Ada Gobetti

Plantilla:Infotaula personaAda Gobetti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juliol 1902 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 1968 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Diputat de la Consulta Nacional del Regne d'Itàlia
25 setembre 1945 – 24 juny 1946 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, professora, pedagoga, partisana, traductora, política, militant de la resistència Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit d'Acció
dones a Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePiero Gobetti (1923–) Modifica el valor a Wikidata
FillsPaolo Gobetti Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ada Gobetti (Torí, 23 de juliol de 1902 - Torí, 14 de març de 1968) cognom del primer marit, de soltera Prospero, i Marchesini pel segon marit. Va ser una professora, partisana, periodista, pedagoga, escriptora i traductora italiana. Destacada, des d'abans de la Segona Guerra Mundial, pel seu activisme antifeixista i a favor de l'educació laica, els drets socials i l'emancipació femenina.[1][2]

Biografia

Ada Prospero va néixer a Torí, filla única d'Olimpia Bianchi i de Giacomo Prospero, un comerciant de fruita suís, originari del Districte de Blenio (al cantó de Ticino), que havia emigrat a Itàlia a la segona meitat del segle XIX.

Quan tenia 16 anys, mentre estudiava a l'institut clàssic Vincenzo Gioberti de Torí, va col·laborar a les revistes Energie Nove (1918-1920), fundades pel jove intel·lectual Piero Gobetti, un any més gran i veí seu. Va continuar escrivint a La Rivoluzione liberale (1922-1925) i Il Baretti (1924-1928),[3] El 1923 es va casar amb Gobetti.[4] En aquells anys, tots dos van ser testimonis de les revoltes obreres del Biennio Rosso a Torí, amb les quals es van solidaritzar fermament.[5]

El 1925, Ada Gobetti es va graduar en filosofia i lletres amb una la tesi sobre el Pragmatisme angloamericà. El novembre del mateix any, la revista Rivoluzione liberale, declaradament antifeixista, va ser sospesa pel règim de Mussolini. Piero Gobetti, que diverses vegades havia estat arrestat i amenaçat, va ser durament apallissat pels escamots feixistes i es va veure forçat a emigrar a París. El 28 desembre 1925 va néixer el seu fill Paolo. El 15 febrer 1926 Piero Gobetti, que mai es va recuperar de les lesions, va morir en un hospital de Neuilly-sur-Seine, en agreujar-se la seva fràgil salut, malmesa després de la violenta agressió feixista que havia patit el 1924, quan sortia de la seva editorial.[6][7]

Els anys del feixisme i la guerra partisana

Alguns dels missatgers partisans coordinats per Ada Gobetti posen davant de la Villa del Borello a Torí durant els dies de l'Alliberament. La vil·la era el centre organitzatiu del comandament del grup Giustizia e Libertà de Torí. Primera per l'esquerra: Maria Daviso. Cinquena per l'esquerra: Vera Marchesini (neboda d'Ettore Marchesini).

El 1928, Ada va guanyar una càtedra de llengua i literatura angleses.[8] Va ser professora durant uns anys a Bra i Savigliano (ambdues a la província de Cuneo). A partir del 1936 va impartir classes a l'institut Cesare Balbo de Torí. En aquells anys va estrènyer la seva amistat amb Benedetto Croce, el qual la va animar a continuar els seus estudis i a dur a terme les seves primeres traduccions de l'anglès, amb les quals va donar a conèixer a Itàlia els escrits de Benjamin Spock.[9] En els anys anteriors a l'Armistíci del 8 de setembre de 1943, la llar d'Ada Gobetti va esdevenir un punt de referència per a l'antifeixisme intel·lectual i pels cercles vinculats al moviment GL(Giustizia e libertà). El 1937 s'havia tornat a casar amb Ettore Marchesini, un tècnic de l'EIAR i el 1942 va ser una de les fundadores del Partit d'Acció.[10]

