AIESEC

Infotaula d'organitzacióAIESEC
(en) AIESEC International Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització d'estudiants
negoci
organització no governamental Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaNot-for-profit corporations Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1948
1949, Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deJoint German Studies Initiative
International Coordination Meeting of Youth Organisations
Consell Econòmic i Social de l'ONU Modifica el valor a Wikidata
Membres38.000 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Format per
Indicadors econòmics
Ingressos totals3.230.494 $ (2019) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webaiesec.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AIESECglobal X: aiesec Instagram: aiesecslovakia Youtube (canal): UC1T53mMAmkYu61_NZZ02QRg Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

AIESEC (sigles, en francès, de l'Association internationale des étudiants en sciences économiques et commerciales) és una organització juvenil internacional apolítica, independent i sense afany de lucre, orientada a la formació i a la mobilitat internacional de joves. És una xarxa que agrupa desenes de milers d’estudiants de nombroses universitats de diversos països i que promou l’intercanvi de pràctiques de treball entre empreses de diferents estats. Diverses peces periodístiques presenten els membres d’AIESEC com a futurs executius d’empresa i destaquen el seu paper com a pont entre la comunitat empresarial, l’acadèmica i l’estudiantil.[1][2]

La seu internacional d'AIESEC es troba a Montreal, Canadà.[3]

Història

La idea de la fundació d'AIESEC va començar després de la Segona Guerra Mundial, quan representants d'escoles de tot Europa van intercanviar informació sobre diversos programes i escoles especialitzades en economia i negocis. Els estudiants havien estat fent pràctiques en altres països, sobretot per iniciativa pròpia, quan es van truncar pels atacs de la Segona Guerra Mundial.[4]

El 1944, els països escandinaus neutrals encara intercanviaven estudiants. Bertil Hedberg, funcionari de l'Escola d'economia d'Estocolm, i els estudiants Jaroslav Zich (de Txecoslovàquia) i Stanislas Callens (de Bèlgica), van fundar AIESEC el 2 de juliol de 1948 amb el nom d'Association Internationale des Etudiants en Sciences Economiques, amb seu a Praga i Jaroslav Zich com a primer president de l'associació.[4]

El 1948 ja estava composta per estudiants de dotze universitats de set països europeus, amb la finalitat de complementar la formació teòrica en Economia i Empresarials amb experiència pràctica en empreses. L’associació es va concebre des dels inicis com a espai d’intercanvi internacional de pràctiques i com a instrument per fomentar el binomi universitat–empresa al servei del benestar material de la societat.[1][2]

La premsa catalana de la dècada del 1970 ja va documentar que AIESEC es va expandir ràpidament: a principis dels anys setanta, centenars d’universitats de més d’una cinquantena de països ja estaven afiliades a l’associació, i desenes de milers d’estudiants havien participat en programes d’intercanvi. El secretariat permanent es trobava a Brussel·les, mentre que la coordinació als diferents estats es feia mitjançant comitès nacionals i locals.[1][5]

A mitjan dècada del 1980, AIESEC ja agrupava prop de 40.000 estudiants de més de 400 escoles i universitats d’una seixantena llarga de països.[6] El 1994 la xifra es situava al voltant de 60.000 estudiants de 78 països, amb congressos que reunien uns 500 delegats en representació de la xarxa global. En un altre context, mitjans internacionals descrivien AIESEC com una xarxa juvenil global de lideratge que ofereix programes de voluntariat i pràctiques en múltiples països.[7]

AIESEC era originalment un acrònim francès per Association internationale des étudiants en sciences économiques et commerciales (català: Associació Internacional d'Estudiants d'Economia i Empresa). El nom complet ja no s'utilitza oficialment en l'actualitat, ja que els membres ara poden ser graduats i estudiants de qualsevol universitat.[8][9][10][11]

Activitat

AIESEC a Estònia

Intercanvi de pràctiques

Des dels inicis s'ha presentat l’intercanvi de pràctiques remunerades com el programa bàsic d’AIESEC.[1][4][5] En el XXXè congrés internacional celebrat a Madrid el 1978, es va fer palès que delegacions de 52 països gestionaven l’intercanvi d'unes 4.000 pràctiques de treball concedides per empreses de tot el món i sol·licitades per estudiants d'unes 400 universitats.[5] Les pràctiques es concebien com a exposició directa al món de l’empresa, amb rotació per departaments, treball en projectes específics i participació en programes interns de formació.[1]

