A Florida Enchantment

Infotaula de pel·lículaA Florida Enchantment

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSidney Drew Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióMarguerite Bertsch Modifica el valor a Wikidata
ProductoraVitagraph Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorVitagraph Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena1914 Modifica el valor a Wikidata
Durada63 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema LGBT, cinema mut i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFlorida Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0003973 TMDB: 110803 FilmAffinity: 537022 AFI: 16323 IBDB: 405321 Modifica el valor a Wikidata

A Florida Enchantment (1914) és una pel·lícula muda dirigida per Sidney Drew i estrenada per l'estudi Vitagraph. El llargmetratge de comèdia/fantasia es va rodar a St. Augustine, Florida, i els seus voltants, on s'ambienta la història. És notable pels seus personatges principals travestis, que més tard es van considerar bisexuals, gais i transgènere.[1][2][3]

Argument

A la pel·lícula, Lillian Travers, una rica dona del nord a punt de casar-se, visita la seva tieta a Florida. Durant l'estada, compra en una botiga de curiositats un petit cofre amb una nota i un vial de llavors. En llegir que les llavors tenen el poder de transformar els homes en dones i viceversa, una Lillian enfadada amb el seu promès, en Fred, decideix provar-ne els efectes. L'endemà al matí, descobreix que s'ha transformat en un home. La metamorfosi de Lillian en Lawrence Talbot s'ha interpretat sovint com una representació d'una dona butch; una lectura reforçada per la posterior transformació del seu promès en el que podria considerar-se un home gai efeminat. Així mateix, atès que ambdós personatges mostren atracció tant per l'altre sexe com pel mateix, s'ha considerat que la pel·lícula conté la primera aparició documentada de personatges bisexuals en el cinema estatunidenc.[4][5][6]

Repartiment

  • Edith Storey[7][8] - Lillian Travers/Lawrence Talbot
  • Sidney Drew[7] - Dr. Frederick Cassadene
  • Ethel Lloyd - Jane
  • Grace Stevens - Constancia Oglethorpe
  • Charles Kent - Major Horton
  • Jane Morrow (nom de pantalla de Lucille McVey, també coneguda com a Sra. Sidney Drew) - Bessie Horton
  • Ada Gifford - Stella Lovejoy
  • Lillian Burns - Malvina
  • Allan Campbell - Stockton Remington
  • Cortland van Deusen - Charley Wilkes
  • Frank O'Neil - Gustavus Duncan

Antecedents de producció

La pel·lícula està basada en la novel·la de 1891 i l'obra de teatre de 1896 (ara perduda) del mateix nom escrites per Fergus Redmond i Archibald Clavering Gunter.[9][10] La pel·lícula, produïda per Vitagraph Films, es va rodar el 1914 en exteriors de tres localitats de Florida: Jacksonville,[11][12] Saint Augustine,[13][14] i Saint Petersburg.[15]

La pel·lícula inclou actors blancs pintats de negre,[7] un aspecte acuradament disseccionat al llibre de Siobhan B. Somerville Queering the Color Line: Race and the Invention of Homosexuality in American Culture.[16] Des de la seva inclusió al llibre de Vito Russo de 1981 The Celluloid Closet: Homosexuality in the Movies[17] i la seva adaptació cinematogràfica documental de 1995, A Florida Enchantment ha estat vista com una de les primeres representacions cinematogràfiques de l'homosexualitat i el travestisme a la cultura americana.[18][19][20] Alison McMahan, guionista i cineasta, va argumentar que la pel·lícula estava "influenciada per l'enfocament de Solax sobre el travestisme, la transcorporàcia i la revelació de rols".[21]

Recepció i anàlisi

En el moment de la seva estrena, Variety va declarar que la pel·lícula "no s'hauria d'haver estrenat mai", i el New York Clipper va criticar la pel·lícula i va dir que les imitacions femenines i masculines al centre de la història eren "un tema molt desagradable".[7][22] Quan la versió teatral de la novel·la original es va representar a Broadway, el 1896,[23] el New York Times la va descriure com a "cosa vil" i "nauseabunda".[7] Variety també va criticar la versió teatral per raons similars.[24]