El 1943, durant la Resistència, va coordinar les brigades partisanes i va actuar com a missatgera a la Val Germanasca i la Val di Susa, on el seu fill Paolo mantenia l'enllaç, juntament amb Bianca Guidetti Serra, amb el comandament militar de les formacions GL, per a les quals va assumir el paper d'inspectora.[11] En aquell període va col·laborar estretament amb Duccio Galimberti, Franco Venturi i Giorgio Agosti. El 1943, va fundar els Grups de Defensa de les Dones amb Maria Bronzo Negarville (PCI), Irma Zampini (PLI), Medea Molinari (PSI) i Anna Rosa Gallesio (DC). Va treballar de valent per establir el moviment femení de la GL. Posteriorment, va ser ascendida a comissària política de la IV divisió GL Stellina, fins a assolir el rang de major.[12] Al final de la guerra, va ser guardonada amb la medalla de Medalla de plata al valor militar.[13][14]

Postguerra

El 1945, va participar en la fundació de la Federació Democràtica Internacional de Dones a París. Després de l'Alliberament, va ser la primera dona nomenada tinent d'alcalde de Torí,[15] pel CLN per representar el PdA. Va ocupar el càrrec fins a les eleccions de 1946, tenint un interès i una implicació particulars en l'educació i el benestar. Entre 1946 i 1947, va esdevenir consultora nacional del PdA, membre del comitè honorari de la UDI i del consell nacional de l'ANPI com a representant de la UDI (Unione Done Italiane) de la qual va ser presidenta de la secció de Torí.[8]

Dècada del 1950

A partir de la dècada de 1950 va ostentar càrrecs d'esquerra, escrivint per a molts diaris comunistes, com L'Unità, Paese Sera i Il Pioniere, dirigits per Dina Rinaldi i Gianni Rodari. A Il Pioniere, amb el nom d'Ada Gobetti, va escriure i publicar dues obres el 1961: Un'arma per Sergino n. 28/1961 i Il drago di Cracovia n. 30/1961 i amb el nom de Pròspero Ada va publicar cinc obres: l'any 1953 un conte Il più forte al n. 27, un conte de fades La capra dalle gambe peluda al n. 50 i una traducció La cattiva lado al n. 25. L'any 1954 dues traduccions dels contes Il riccone sciocco al n. 50 i Gianni e il violino al n. 16.[16]

En aquells anys, juntament amb el seu constant compromís literari, va desenvolupar un gran interès per la pedagogia: entre 1953 i 1955, juntament amb Dina Bertoni Jovine, Gianni Rodari, Anna Maria Princigalli i Carlo Pagliarini, tots expartisans, va dirigir la revista Educazione Democratica i, el 1955, es va incorporar a l'equip editorial de Riforma della scuola.[17]

El 1956, després de la publicació del llibre Diario Partigiano, es va unir al PCI,[8] just quan esclatava la revolta antisoviètica a Hongria. El 1957, va formar part de la primera delegació femenina italiana a la República Popular de la Xina.[18] El 1959, amb els beneficis del llibre Non lasciamoli soli, va fundar i dirigir la revista Il Giornale dei Genitori, a la qual col·laborarien Dina Bertoni Jovine, Angiola Massucco Costa, Luisa Levi i Gianni Rodari, entre d'altres.[19]

Amb els nombrosos documents i testimonis de la cultura política italiana recollits entre 1920 i 1944, el 1961, juntament amb el seu fill Paolo, la seva nora Carla Nosenzo (1929-2018) i Norberto Bobbio, va fundar el Centre d'Estudis Piero Gobetti,[20] situat a Torí, al número 6 de Via Fabro, antiga seu de l'editorial de Piero Gobetti.[21] Va morir el 14 de març de 1968 a casa seva, al llogaret torinès de Reaglie, i està enterrada al cementiri di Sassi de Torí.[22][23]

