Acant (ornament)

Capitell compost amb fulles d'acant

L'acant (en grec antic: ἄκανθος, àkanthos) és una de les formes vegetals més comunes utilitzades per fer ornaments i decoracions folioses en la tradició arquitectònica grecoromana.[1]

Cronologia dels estils d'acant: a) Grec; b) Romà; c) romà d'Orient; d) romànic; e & f) gòtic; g) renaixement; h & i) barroc; j & k) rococó
Fulla d'Acanthus mollis; tant en aquesta com en A. spinosus les formes de les fulles són força variables

En arquitectura, un ornament es pot tallar en pedra o fusta per a assemblar-se a les fulles de les espècies mediterrànies del gènere vegetal Acanthus, que tenen fulles profundament partides amb semblants a les dels cards o la roselles. Tant A. mollis com A. spinosus, amb fulles molt més partides, se n'han considerat el principal model, exemples particulars del motiu poden ser més propers en forma a una o altra espècie; les fulles d'ambdues són, en qualsevol cas, força variables en forma. El motiu es troba en la decoració en pràcticament totes les arts decoratives.

La relació entre l'ornament i la planta d'acant ha estat objecte d'una llarga controvèrsia. Alois Riegl argumentà a la seva obra Stilfragen que l'ornament d'acant es formà com una versió escultòrica de la palmeta, i només més tard va començar a assemblar-se a A. spinosus.[2]

Grecs i romans

En l'arquitectura grecoromana antiga, l'acant apareix profusament als capitells dels ordres corinti i compost, i s'aplica a frisos, denticles i altres zones decorades. L'exemple més antic conegut d'una columna coríntia al Temple d'Apol·lo Epicuri a Basses, a Arcàdia, c. 450-420 aC, però l'ordre es feu servir amb moderació a Grècia abans del període romà. Els romans van elaborar l'ordre amb els extrems de les fulles enrotllats, i va ser el seu ordre preferit per a grans edificis, amb la seva pròpia invenció del compost, que es va veure per primera vegada a l'època d'August.[3] La decoració amb acant seguí sent popular en l'arquitectura romana d'Orient, romànica i gòtica. Va experimentar un ressorgiment considerable al Renaixement i avui dia encara es fa servir.

L'escriptor romà Vitruvi (c. 75 - c. 15 aC) va relatar que l'ordre corinti l'havia inventat Cal·límac, un arquitecte i escultor grec que s'inspirà en la visió d'una cistella votiva que havien deixat a la tomba d'una nena. Aquesta contenia algunes de les seves joguines, i sobre seu s'havia posat una rajola quadrada per a protegir-les de les inclemències del temps. Una planta d'acant havia crescut a través de la cistella teixida, entrellaçant les seves fulles espinoses i profundament partides amb el teixit de la cistella.

Romans d'Orient

Algunes de les decoracions d'acant més detallades i elaborades es produeixen en edificis importants de la tradició arquitectònica romana d'Orient, on les fulles estan retallades, perforades i esteses per una àmplia superfície. L'ús del motiu seguí en l'art medieval, particularment en escultura i talla de fusta i en frisos, tot i que normalment és estilitzat i generalitzat, de manera que es dubta que els artistes el connectessin amb cap planta en particular. Després de segles sense capitells decorats, es van reviure amb entusiasme en l'arquitectura romànica, sovint utilitzant dissenys de fullatge, inclòs l'acant. Les fulles arrissades de tipus acant apareixen amb freqüència a les vores i les lletres inicials ornamentades dels manuscrits il·luminats, i es combinen amb palmetes en tèxtils de seda teixida. Al Renaixement es reprengueren els models clàssics, i l'acant torna a ser recognoscible en exemples arquitectònics a gran escala. El motiu també sovint apareix descrivint fullatges més estilitzats i abstractes, arribant a esfumar-se la semblança amb la planta.

Galeria

Notes

  1. ↑ Lewis i Darley, 1986, p. 20.
  2. ↑ Riegl, 1992, p. 187-206.
  3. ↑ Strong, D. E. Journal of Roman Studies, 50, 1960, p. 119-128. DOI: 10.2307/298294. JSTOR: 298294.
  4. ↑ Honour i Fleming, 2009, p. 147.
  5. ↑ Robertson, 2022, p. 323.
  6. ↑ Eastmond, Anthony. The Glory of Byzantium and early Christendom (en anglès). Phaidon, 2013, p. 81. ISBN 978 0 7148 4810 5.
  7. ↑ Watkin, 2022, p. 123.
  8. ↑ «Ancien hôtel de Cluny et Palais des Thermes, actuellement Musée National du Moyen Âge». pop.culture.gouv.fr. [Consulta: 1r octubre 2023].
  9. ↑ Bailey, 2012, p. 238.
  10. ↑ Florea, 2016, p. 243.
  11. ↑ Jones, 2014, p. 241.
  12. ↑ Jones, 2014, p. 273.
  13. ↑ «PAIRE DE VASES « FUSEAU »». amisdulouvre.fr. [Consulta: 10 maig 2023].
  14. ↑ Bresc-Bautier, 2008, p. 122.
  15. ↑ Jones, 2014, p. 296.
  16. ↑ Watkin, 2022, p. 490.
  17. ↑ Celac, Carabela i Marcu-Lapadat, 2017, p. 153.
  18. ↑ Celac, Carabela i Marcu-Lapadat, 2017, p. 123.
  19. ↑ Jones, 2014, p. 294.

Bibliografia

  • Bailey, Gauvin Alexander. Baroque & Rococo (en anglès). Phaidon, 2012. ISBN 978-0-7148-5742-8. 
  • Bresc-Bautier, Geneviève. The Louvre, a Tale of a Palace (en anglès). Musée du Louvre Éditions, 2008. ISBN 978-2-7572-0177-0. 
  • Celac, Mariana; Carabela, Octavian; Marcu-Lapadat, Marius. Bucharest Architecture - an annotated guide. Order of Architects of Romania, 2017. ISBN 978-973-0-23884-6. 
  • Florea, Vasile. Arta Românească de la Origini până în Prezent (en romanès). Litera, 2016. ISBN 978-606-33-1053-9. 
  • Honour, Hugh; Fleming, John. A World History of Art - Revised Seventh Edition (en anglès). Laurence King Publishing, 2009. ISBN 978-1-85669-584-8. 
  • Hopkins, Owen. Architectural Styles: A Visual Guide (en anglès). Laurence King, 2014. ISBN 978-178067-163-5. 
  • Architecture The Whole Story (en anglès). Thames & Hudson, 2014. ISBN 978-0-500-29148-1. 
  • Lewis, Philippa; Darley, Gillian. Dictionary of Ornament. Nova York: Pantheon, 1986. ISBN 9780394509310. 
  • Riegl, A. Problems of style: foundations for a history of ornament. Princeton (Nova Jersey): Princeton University Press, 1992. ISBN 978-0-691-65658-8. 
  • Robertson, Hutton. The History of Art - From Prehistory to Presentday - A Global View (en anglès). Thames & Hudson, 2022. ISBN 978-0-500-02236-8. 
  • Watkin, David. A History of Western Architecture (en anglès). Laurence King, 2022. ISBN 978-1-52942-030-2.