Les fonts de l'època recordaven que els estudiants assumien els costos de viatge mentre que les empreses oferien una remuneració suficient per cobrir manutenció i allotjament, i es mencionava el treball per aconseguir viatges col·lectius (“charters”) per abaratir costos.[1] Es destacava l’objectiu de millorar la qualitat de les pràctiques, estendre-les a més estudiants, incrementar la durada de les estades i reforçar el desenvolupament regional dels programes.[1][6]

Congressos i seminaris

L’activitat d’AIESEC inclou congressos internacionals, reunions de presidents i seminaris temàtics sobre temes econòmics i empresarials.[5][6] Els congressos tracten qüestions com l’emprenedoria, la reindustrialització a través de petites i mitjanes empreses, el capital de risc, l’autoocupació i les condicions que afavoreixen l’aparició de noves tecnologies en economies avançades.[6] En aquests espais, els estudiants debaten amb responsables d’empreses i institucions sobre els reptes del mercat de treball i del desenvolupament econòmic.[6][7]

Algunes reunions s'han celebrat al llarg de la història a Catalunya i a l’Estat espanyol en general: la premsa recull trobades a Montserrat amb uns 400 estudiants de 60 països, reunions de presidents d’AIESEC a Barcelona i congressos mundials com el de Platja d’Aro, Sitges i Barcelona de 1994.[6][7] En el congrés mundial de 1994, l’eslògan Leadership for a multicultural world reflectia l’èmfasi de l’organització en el lideratge juvenil en entorns internacionals i diversos.[7]

Relació amb organismes internacionals

AIESEC disposa d’estatus consultiu davant la UNESCO[12] i ha participat en esdeveniments com la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro (1992)[7] i reunions de les Nacions Unides sobre desenvolupament mundial. AIESEC, amb el temps, ha adquirit pes en fòrums internacionals i actua com a interlocutora en debats sobre educació, desenvolupament i joventut.[13][14]

AIESEC també té estatus consultiu en el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC), un braç independent del Departament d'Informació Pública de les Nacions Unides[15] i l'Oficina del representant del Secretari General de la Joventut de les Nacions Unides,[16] membre de l'International Coordination Meeting of Youth Organisations (ICMYO).[16]

AIESEC a Espanya

L'associació va començar a operar a Espanya el 1956,[1] i ja al 1958 el programa de pràctiques va acollir a 61 estudiants estrangers, 35 d'ells a Barcelona, any en el qual resta documentat que l'associació tenia la seva seu central al número 49 del carrer de Balmes de Barcelona.[17]

L’estructura d’AIESEC a Espanya es va configurar posteriorment amb comitès locals agrupats en regions (Nord, Centre, Catalana-Balear, Llevant i Sud) i una oficina central situada a Madrid.[1] A mitjan dècada del 1980, es parlava d'una vintena llarga de comitès locals i d’uns 24 comitès actius, coordinats per un comitè nacional i un cos assessor.[1][2] La premsa destacava que la participació espanyola en els programes d’intercanvi permetia que uns 250 estudiants fessin pràctiques en empreses estrangeres cada any, mentre empreses i institucions nacionals acollien estudiants d’altres països.[1]

Els textos també descrivien l’existència d’un Consell Patrocinador format per empreses que contribuïen al finançament dels programes i que mantenien un contacte continu amb els estudiants, considerats com a futurs executius de les seves organitzacions. El Consell aportava idees i solucions i participava en la revisió de l'actuació de l’associació, al costat de representants universitaris i d’organismes oficials.[1][2]

Percepció i impacte

Les cròniques econòmiques i universitàries destaquen el paper d’AIESEC en la formació pràctica dels estudiants i en la internacionalització de la mentalitat de futurs economistes i directius.[2][7] En el congrés mundial de 1994, responsables d’escoles de negocis i d’empreses ja van valorar positivament la contribució de l’associació a la formació, a l’obertura cultural i a la capacitat d’adaptació de la joventut a entorns multiculturals i canviants.[7] Altres mitjans internacionals la presenten com una plataforma de lideratge juvenil vinculada a voluntariat, pràctiques i projectes relacionats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.[18]

Alumnes i membres

AIESEC ha tingut al llarg de la seva història dos presidents catalans: l'empresari i fundador de Borges Ramon Pont i Amenós (1959-1960),[19] i l'editor Albert Pèlach i Pàniker (1977-1978).[20]

Els antics alumnes d'AIESEC inclouen una àmplia varietat de personalitats, professionals, empresaris, polítics i un premi Nobel. Aquesta és una llista no exhaustiva d'exalumnes notables de l'AIESEC:

