Ada Christen
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 març 1839  Viena | ||
| Mort | 19 maig 1901 (62 anys) Inzersdorf | ||
| Sepultura | Cementiri protestant de Matzleinsdorf | ||
| Religió | Església protestant de la Confessió d'Augsburg a Àustria | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia i prosa | ||
| Lloc de treball | Viena | ||
| Ocupació | Escriptor | ||
| Membre de | |||
| Nom de ploma | Ada Christen | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Adalmar Breden (1873–) | ||
     | |||
Christiane Rosalia Frideriks, de casada von Breden, més coneguda pel pseudònim d'Ada Christen (Viena, 6 de març de 1839 - Viena, 23 de maig de 1901) va ser una poetessa i escriptora austríaca del naturalisme.[1]
Christiane Rosalia Frideriks va néixer en una família de classe mitjana que es va empobrir després de la revolució burgesa de 1848. Per la precària situació econòmica familiar va haver de treballar des de ben jove. Als quinze anys va debutar com a actriu en una companyia de teatre alemany que feia gires per Hongria. Durant aquells anys d'actriu va escriure la seva primera obra literària.[2]
L'any 1864 es va casar amb Siegmund von Neupauer, que va morir dos anys després. Amb ell va tenir un fill, però va morir poc després del naixement. De nou sense recursos econòmics, va aconseguir mantenir-se treballant com a acompanyant (escort) en clubs noctuns de Viena i amb la publicació de poemes i narracions breus en revistes.[1][3]
El 1873 es va casar amb Adalmar von Breden, capità de cavalleria retirat i escriptor militar. Aleshores era ja coneguda pel seu recull de poemes Lieder einer Verlorenen (Cançons d'una dona perduda), que tractaven temes eròtics i socials.[1] El va publicar el 1868 una prestigiosa editorial d'Hamburg i va ser un best-seller, que va causar controvèrsia pel temes que tractava, El 1873 ja se n'havien fet tres edicions i mentrestant va publicar altres dos reculls de poemes.[3] Els poemes de Lieder einer Verlorenen estan inspirats en experiències de la pròpia Ada Christen, i el seu contingut eròtic i descripció de situacions poc edificants per a una dona, com ara la seva experiència en els clubs nocturns, van escandalitzar bona part de la societat vienesa. Segons l'autor d'una ressenya del llibre, però, «eren particularment dones les que llegien amb avidesa els poemes, mentre que al mateix temps se'n mostraven escandalitzades».[3]
Ada Christen va morir el 19 de maig de 1901. La premsa vienesa va publicar necrològiques que elogiaven el seu treball, però ben aviat la seva obra va quedar oblidada, a penes era anomenada en enciclopèdies de literatura alemanya i austríaca.[3]
Obres
- Aus der Asche. Neue Gedichte, Hamburg: Hoffmann & Campe 1870
- Faustina. Drama cinco actos, Viena: Jacob Dirnböck, 1871
- Lieder einer Verlorenen, Hamburg: Hoffmann & Campe, 1873
- Vom Wege. Skizzen, Hamburg: Hoffmann & Campe, 1874
- Aus dem Leben. Skizzen, Leipzig: Ernst Julius Günther, 1876
- Aus der Tiefe. Neue Gedichte von Ada Christen, Hamburg: Hoffmann & Campe, 1878
- Unsere Nachbarn. Neue Skizzen von Ada Christen, Dresden: Minden, 1884
- Jungfer Mutter. Eine Wiener Vorstadtgeschichte, Dresden: Heinrich Minden, 1893
- Ausgewählte Werke, Viena, 1911
- Geschichten aus dem Haus "zur blauen Gans", Viena, 1929
Referències
- 1 2 3 «Christen, Ada | Frauen in Bewegung 1848–1938» (en alemany). Österreiche Nationalbibliothek. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «Ada Christen - Resum biogràfic» (en alemany). Ausgewählte Lyrik deutschsprachiger Dichterinnen. [Consulta: 17 gener 2026].
- 1 2 3 4 Roen, Ian F. «‘Die Dichterin im Bordell’: The Poetry of Ada Christen» (en anglès). Austrian Studies, 12, 2004, p. 44-64 [Consulta: 17 gener 2026].