En una tesi de màster per a la Universitat de Florida, Joel Christian Adams va analitzar la pel·lícula, argumentant que està transformada respecte a la novel·la original, assenyalant la connexió amb el capitalisme de consum de l'època, argumentant que s'ha convertit en un "text actual dins de la història emergent de la visibilitat lesbiana i gai", i va dir que les transformacions dels personatges de la pel·lícula s'emmarquen en un "sistema aparentment fix d'assignació de gènere i raça".[25] L'acadèmica Janet Staiger va dir que la pel·lícula és un "tractament extens" del transvestisme i el canvi de gènere, argumentant que és interessant perquè no només converteix el transvestisme en una performance, sinó que crea una narrativa al voltant de la transformació de gènere i crea "tensió narrativa".[26] L'historiador de cinema David Kalat va afegir que la pel·lícula podria ser la primera "comèdia", va criticar els estereotips racials de la pel·lícula, però va assenyalar que tracta sobre la "relliscositat de la identitat".[27]

L'historiador Julio Capó Jr. també va argumentar que la pel·lícula va introduir els espectadors a la "transgressió de gènere i sexual" que eren possibles a les ciutats i pobles turístics de Florida, incloent-hi danses que recordaven les de Chicago i Nova York, i va afirmar que les "comprensions culturals de la raça" van influir en el missatge comunicat per la pel·lícula. També va distingir entre l'espectacle de vodevil del mateix nom, estrenat tres anys abans, i la pel·lícula.[28] Susan Potter, una estudiosa d'estudis cinematogràfics, va afirmar que la pel·lícula té una afinitat per una "transformació estilística de novel·la" en què un personatge participa en accions per "garantir la llegibilitat", juntament amb la creació d'una nova personificació i llegibilitat sexual.[29] Altres van ser més crítics. Maggie Hennneield, una estudiosa del cinema primerenc, va argumentar que la pel·lícula era "el pa de cada dia" per a la indústria cinematogràfica, que va dir que "sovint explotava cossos no normatius" per resoldre les tensions entre els atractius comercials del cinema i les seves "ambicions artístiques aspiracionals". També va afirmar que la pel·lícula no va assolir la marca de "desviació codificada o subversió sexual" present en adaptacions anteriors de la novel·la original.[30]

La pel·lícula és un element central de la novel·la Antkind de Charlie Kaufman, publicada el 2020.[31]

