Abadia de Savigny
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Abadia | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Savigny (França) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Lió | |||
L'abadia de Saint-Martin o de Savigny fou una abadia benedictina fundada al s. IX Leidrade, arquebisbe de Lió. Només en queden unes poques pedres al museu lapidari de Savigny.[1] Tanmateix, s'esmenta en una carta del 817.[2]
Història
L'abadia ja s'esmenta l'any 819 a la Notitia de servitio monasteriorum.[3]
També apareix en una carta del 976 quan Conrad III de Borgonya confirma els seus bens i drets.[4]
Cap al 1139, una carta de Sant Bernat a Foulque, arquebisbe de Lió, indica que Savigny estava en conflicte amb l'abadia de Bénisson-Dieu per possessions a Roannais, prop de Noailly. Sant Bernat prengué partit a favor de l'abadia de Bénisson-Dieu, l'abat de la qual Albéric era un dels seus deixebles.[5]
El 1130 l'abadia de Savigny s'expandí considerablement, sobretot pel que fa a la propietat de la terra, amb dependències que s'estenien cap a l'oest fins a Montrottier, gràcies a enèrgics abats que van intentar explotar les rivalitats locals per establir la seva autoritat. Innocenci II (1130-1143) arbitrà per fer que els monjos guardessin una major obediència.[6]
El 1196 l'arquebisbe de Lió, Renaud de Forez (1193-1226), va intentar recuperar el control de l'abadia de Savigny destruint i saquejant pobles veïns com L'Arbresle. El Papa Innocenci III (1198-1216) va intervenir per calmar el prelat de Lió, creient que la destrucció dels edificis havia anat massa lluny. No obstant això, Savigny va romandre intacte a partir de llavors.[6]
Des de l'època dels abats comendataris, l'abadia va perdre el seu estatus com a centre espiritual important i va decaure. El 1779 un brevet reial de Lluís XVI, confirmat el 22 de juny del 1780 mitjançant una butlla de Pius VI, dissolgué l'abadia.[3] El 1784 es vengueren els edificis.[7]
Els arxius de l'abadia de Savigny es conserven actualment als Arxius Departamentals del Roine (subsèrie 1 H).
Abaciologi
Llista dels cinquanta-dos abats testimoniats, establerta a partir de l'obra de l'historiador Pierre Ganivet, en particular del Liber cartarum (escrit per l'abat Ponce, cap al 1135), publicat a la tesi d'Olivia Puel (2013).
La llista d'abats esmentada al Cartulaire de l'Abbaye de Savigny d'Auguste Bernard (1853) contenia cinquanta-nou noms.[8] El seu contingut i les dates s'han de considerar amb prudència[9]
- 889-892 : Aubert
- 893-893 : Anastase
- 898-898 : David
- 899-899 : Sigefroi
- 906-908 : Astier
- 911-911 : David
- 913-913 : Étienne
- 917-928 : Arnoul
- 929-930 : Ingeraldus
- v. 936-v. 955: Badin
- 954-984 : Gausmar
- 984-1005 : Hugues
- v. 1006: Benoît
- 1007-1017 : Durand I
- 1018-1033/44 : Itier I
- 1044-1046 : Lenton
- 1046-1051/56 : Durand II
- 1051/56-v. 1080: Dalmace
- 1081-1082 : Guy
- 1082 : Bérard
- v. 1082-1107/10 : Itier II
- v. 1107-v. 1110: Girbaud
- 1111-1135/39 : Ponce [de Lay]
- v. 1140-v. 1160: Odilon
- 1160-v. 1170: Milon
- 1165/80-1190/93 : Bernard
- 1197-v. 1202: Richard
- 1204/10-1233 : Guillaume Bollat
- 1233/34-1238 : Zacharie
- 1244 : Josseran d'Oingt
- 1248-1250 : Athanulphe de Fontaneys
- 1251-1268 : Robert Mauvoisin
- v. 1270: Jacques de Ment(h)on, prior de Talloires (?), renuncià nou mesos després de la seva elecció
- 1272-1274 : Amédée de Roussillon, futur bisbe de Valence (1274-81)
- 1277-1317 : Étienne de Varennes
- 1317-1323 : Hugues Aybrand
- 1324-1350 : Jean de Lutry
- 1352-v. 1363: Pierre Léobard
- v. 1369-v. 1406: Étienne Gayffier, dit de Saint-Just
- 1406/10-1415 : Jean d'Apchier
- 1415-†1456: Guillaume d'Albon
- 1456/61-†1492: Jean d'Albon
- 1492-†1420: François I d'Albon
- 1521-†1573: Antoine d'Albon, nebot del precedent
- 1574-†1581: Jean Durand
- 1581-1608 : Claude Rondi/Roudi
- 1608-1660 : François II d'Albon
- 1660-1692 : Claude d'Albon, nebot del precedent
- 1692-1704 : Jacques Bénigne Bossuet, nebot de Jacques-Bénigne Bossuet,
- 1704-1711 : René-Louis de Frollay (o de Froullay) de Tessé
- 1711-1761 : Jean de Fuligny Damas, abat comendatari
- 1761-1780 : comte François de Clugny, bisbe de Riez, abat comendatari
Notes
- ↑ Abbaye Saint-Martin de Savigny
- ↑ Cartulaire de l'Abbaye de Savigny. Suivi du Petit cartulaire de l'Abbaye d'Ainay. Vol. 1, Cartulaire de Savigny, par Aug. Bernard, 1853
- 1 2 «Les vestiges de l'abbaye Saint-Martin de Savigny» (en francès). savigny-en-lyonnais-patrimoine.fr. Office de Tourisme du Pays de L’Arbresle, 01-05-2012. [Consulta: 26 août 2014].
