Acanthurus triostegus

Infotaula d'ésser viuAcanthurus triostegus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaAcanthuridae
GènereAcanthurus
EspècieAcanthurus triostegus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758) Acanthurus triostegus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Acanthurus hirudo (Bennett, 1829)
  • Acanthurus pentazona (Bleeker, 1850)
  • Acanthurus subarmatus (Bennett, 1840)
  • Acanthurus triastegus (Linnaeus, 1758)
  • Acanthurus triostegus marquesensis (Schultz & Woods, 1948)
  • Acanthurus triostegus sandvicensis (Streets, 1877)
  • Acanthurus triostegus triostegus (Linnaeus, 1758)
  • Acanthurus triostegust (Linnaeus, 1758)
  • Acanthurus zebra (Lacépède, 1802)
  • Chaetodon couaga (Lacépède, 1802)
  • Chaetodon triostegus (Linnaeus, 1758)
  • Harpurus fasciatus (Forster, 1801)
  • Hepatus sandvicensis (Streets, 1877)
  • Hepatus triostegus (Linnaeus, 1758)
  • Rhombotides pentazona (Bleeker, 1850)
  • Rhombotides triostegus (Linnaeus, 1758)
  • Teuthis australis (Gray, 1827)
  • Teuthis elegans (Garman, 1899)
  • Teuthis sandvicensis (Streets, 1877)
  • Teuthis triostegus (Linnaeus, 1758)
  • Teuthis troughtoni (Whitley, 1928)[1]
ProtònimChaetodon triostegus Modifica el valor a Wikidata
Banc d'Acanthurus triostegus a l'illa de la Reunió
Un banc d'Acanthurus triostegus
Un exemplar a l'illa gran de Hawaii

Acanthurus triostegus és una espècie de peix pertanyent a la família dels acantúrids.[2]

Descripció

  • Pot arribar a fer 27 cm de llargària màxima (normalment, en fa 17).
  • 9 espines i 22-26 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 19-22 radis tous a l'anal.
  • Escates petites.
  • És de color gris olivaci amb quatre franges verticals.[3][4]

Alimentació

Menja algues.[3]

Depredadors

A la Polinèsia Francesa és depredat per Cephalopholis argus, Epinephelus merra i Lutjanus fulvus; a les illes Hawaii per Conger cinereus, i a les illes Marshall per Fistularia petimba.[5]

Hàbitat

És un peix marí, associat als esculls[6] i de clima tropical (24 °C-26 °C; 26°N-36°S, 25°E-85°W) que viu entre 0-90 m de fondària.[3][7][8]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Índic i el Pacífic occidental i oriental (des del golf de Califòrnia fins a Panamà, incloent-hi les illes Revillagigedo, del Coco, Clipperton i Galápagos[9]).[3]

Costums

És bentopelàgic.[10]

Ús comercial

És bo com a aliment,[11] tot i que n'hi ha informes d'intoxicació per ciguatera.[12]

Observacions

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. 1 2 3 4 5 FishBase (anglès)
  4. ↑ Krupp, F., 1995. Acanthuridae. Sangradores, cirujanos, navajones. P. 839-844. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (editors). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  5. ↑ FishBase (anglès)
  6. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  7. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  8. ↑ Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a edició.
  9. ↑ Humann, P. i N. Deloach, 1993. Reef fish identification. Galápagos. New World Publications, Inc., Florida. 267 p.
  10. ↑ Mundy, B.C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
  11. ↑ Titcomb, M., 1972. Native use of fish in Hawaii. The University Press of Hawaii, Honolulu, Hawaii. 175 p.
  12. ↑ Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.