9 Songs

Infotaula de pel·lícula9 Songs
Fitxa
DireccióMichael Winterbottom Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMichael Winterbottom i Andrew Eaton Modifica el valor a Wikidata
GuióMichael Winterbottom Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMichael Nyman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMarcel Zyskind Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMat Whitecross Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorStudioCanal UK i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 maig 2004 (57è Festival Internacional de Cinema de Canes) Modifica el valor a Wikidata
Durada69 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLondres Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic, drama, cinema eròtic i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtiscali.co.uk… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0411705 TMDB: 27 FilmAffinity: 999217 Rottentomatoes: m/9_songs Allmovie: v308514 Youtube: N1HWcofsxJk Modifica el valor a Wikidata

9 Songs és una pel·lícula britànica del 2004 dirigida per Michael Winterbottom. Es va rodar en vídeo digital i sense guió, els comentaris van ser improvisats pels seus dos actors. La raó perquè hi hagi sexe explícit es deu al fet que el director, llegint la novel·la Plataform, de Michel Houellebecq, va pensar que era "un gran llibre, ple de sexe i vaig tornar a preguntar-me com els llibres poden fer això i el cinema, que està molt més preparat, no". Els actors van assumir que tindrien relacions sexuals reals i, prèviament al rodatge principal, van assajar les escenes per saber si seguien amb la pel·lícula.[1]

Argument

La pel·lícula té lloc entre flashbacks de Matt (Kieran O'Brien), recordant a la seva promesa, Lisa (Margo Stilley), des que la va conèixer en un concert a Londres fins al Nadal quan ella torna als Estats Units després d'haver-hi acabat els seus estudis a Anglaterra. En aquests flashbacks tenen lloc els vuit concerts intercalats amb relacions sexuals entre ells.[2]

Les nou cançons[3]

Referències

  1. ↑ «Michael Winterbottom Interviewed by Adrian Hennigan» (en anglès). BBC, 11-03-2005. [Consulta: 13 agost 2013].
  2. ↑ «9 songs». The New York Times.
  3. ↑ Strong, Martin Charles; Griffin, Brendon. Lights, camera, sound tracks (en anglès). Canongate, 2008, p. 253. ISBN 1847670032.

Enllaços externs