ADN recombinant

L'ADN recombinant, en anglès: Recombinant DNA (rDNA), és una forma d'ADN artificial que s'ha creat combinant dues o més seqüències d'àcids nucleics que no es trobarien juntes en un procés d'assemblar gens (gene splicing).[1] En termes de modificació genètica, es crea a través de la introducció d'ADN rellevant dins un organisme com un plàsmids de bacteris, per codificar o alterar diferents trets per a un propòsit específic, com la resistència als antibiòtics.[1] Difereix de la recombinació genètica en el fet que aquesta no ocorre en un procés natural dins la cèl·lula sinó que es fa per enginyeria.[1] Una proteïna recombinant és una proteïna produïda a través d'ADN recombinant.[2]

Història

La tècnica d'ADN recombinant va ser proposada per Peter Lobban, un estudiant graduat de la Universitat Stanford, la tècnica laeshores va ser realitzada per Lobban i Kaiser; Jackson, Symons i Berg; i Stanley Norman Cohen, Chang, Herbert Boyer i Helling, els anys 1972–74.,[3]

L'explotació de la tècnica de l'ADN recombinant es va veure facilitada pel descobriment i aplicació de les endonucleases de restricció per Werner Arber, Daniel Nathans, i Hamilton Smith, que reberen el premi Nobel de fisiologia o medicina del 1978.

Una fita d'aquesta tècnica va ser la producció biosintètica d'insulina humana en laboratori, l'any 1978, per part de Herbert Boyer.[4] I aquesta va ser la primera medicina obtinguda gràcies a aquesta tècnica.[5] La gran majoria de la insulina humana actualment s'obté per la tècnica de l'ADN recombinant o les seves tècniques anàlogues.

Aplicacions

Hi ha moltes proteïnes que s'han creat a través de l'ADN recombinant i que es fan servir com a medicaments. Algunes es poden produir alternativament extretes d'humans o animals (com l'hormona de creixement humà, la insulina humana, hormona estimulant del fol·licle i el factor VIII. Altres proteïnes, quan es fan servir com medicament, només es poden fer a través de l'ADN recombinant, com és el cas de l'eritropoietina.

Notes

  1. 1 2 3 Jeremy M. Berg; John L. Tymoczko. Biochemistry. San Francisco: W. H. Freeman, 2007. ISBN 0-7167-8724-5.
  2. ↑ The Recombinant Protein Handbook. Amersham Pharmacia Biotech. 2000
  3. ↑ Cohen SN, Chang AC, Boyer HW, Helling RB «Construction of biologically functional bacterial plasmids in vitro». PNAS, 70, 11, 1973, p. 3240–3244. DOI: 10.1073/pnas.70.11.3240. PMC: 427208. PMID: 4594039.
  4. ↑ «First Successful Laboratory Production of Human Insulin Announced». News Release. Genentech, 06-09-1978. [Consulta: 3 novembre 2009].
  5. ↑ Human insulin from recombinant DNA technology - Johnson 219 (4585): 632 - Science

Referències

  • Garret, R. H.; Grisham, C. M.. Biochemistry. Saunders College Publishers, 2000. ISBN 0030758173. .
  • Colowick, S. P.; Kapian, O. N.. Methods in Enzymology - Volume 68; Recombinant DNA. Academic Press, 1980. ISBN 012181968X. .
  • Inoue, Noboru; Takeuchi, Hideya; Ohashi, Makoto; Suzuki, Takamoto; Makoto Takeuchi «The production of recombinant human erythropoietin». Biotechnology Annual Review. Elsevier Science B.V., 1, 1995, p. 297–300. DOI: 10.1016/S1387-2656(08)70055-3.

Enllaços externs