A-0
| Tipus | programari lliure i de codi obert, enllaçador i compilador  |
|---|---|
| Versió inicial | 1952 |
| Característiques tècniques | |
| Plataforma | UNIVAC I |
| Equip | |
| Desenvolupador(s) | Grace Hopper |
| Dissenyador | Grace Hopper |
L'A-0, escrit per Grace Murray Hopper[1] entre 1951 i 1952 per a la màquina UNIVAC I, va ser el primer compilador[2] dirigit a una computadora electrònica.[3] L'A-0 funcionava més com a carregador o enllaçador que la noció moderna d'un compilador.[4][5][6]
El sistema A-0 va ser seguit per l'A-1, A-2,[7] A-3 (publicat com a ARITH-MATIC), AT-3 (publicat com a MATH-MATIC) i B-0 (publicat com a FLOW- MATIC).
El sistema A-2 es va desenvolupar a la divisió UNIVAC de Remington Rand el 1953 i es va llançar als clients a finals d'aquell any.[8] Els clients van rebre el codi font de l'A-2 i se'ls va convidar a enviar les seves millores a UNIVAC. Així, A-2 es podria considerar un exemple del resultat d'una filosofia primerenca similar al programari lliure i de codi obert.[9]
Referències
- ↑ Ridgway, Richard. «Compiling routines». A: Proceedings of the 1952 ACM national meeting (Toronto) on - ACM '52, 1952, p. 1–5. DOI 10.1145/800259.808980. ISBN 9781450379250.
- ↑ «List of early compilers and assemblers».
- ↑ Hopper "Keynote Address", Sammet pg. 12
- ↑ Hopper, Grace. "Keynote Address".
- ↑ Plantilla:Cite blog
- ↑ Strawn, George; Strawn, Candace «Grace Hopper: Compilers and Cobol». IT Professional, vol. 17, Jan.-Feb. 2015, p. 62-64. DOI: 10.1109/MITP.2015.6.
- ↑
- «PAPERS: Automatic Programming: The A 2 Compiler System -- Part I». Computers and Automation, vol. 4, 9, 9-1955, p. 25–29.
- «PAPERS: Automatic Programming: The A 2 Compiler System -- Part II». Computers and Automation, vol. 4, 10, 10-1955, p. 15–27.
- ↑ Ceruzzi, Paul. A History of Modern Computing. The MIT Press, 1998. ISBN 9780262032551.
- ↑ «Heresy & Heretical Open Source: A Heretic's Perspective».