Acetobàcter
| No s'ha de confondre amb Acetobacteri o Azotobàcter. |
| Acetobacter | |
|---|---|
![]() Acetobacter aceti | |
| Dades | |
| Tinció de Gram | gramnegatiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Pseudomonadati |
| Fílum | Pseudomonadota |
| Classe | Alphaproteobacteria |
| Ordre | Rhodospirillales |
| Família | Acetobacteraceae |
| Gènere | Acetobacter Beij., 1898 Acetobacter |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Acetobacter aceti |
| Espècies | |
| |
Els acetobàcters (Acetobacter) són un gènere de bacteris de l'àcid acètic (família acetobacteràcies).[1] Són bacteris aeròbics gramnegatius que oxiden ràpidament alcohols i sucres i acumulen àcids orgànics. Acetobacter es caracteritza per convertir l'alcohol (etanol) en àcid acètic en presència d'oxigen. Els acetobàcters viuen de manera natural a sobre de material vegetal ric en carbohidrats, com la fuita i els cereals.
Importància econòmica
Els acetobàcters tenen importància comercial, ja que:
- Són utilitzats en la fabricació del vinagre de poma, entre d'altres, ja que converteixen l'etanol en àcid acètic.
- Oxiden el sorbitol a sorbosa, que és utilitzada per a obtenir l'àcid ascòrbic (vitamina C).
- El seu ús també té un paper important en la fermentació per etapes, en què, a diferència de la fermentació backslopping, es combinen bacteris làctics específics amb acetobàcters.
- Però, els acetobàcters poden contaminar de manera natural sucs de fruites i begudes alcohòliques com el vi, la sidra i la cervesa si produeixen massa quantitat d'àcid acètic. Per evitar-ho, el creixement dels acetobàcters es pot aturar utilitzant quantitats moderades de sulfur d'hidrogen en el vi, o bé, eliminant tot l'oxigen del vi quan s'emmagatzema.
Referències
- ↑ «Genus: Acetobacter - LPSN» (en anglès). [Consulta: 2 març 2026].