Referències

  1. ↑ Horak, Laura. Girls Will Be Boys: Cross-Dressed Women, Lesbians, and American Cinema, 1908-1934. Rutgers University Press, 2016, p. 107. ISBN 978-0813574837.
  2. ↑ Bean. A Feminist Reader in Early Cinema. Durham, North Carolina: Duke University Press, 2002, p. 251–252. ISBN 0822330253.
  3. ↑ «A Florida Enchantment». Film at Lincoln Center. Arxivat de l'original el May 6, 2022. [Consulta: 27 març 2023].
  4. ↑ «Bisexuality in Film». glbtq.com. Arxivat de l'original el October 15, 2012. [Consulta: 27 març 2023].
  5. ↑ Brasell, R. Bruce «A Seed for Change: The Engenderment of "A Florida Enchantment"». Cinema Journal, 36, 4, 1997, p. 3–21. DOI: 10.2307/1225610. ISSN: 0009-7101.
  6. ↑ Erish, Andrew A. «1914-1918». A: Vitagraph: America's First Great Motion Picture Studio. Lexington, Kentucky: University Press of Kentucky, 2021, p. 117–118. ISBN 978-0822330257.
  7. 1 2 3 4 5 Ross, Melissa. «Controversial Silent Film Shot In Jacksonville, St. Augustine Returns To The Silver Screen». WJCT, 09-07-2014. Arxivat de l'original el November 28, 2021. [Consulta: 27 març 2023].
  8. ↑ Espinoza, Victoria. «Cinema Arts Centre to pay homage to silent film star Edith Storey». TBR News Media, 13-05-2018. Arxivat de l'original el June 15, 2021. [Consulta: 27 març 2023].
  9. ↑ Christian Adams, Joel «FALLING INTO THE QUEER ARCHIVE: A FLORIDA ENCHANTMENT AND THE USES OF A HISTORY OF U.S. CONSUMER CAPITALISM». UNIVERSITY OF FLORIDA, 2005, p. 2026-04-27.
  10. ↑ Taylor, Clare L. Women, Writing, and Fetishism, 1890-1950: Female Cross-gendering. Londres: Clarendon Press, 2003, p. 42. ISBN 9780199244102.
  11. ↑ «Sunday silent film fundraiser benefits Jacksonville's Norman Studios». The Florida Times-Union, 08-07-2014. Arxivat de l'original el March 28, 2023. [Consulta: 27 març 2023].
  12. ↑ «Norman Studios Launches Silent Sundays with Screening of "A Florida Enchantment"». Norman Studios, 03-07-2014. Arxivat de l'original el March 28, 2023. [Consulta: 27 març 2023].
  13. ↑ Gardner, Sheldon. «Silent films used St. Augustine as backdrop». The St. Augustine Record, 02-11-2015. Arxivat de l'original el March 28, 2023. [Consulta: 27 març 2023].
  14. ↑ Allman, T.D.. Finding Florida: The True History of the Sunshine State. New York City: Grove/Atlantic, Inc., 2013, p. 413, 475. ISBN 9780802120762.
  15. ↑ O'Dell, Cary. «Now Playing at the Packard Campus (July 13-14, 2018)». Library of Congress Blogs. Library of Congress, 09-07-2018. Arxivat de l'original el March 21, 2021. [Consulta: 27 març 2023].
  16. ↑ Soverville, Siobhan B. Queering the Color Line Race and the Invention of Homosexuality in American Culture. Durham, North Carolina: Duke University Press, 2000, p. 11, 39–64. DOI 10.1515/9780822383840-011. ISBN 9780822324430.
  17. ↑ Russo, Vito. The Celluloid Closet: Homosexuality in the Movies. New York City: Harper & Row, 1981, p. 12, 13, 250. ISBN 9780060137045.
  18. ↑ Adams, "Falling into the Queer Archive", 19-20.
  19. ↑ Ullman, Sharon. «Popular Culture: Using Television, Film, and the Media to Explore LGBT History». A: Rupp. Understanding and Teaching U.S. Lesbian, Gay, Bisexual, and Transgender History. Madison, Wisconsin: University of Wisconsin Press, 2014, p. 345. ISBN 9780299302443.
  20. ↑ Grimes, David. Florida Curiosities. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield, 2014, p. 53–54. ISBN 9780762774951.
  21. ↑ McMahan, Alison. Alice Guy Blaché: Lost Visionary of the Cinema. Oxford, England: Bloomsbury Publishing, 2014, p. 239. ISBN 9781501302688.
  22. ↑ «A Florida Enchantment (1914)». AFI Catalog of Feature Films: The First 100 Years: 1893-1993. American Film Institute. Arxivat de l'original el May 30, 2022. [Consulta: 27 març 2023].
  23. ↑ «A Florida Enchantment». Playbill. Arxivat de l'original el March 28, 2023. [Consulta: 27 març 2023].
  24. ↑ Watts, Jill. Mae West: An Icon in Black and White. Oxford, England: Oxford University Press, 2003, p. 29. ISBN 9781501302688.
  25. ↑ Adams, "Falling into the Queer Archive", 3-12, 19-34.
  26. ↑ Staiger, Janet. «Troublesome Pictures». A: Bad Women: The Regulation of Female Sexuality in Early American Cinema. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1995, p. 73–74. ISBN 9781452902678.
  27. ↑ Kalat, David. Too Funny for Words: A Contrarian History of American Screen Comedy from Silent Slapstick to Screwball. Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, 2019, p. 25–28. ISBN 9781476678566.
  28. ↑ Capó Jr., Julio. Welcome to Fairyland: Queer Miami before 1940. Chapel Hill, North Carolina: University of North Carolina Press, 2017, p. 152–154. ISBN 9781469635217.
  29. ↑ Potter, Susan. Queer Timing: The Emergence of Lesbian Sexuality in Early Cinema. Champaign, Illinois: University of Illinois Press, 2019, p. 119. ISBN 9780252051302.
  30. ↑ Hensfield, Maggie. «Queer Laughter in the Archives of Silent Film». A: Gregg. The Oxford Handbook of Queer Cinema. Oxford, England: Oxford University Press, 2021, p. 99–100. ISBN 9780190878016.
  31. ↑ Miller, Laura. «Charlie Kaufman's Debut Novel Reveals His Genius Has Its Limits». Slate, 15-07-2020. Arxivat de l'original el January 28, 2023. [Consulta: 27 març 2023].

Enllaços externs