Abbie Hoffman

Plantilla:Infotaula personaAbbie Hoffman
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Abbot Howard Hoffman Modifica el valor a Wikidata
30 novembre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Worcester (Estats Units) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 abril 1989 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Solebury (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, sobredosi Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaAnarquisme i pacifisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de Brandeis
Worcester Academy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia política Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor polític, activista pels drets humans, escriptor, activista social, psicòleg, activista polític, activista per la pau Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units
Youth International Party Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaBarry Freed Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeAnita Hoffman Modifica el valor a Wikidata
Lloc webabbiehoffman.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0388797 TMDB (persona): 1127054 Musicbrainz: abdf3419-e822-4ce9-a67d-b13fc03287e6 Goodreads (autor): 17245
Find a Grave: 7334392Modifica el valor a Wikidata

Abbie Hoffman (Worcester, 30 de novembre de 1936 - Solebury, 12 d'abril de 1989) va ser un activista social i polític estatunidenc, cofundador del Youth International Party conegut també com a Yippies.[1][2] Posteriorment, es va convertir en un fugitiu de la llei, i visqué sota un sobrenom per una condemna per tràfic de cocaïna.[3][4][5]

Biografia

Hoffman va néixer al si d'una família jueva a Worcester. Després de ser expulsat de l'escola pública, es va matricular a la Worcester Academy, graduant-se el 1955. Després ingressà a la Universitat Brandeis, obtenint un Bachelor of Arts el 1959. Finalment, obtingué un doctorat en psicologia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.

Hoffman fou arrestat i jutjat per conspiració i incitació a la violència pel seu rol durant les protestes i pels violents enfrontaments amb la policia durant la Convenció Nacional Demòcrata de 1968. En aquestes accions va participar junt amb un grup anomenat Chicago Seven.[1]

Hoffman va prendre rellevància social durant els anys 1960, tot i que practicà la major part del seu activisme durant els 1970, i ha quedat com un símbol de la revolució estudiantil i l'activisme radical d'aquella època. A la seva autobiografia de 1980 Massa aviat per ser una pel·lícula, es va descriure com un anarquista de línia anarcocomunista.

L'any 200 es va realitzar una pel·lícula autobiogràfica el titulada Steal this film en relació en el seu llibre més conegut Steal this book.

Bibliografia

No ficció

  • Fuck the System (1967) {A guidebook to accessing free food, activities, legal aid, etc., in New York City}
  • Revolution For the Hell of It (1968) {Written under the pseudonym "Free"}
  • Woodstock Nation (1969)
  • The Conspiracy: the Chicago Eight Speak Out (amb Noam Chomsky, John Froines, David Dellinger, Tom Hayden, Rennie Davis, Lee Weiner, Bobby Seale i Jerry Rubin) (1969)
  • Steal This Book (1971)
  • Vote! - A Record, A Dialogue, A Manifesto - Miami Beach, 1972 And Beyond (amb Jerry Rubin i Ed Sanders) (1972)
  • To america With Love: Letters From the Underground amb Anita Hoffman (1976)[6]
  • Soon to Be a Major Motion Picture (1980)
  • Square Dancing in the Ice Age (1982)
  • Steal This Urine Test (1987)
  • More Than You Ever Wanted To Know About Nuclear Waste Transports (pamflet, unknown year)

No ficció pòstuma

  • The Best of Abbie Hoffman (1990)
  • Steal This Book: 25th Anniversary Edition (1996)
  • Preserving Disorder: The Faking of the President 1988 (amb Jonathan Silvers) (1999)
  • Autobiography of Abbie Hoffman: Second Edition (2000)
  • To america With Love: Letters From the Underground amb Anita Hoffman (2000)
  • Steal This Book (Four Walls Eight Windows edition) (2002)

Discografia

Paraula Parlada

Referències

  1. 1 2 «La historia de Abbie Hoffman y Jerry Rubin después de ‘El juicio de los 7 de Chicago’» (en castellà). El Salto, 06-04-2021. [Consulta: 14 febrer 2025].
  2. ↑ Bravo, Eduardo. «35 años sin Abbie Hoffman, el yippie que hizo levitar el Pentágono» (en castellà), 16-04-2024. [Consulta: 14 febrer 2025].
  3. ↑ Hevia, Elena. «Joshua Furst retrata la insurgència dels anys 60», 24-10-2019. [Consulta: 14 febrer 2025].
  4. ↑ «Abbie Hoffman». [Consulta: 14 febrer 2025].
  5. ↑ «Gadfly Online.», 17-06-2006. Arxivat de l'original el 2006-06-17. [Consulta: 14 febrer 2025].
  6. ↑ https://www.altmanphoto.com/anita.obit.html

Bibliografia

  • Jezer, Marty. Abbie Hoffman. Rutgers University Press, 1993. ISBN 0-8135-2017-7.  p. xvii: "Abbie was diagnosed in 1980 as having bipolar disorder, more commonly known as manic depression."
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.