7 ans és una pel·lícula dramàtica francesa del 2006 protagonitzada per Bruno Todeschini, Valérie Donzelli i Cyril Troley. Està escrita i dirigida per Jean-Pascal Hattu. La pel·lícula explora la tensió sexual entre una dona i un marit complint una llarga pena de presó.[1]
Argument
Maïté (Valerie Donzelli) és la dona jove i devota de Vincent (Bruno Todeschini), que compleix 7 anys de presó per un delicte no especificat. Porta roba neta a Vincent i posa diners al seu compte de menjador. Ella i Vincent, òbviament, encara es necessiten sexualment, i és difícil que tots dos estiguin separats.
Un dia, Maïté és abordada per un jove anomenat Jean (Cyril Troley), que diu que el seu germà també està empresonat durant 7 anys. Ràpidament inicien una relació sexual, però la Maïté és freda i no respon.
Té una bona relació amb la seva veïna, Djamila, que té un fill petit, Julien. La Maïté el cuida amb freqüència mentre la Djamila treballa, i les dues són pròximes. Finalment, la Maïté descobreix que Jean és de fet un guàrdia a la presó del seu marit. L'afer pren un gir quan Vincent se n'assabenta; en comptes d'aturar-los, insisteix a Jean que enregistri les seves reunions. Ell aconsella a Jean com moure a Maïté emocionalment i sexualment, però, Jean li diu que "està buida".
Quan Jean s'enamora de la Maïté, ella intenta distanciar-se d'ambdós. No obstant això, quan Jean marxa per ocupar un lloc a Lille, Vincent intenta suïcidar-se i a l'escena final se la veu entrant amb confiança a la presó per visitar-lo una vegada més.
Repartiment
- Valérie Donzelli com a Maïté
- Cyril Troley com a Jean
- Bruno Todeschini com a Vincent
- Pablo de la Torre com a Julien
- Nadia Kaci com a Djamila
Premis
- Premi especial del jurat per a la mostra del nou director - Festival Internacional de Cinema de Seattle 2007 - Guanyador[2]
- Premis al millor guió i a la millor interpretació femenina a la XXVIII edició de la Mostra de València.[3]
- 63a Mostra Internacional de Cinema de Venècia: Menció especial al Lleó de Futur.[4]
Referències
- ↑ 7 ans, la prosa poética, Cineuropa, 5 de setembre de 2006
- ↑ Seattle International Film Festival 2007 Winners List Arxivat 2011-01-06 a Wayback Machine. Retrieved on 2011-02-25.
- ↑ La película argelina 'La maison jaune' gana la Palmera de Oro de la XXVIII Mostra de Valencia, Las Provincias, 24 d'octubre de 2007
- ↑ «All The Prizes 2006 to the Films of Giornate Degli Autori – Venice Days». venice-days.it. [Consulta: 21 maig 2018].
Enllaços externs
- Tràiler de la pel·lícula a Dailymotion