- ↑ http%3A%2F%2Fwww.cn-telma.fr%2Foriginaux%2Fcharte539%2F Acte n°539 dans Chartes originales antérieures à 1121 conservées en France , Cédric GIRAUD, Jean-Baptiste RENAULT et Benoît-Michel TOCK, éds., Nancy : Centre de Médiévistique Jean Schneider; éds électronique : Orléans : Institut de Recherche et d'Histoire des Textes, 2010. (Telma). En abrégé, citer : «Charte Artem/CMJS n°539»[En ligne] http://www.cn-telma.fr/originaux/charte539/. Date de mise à jour : 29/03/12
- ↑ «"Pauperes sunt, et habitant inter pauperes. Hoc præcipue obsecramus ut Saviniacenses monachos prohibeatis ab infestatione eorum, quoniam calumniantur eos injuste, ut putamus. Aut si se confidunt habere justitiam, judicate inter illos. Filius noster abbas Albericus, etsi suis meritis commendabilior, etc." Mabillon, Tome Ier (1690) & colonne 169 de l'édition de 1719.
- 1 2 Jean Etèvenaux. Les grandes heures de Lyon (en français). Editions Perrin, 2019. ISBN 978-2-262-07636-8.
- ↑ «Abbaye de Savigny» (en francès). museedudiocesedelyon.com. Musée du diocèse de Lyon. [Consulta: 26 août 2014]..
- ↑ Cartulaire 1, p. LXXVIII-CXIV (lire en ligne).
- ↑ BUCEMA, 2016
Bibliografia
- Gallia Christiana — t.IV, «Provinces de Lyon» (en francès). Impr. valentinoise, 1865, p. 259-269, «Saviniacum». Gallia Christiana.
- Cartulaire de l'abbaye de Savigny
- Auguste Bernard. Cartulaire de l'abbaye de Savigny, suivi du Petit cartulaire de l'abbaye d'Ainay (sur gallica) (en francès). 1. imprimerie impériale, 1853. Cartulaire 1..
- Auguste Bernard. Cartulaire de l'abbaye de Savigny, suivi du Petit cartulaire de l'abbaye d'Ainay (sur gallica) (en francès). 2. imprimerie impériale, 1853. Cartulaire 2..
- «Les origines de l'abbaye lyonnaise Saint-Martin de Savigny» (en francès). Bulletin du centre d'études médiévales d'Auxerre | BUCEMA, 10, Hors-série, 2016. BUCEMA, 2016. ISSN: 1961-8875 [Consulta: juillet 2022]..
- Olivia Puel (présentation et travaux), autor de la tesi: Saint-Martin de Savigny : archéologie d'un monastère lyonnais : Histoire monumentale et organisation spatiale des édifices cultuels et conventuels (IXe – XIIIe siècle), sota la direcció de Nicolas Reveyron (Lyon 2), 2013 (3 t.)
- Jean-François Reynaud. Saint-Martin de Savigny. Mémoire d'une abbaye disparue (en francès). Musée historique de Lyon, 1997, p. 119. ISBN 978-2-90130-712-9.
- Rubellin, Michel. «L'abbaye de Savigny en Lyonnais au Moyen Âge : vie et effacement d'une puissance régionale». A: Église et société chrétienne d'Agobard à Valdès (en francès). Lyon: Presses universitaires de Lyon, 2019, p. 295-326 (d'histoire et d'archéologie médiévales). ISBN 978-2-72970-712-5.

