Acanthurus triostegus

Infotaula d'ésser viuAcanthurus triostegus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaAcanthuridae
GènereAcanthurus
EspècieAcanthurus triostegus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758) Acanthurus triostegus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Acanthurus hirudo (Bennett, 1829)
  • Acanthurus pentazona (Bleeker, 1850)
  • Acanthurus subarmatus (Bennett, 1840)
  • Acanthurus triastegus (Linnaeus, 1758)
  • Acanthurus triostegus marquesensis (Schultz & Woods, 1948)
  • Acanthurus triostegus sandvicensis (Streets, 1877)
  • Acanthurus triostegus triostegus (Linnaeus, 1758)
  • Acanthurus triostegust (Linnaeus, 1758)
  • Acanthurus zebra (Lacépède, 1802)
  • Chaetodon couaga (Lacépède, 1802)
  • Chaetodon triostegus (Linnaeus, 1758)
  • Harpurus fasciatus (Forster, 1801)
  • Hepatus sandvicensis (Streets, 1877)
  • Hepatus triostegus (Linnaeus, 1758)
  • Rhombotides pentazona (Bleeker, 1850)
  • Rhombotides triostegus (Linnaeus, 1758)
  • Teuthis australis (Gray, 1827)
  • Teuthis elegans (Garman, 1899)
  • Teuthis sandvicensis (Streets, 1877)
  • Teuthis triostegus (Linnaeus, 1758)
  • Teuthis troughtoni (Whitley, 1928)[1]
ProtònimChaetodon triostegus Modifica el valor a Wikidata
Banc d'Acanthurus triostegus a l'illa de la Reunió
Un banc d'Acanthurus triostegus
Un exemplar a l'illa gran de Hawaii

Acanthurus triostegus és una espècie de peix pertanyent a la família dels acantúrids.[2]

Descripció

  • Pot arribar a fer 27 cm de llargària màxima (normalment, en fa 17).
  • 9 espines i 22-26 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 19-22 radis tous a l'anal.
  • Escates petites.
  • És de color gris olivaci amb quatre franges verticals.[3][4]

Alimentació

Menja algues.[3]

Depredadors

A la Polinèsia Francesa és depredat per Cephalopholis argus, Epinephelus merra i Lutjanus fulvus; a les illes Hawaii per Conger cinereus, i a les illes Marshall per Fistularia petimba.[5]

Hàbitat

És un peix marí, associat als esculls[6] i de clima tropical (24 °C-26 °C; 26°N-36°S, 25°E-85°W) que viu entre 0-90 m de fondària.[3][7][8]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Índic i el Pacífic occidental i oriental (des del golf de Califòrnia fins a Panamà, incloent-hi les illes Revillagigedo, del Coco, Clipperton i Galápagos[9]).[3]

Costums

És bentopelàgic.[10]

Ús comercial

És bo com a aliment,[11] tot i que n'hi ha informes d'intoxicació per ciguatera.[12]

Observacions

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. 1 2 3 4 5 FishBase (anglès)
  4. ↑ Krupp, F., 1995. Acanthuridae. Sangradores, cirujanos, navajones. P. 839-844. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (editors). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  5. ↑ FishBase (anglès)
  6. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  7. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  8. ↑ Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a edició.
  9. ↑ Humann, P. i N. Deloach, 1993. Reef fish identification. Galápagos. New World Publications, Inc., Florida. 267 p.
  10. ↑ Mundy, B.C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
  11. ↑ Titcomb, M., 1972. Native use of fish in Hawaii. The University Press of Hawaii, Honolulu, Hawaii. 175 p.
  12. ↑ Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.

Enllaços externs