Acarnà
Ἀκαρνάν  | |
|---|---|
| Tipus | personatge mitològic grec |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Cal·lírroe |
| Pare | Alcmeó |
| Germans | Amfòter |
D'acord amb la mitologia grega, Acarnà (en grec antic: Ἀκαρνάν) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i de la nimfa Cal·lírroe, filla del déu riu Aqueloos.[1]
Durant les seves aventures, Alcmeó havia ofès Fegeu, rei de la Psòfida, a l'Arcàdia, i va morir a mans dels fills d'aquell rei. Quan la seua mare Cal·lírroe va saber aquell fet, va demanar als déus, i concretament a Zeus, que l'estimava, que fes passar els seus dos fills, Acarnà i Amfòter, directament de la infantesa a la joventut, a fi de venjar la mort del seu pare. Zeus hi va accedir i així els germans van poder matar els dos fills de Fegeu, Prònous i Agènor, que van trobar a la cort del rei Agapènor. Tot seguit van anar a Psofis i van matar Fegeu, que era el responsable de la mort del seu pare. Els habitants de la ciutat els van perseguir, però van poder fugir i es van refugiar a Tègea, a l'Arcàdia. Ajudats pels seus habitants es van defensar dels perseguidors. Després, aconsellats pel seu avi Aqueloos, van anar a Delfos a consagrar a Apol·lo el collaret d'Harmonia, que havia portat a la seva família una llarga llista de crims, i sobretot la mort del seu pare, Alcmeó, i del seu avi Amfiarau. Després van recórrer l'Epir per reclutar companys i van anar a colonitzar la regió d'Acarnània, i els seus habitants, els curets, van adoptar el nom d'acarnanis en honor d'Acarnà.[1][2]
Una altra tradició explicava que Acarnà va morir quan va voler casar-se amb Hipodamia, la filla d'Enòmau, que matava els seus pretendents.[2]
Referències
- 1 2 Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 6, 7
- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 3-4. ISBN 978-84-96061-97-2.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 6. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1