Obres

  • Alessandro Pope. El poeta del racionalisme del segle XVIII, Bari, Laterza, 1943.
  • De quatre a setze anys. A Guide to Children's Books, Torí, Edizioni del Giornale dei genitori, 1960.
  • Cinc fills i tres mons, Torí, SAIE, 1953.
  • No els deixem sols. Consells per als pares sobre la criança dels seus fills, Torí, La cittadella, 1958.
  • Diari partisà, Torí, Einaudi, 1956, 1972 i 1996, ISBN 978-88-06-14230-8.
  • La història de Sebastian el gall, o El tretzè ou, Torí, Einaudi, 1963.
  • Conviure: Curs d'educació cívica, Torí, Loescher, 1967.
  • Educar per emancipar. Escrits pedagògics 1953–1968, Manduria, Lacaita, 1982.
  • Ada Prospero, Partisans a la frontera, Edicions ANPI - Sèrie infantil, 1954.
  • Piero Gobetti, Ada Gobetti. En la teva breu existència. Cartes 1918–1926, Torí, Einaudi, 1991, ISBN 88-06-12536-2.

Traduccions

Del rus:

  • Alexander Ivanovich Kuprin, Allez!, trad. de Piero Gobetti i Ada Prospero, Roma, la Voce SD,
  • Leonid Nikolaevich Andreev, Fill de l'home i altres històries, Milà, Sonzogno, 1920
  • Leonid N. Andreev, Savva (ignis sanat), drama en 4 actes, Ferrara, Taddei, 1921 (després Venècia, La Nuova Italia, 1926)
  • Alexander Ivanovitx Kuprin, Cadets, amb il·lustracions de Nella Marchesini, Torí, Giani, 1927
  • Lev Tolstoi, La tempesta de neu; Polikuska; Cholstomjer (Història d'un cavall); La mort d'Ivan Ilitx; Albert, Torí, Slavia, 1927, «El geni rus», sèrie II, núm.

Premis

A Torí, un institut professional estatal, un carrer del IX districte i un jardí del IV districte porten el seu nom.[24][25][26] Les escoles bressol de Collegno, Sesto Fiorentino i Ferrara també li han estat dedicades; així com una escola secundària a None (Torí).[27]