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 «Los estudiantes de AIESEC, futuros ejecutivos de las empresas» (en castellà). La Vanguardia, 18-10-1973. [Consulta: 26 juliol 2026].
  2. 1 2 3 4 5 «Juventud responsable» (en castellà). La Vanguardia, 10-02-1985. [Consulta: 26 juliol 2026].
  3. ↑ «AIESEC: Contact Us». AIESEC. Arxivat de l'original el 2014-12-17. [Consulta: 25 setembre 2021].
  4. 1 2 3 Kern, Beth. «AIESEC Helps Interns Make Adjustments» (en anglès). University Chronicle, 02-10-2003. Arxivat de l'original el 2009-01-30. [Consulta: 11 febrer 2008].
  5. 1 2 3 4 «Se celebró el XXX Congreso Internacional de AIESEC» (en castellà). La Vanguardia, 29-03-1978. [Consulta: 26 juliol 2026].
  6. 1 2 3 4 5 6 «Estudiantes de Económicas de todo el mundo, en Montserrat» (en castellà). La Vanguardia, 21-02-1985. [Consulta: 26 juliol 2026].
  7. 1 2 3 4 5 6 7 Playà Maset, Josep. «El congreso de los «peces gordos»» (en castellà). La Vanguardia, 21-03-1994. [Consulta: 26 juliol 2026].
  8. ↑ Mattia, Fioretta Benedetto. Elsevier's Dictionary of Acronyms, Initialisms, Abbreviations and Symbols (en anglès). Elsevier, 2003-09-30. ISBN 9780080544137.
  9. ↑ «Student associations» (en italià). www.unive.it. Arxivat de l'original el 2017-06-05. [Consulta: 8 juny 2017].
  10. ↑ «About AIESEC | AIESEC Global» (en anglès). . Arxivat 2022-01-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2022-01-21. [Consulta: 13 octubre 2022].
  11. ↑ «AIESEC | Live the experience». AIESEC. Arxivat de l'original el 2022-01-05. [Consulta: 7 febrer 2019].
  12. ↑ «UNESCO English Search: AIESEC». UNESCO. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 18 octubre 2014].
  13. ↑ (autor Reuters). «Falling pregnant by touching boys? Africans confront sex taboos with education». Reuters, 7 octubre 2015. [Consulta: 26 juliol 2026].
  14. ↑ Para, Kike. «Una asignatura infinita» (en castellà). El País, secció Planeta Futuro, 11 març 2018. Arxivat de l'original el 2023-10-21. [Consulta: 26 juliol 2026].
  15. ↑ «NON-GOVERNMENTAL ORGANIZATIONS COMMITTEE RECOMMENDS 52 ORGANIZATIONS FOR CONSULTATIVE STATUS WITH ECONOMIC AND SOCIAL COUNCIL». www.un.org. Arxivat de l'original el 2014-10-25. [Consulta: 25 setembre 2021].
  16. 1 2 Ruggiero, Cassandra. «The end of the IANYD and ICMYO Meetings – just the start of AIESEC's involvement with the United Nations». AIESEC International, 22 setembre 2013. Arxivat de l'original el 5 December 2014. [Consulta: 27 novembre 2014].
  17. ↑ «Intercambio de estudiantes» (en castellà). La Vanguardia, 28-10-1958. [Consulta: 26 juliol 2026].
  18. ↑ «Programa de Voluntariado y Prácticas Internacionales AIESEC» (en castellà). Universitat de Burgos, 06-11-2024. [Consulta: 26 juliol 2026].
  19. ↑ «Fallece Ramón Pont, presidente de Borges International Group» (en castellà). Financial Food, 16-06-2019. [Consulta: 26 juliol 2026].
  20. ↑ «Fòrum Anual d’Editors». Gremi d'Editors de Catalunya, 01-07-2016. [Consulta: 26 juliol 2026].
  21. ↑ AIESECFinland (2009-09-15), Martti Ahtisaari's Greetings to AIESEC, <https://www.youtube.com/watch?v=0--F0vxXSr8>. Consulta: 17 febrer 2018 Arxivat 2021-10-10 a Wayback Machine.
  22. ↑ «EU City: AIESEC alumnus, elected as new President of Portugal» (en anglès). eucity.blogspot.in. Arxivat de l'original el 2018-02-18. [Consulta: 17 febrer 2018].
  23. ↑ «Jordi Hereu, nou batlle de Barcelona per la marxa de Clos a Madrid». Vilaweb, 29-08-2006. [Consulta: 27 juliol 2026].
  24. ↑ «Endorsements» (en anglès). . Arxivat 2021-10-10 a Wayback Machine.
  25. ↑ «About». Gunter pauli. Arxivat de l'original el 2018-02-28. [Consulta: 17 febrer 2018].

Enllaços externs

  • AIESEC - Lloc web oficial (anglès)
  • AIESEC - Espanya
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.