Referències

  1. ↑ Sanna, Adele «[https://escholarship.org/content/qt7tf085fj/qt7tf085fj.pdf?t=osjpu9 Partigiane e scrittrici: “Si sentì più alto” di Ada Gobetti e “La grande occasione” di Renata Viganò]». University of California, Los Angeles.
  2. ↑ torinese, redazione il. «Una vita in prima linea: la storia di Ada Gobetti» (en italià), 01-09-2025. [Consulta: 21 novembre 2025].
  3. ↑ «Piero Gobetti» (en italià). Centro studi Piero Gobetti. [Consulta: 21 novembre 2025].
  4. ↑ «Piero Gobetti e Ada Prospero, un amore antifascista» (en italià), 15-02-2023. [Consulta: 21 novembre 2025].
  5. ↑ Barello, marina. «L’alba intravista. Militanti politici del biennio rosso tra piemonte e lombardia» (en italià), 30-12-2024. [Consulta: 21 novembre 2025].
  6. ↑ S.p.A, Società Editrice Athesis. «Gobetti, morte di un rivoluzionario liberale» (en italià), 2016.02.14T02:49:25+0100. [Consulta: 21 novembre 2025].
  7. ↑ Traversa, Michele. «Piero Gobetti il Liberale ammazzato dalle manganellate fasciste» (en italià), 16-10-2018. [Consulta: 21 novembre 2025].
  8. 1 2 3 Francesca Tosi. «Gobetti Ada» (en italià).
  9. ↑ Astegiano, Davide. «Ada Gobetti: traduttrice, scrittrice e partigiana» (en italià), 23-11-2017. [Consulta: 22 novembre 2025].
  10. ↑ Ajò, Marta. «Ada Gobetti - partito d'azione, Pci, antifascismo, pedagogia, scrittrice» (en italià), 08-01-2014. [Consulta: 22 novembre 2025].
  11. ↑ Anonimo. «Giustizia e Libertà | ANPI» (en italià). [Consulta: 21 novembre 2025].
  12. ↑ Albrigoni, Annalisa Alessio e Mario. «Quella piccola fiamma di umanità solidale - Patria Indipendente • ANPI» (en italià), 05-05-2018. [Consulta: 21 novembre 2025].
  13. ↑ Anonimo. «Ada Prospero Marchesini Gobetti | ANPI» (en italià). [Consulta: 21 novembre 2025].
  14. ↑ Pugliese, Salvatore. «La madre partigiana chiamata Ulisse - Patria Indipendente • ANPI» (en italià), 17-06-2016. [Consulta: 21 novembre 2025].
  15. ↑ http://www.21-style.com, MuseoTorino,Comune di Torino,Direzione Musei,Assessorato alla Cultura e al 150° dell'Unità d'Italia, 21Style. «Ada Marchesini Gobetti (Torino 1902 - Reaglie, Torino, 1968) - MuseoTorino» (en italià). [Consulta: 21 novembre 2025].
  16. ↑ User, Super. «Ada Prospero Marchesini Gobetti» (en italià). [Consulta: 21 novembre 2025].
  17. ↑ «Ada Gobetti. La partigiana educatrice | Eliana Di Caro» (en italià). [Consulta: 21 novembre 2025].
  18. ↑ Di Giorgi, Laura «Esperienze e percorsi delle donne italiane nella Cina di Mao». Rivista Telematica di studi sulla memoria femminile, 2017, p. 17.
  19. ↑ «Ada Gobetti archivos» (en castellà). [Consulta: 21 novembre 2025].
  20. ↑ Gobetti, Ada. «Il mio 8 settembre - Patria Indipendente • ANPI» (en italià), 08-09-2017. [Consulta: 21 novembre 2025].
  21. ↑ Pippo. «Centro studi Piero Gobetti» (en italià). [Consulta: 21 novembre 2025].
  22. ↑ Anonimo. «Ada Prospero Marchesini Gobetti | ANPI» (en italià). [Consulta: 21 novembre 2025].
  23. ↑ «14 marzo 1968 muore Ada Prospero Marchesini Gobetti» (en italià). [Consulta: 21 novembre 2025].
  24. ↑ Farina, Gabriele. «Nuove intitolazioni per la toponomastica a Torino: ci sono anche Caty Torta, Patrizia Signor e Ada Prospero Marchesini Gobetti» (en italià), 21-05-2025. [Consulta: 22 novembre 2025].
  25. ↑ «IIS Istituto Gobetti Marchesini - Casale Arduino» (en italià). Ministero dell'Istruzione e del Merito, 2024/25. [Consulta: 21 novembre 2025].
  26. ↑ Blia.it. «Via Ada Marchesini Gobetti, Lingotto, Circoscrizione 8, Torino 45.0325 7.6493» (en italià). [Consulta: 22 novembre 2025].
  27. ↑ None, Istituto Comprensivo di. «Sede amministrativa Plesso Gobetti A.» (en italià), 07-08-2023. [Consulta: 22 novembre 2025].

Bibliografia

  • "Mezzosecolo. Materiali di ricerca storica", 7, Annali 1987-1989, editat pel Centro Studi Piero Gobetti - Institut Històric de la Resistència al Piemont - Arxiu Nacional de Films de la Resistència, Milà, F. Angeli, 1990, ISBN 88-204-6440-3. Número especial sobre la vida i l'obra d'Ada Prospero Marchesini Gobetti (p. 46-227, la correspondència amb Benedetto Croce, a cura de Sergio Caprioglio).
  • Emmanuela Banfo i Piera Egidi Bouchard, Ada Gobetti i els seus cinc talents, Torí, Claudiana, 2014, ISBN 978-88-7016-976-8.
  • Caroline Moorehead, La casa a la muntanya: Històries de quatre partisans, traducció de Bianca Bertola i Giuliana Olivero, Torí, Bollati Boringhieri, 2020, ISBN 978-88-339-3502-7.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.