Addicció conductual

L'addicció conductual,[1] o trastorn no relacionat amb substàncies[2] és una forma d'addicció que implica una compulsió per participar en un comportament gratificant no relacionat amb una substància - algunes vegades anomenada recompensa natural[3][4] - malgrat qualsevol conseqüència negativa per al benestar físic, mental, social o financer de la persona.[5] En el sistema de recompensa del cervell, s'ha identificat un factor de transcripció conegut com a ΔFosB com un factor comú necessari implicat tant en l'addicció a drogues com la conductual, que estan associades al mateix conjunt d'adaptacions neuronals.[3][4][6]

L'addicció es refereix canònicament a l'abús de substàncies; tanmateix, la connotació del terme, des dels anys noranta, s'ha ampliat per incloure comportaments que poden donar lloc a una recompensa (com ara jugar, menjar o comprar).[7] Tot i així, el marc per diagnosticar i categoritzar l'addicció al comportament és un tema controvertit en l'àmbit de la psicopatologia.[8][9]

Altres comportaments addictius que han rebut l'atenció de la investigació però amb proves insuficients o no concloents inclouen trastorn per l'ús de la pornografia, trastorn de compra compulsiu, trastorn d'ús de xarxes socials, addicció al treball, addicció a l'exercici, trastorn de comportament sexual compulsiu i addicció al menjar.[10][11][12][13]

Referències

  1. ↑ Smith, David E. «Editor's Note: The Process Addictions and the New ASAM Definition of Addiction» (en anglès). Journal of Psychoactive Drugs, vol. 44, 1, 01-01-2012, p. 1–4. DOI: 10.1080/02791072.2012.662105. ISSN: 0279-1072. PMID: 22641960.
  2. ↑ American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (en anglès). DSM-5-TR. American Psychiatric Association Publishing, 2022-03-18, p. 661. DOI 10.1176/appi.books.9780890425787. ISBN 978-0-89042-575-6.
  3. 1 2 «Transcriptional and epigenetic mechanisms of addiction». Nat. Rev. Neurosci., vol. 12, 11, 11-2011, p. 623–637. DOI: 10.1038/nrn3111. PMC: 3272277. PMID: 21989194. «ΔFosB s'ha relacionat directament amb diversos comportaments relacionats amb substàncies... És important destacar que la sobreexpressió genètica o viral de ΔJunD, un mutant negatiu dominant de JunD que antagonitza ΔFosB- i una altra activitat transcripcional mediada per AP-1, en el NAc o l'OFC bloqueja aquests efectes clau de l'exposició a les drogues14,22. Això indica que ΔFosB és necessari i suficient per a molts dels canvis produïts al cervell per l'exposició crònica a drogues. ΔFosB també s'indueix en els MSN de NAc de tipus D1 pel consum crònic de diverses recompenses naturals, com ara sacarosa, aliments rics en greixos, sexe, marxa de rodes, on promou aquest consum14,26–30. Això implica ΔFosB en la regulació de les recompenses naturals en condicions normals i potser durant estats addictius patològics.»
  4. 1 2 Olsen CM «Natural rewards, neuroplasticity, and non-drug addictions». Neuropharmacology, vol. 61, 7, 12-2011, p. 1109–22. DOI: 10.1016/j.neuropharm.2011.03.010. PMC: 3139704. PMID: 21459101.
  5. ↑ Stein, Dan J.; Hollander, Eric; Rothbaum, Barbara Olasov. Textbook of Anxiety Disorders. American Psychiatric Pub, 31 agost 2009, p. 359–. ISBN 978-1-58562-254-2.
  6. ↑ «Sex, drugs, and rock 'n' roll: hypothesizing common mesolimbic activation as a function of reward gene polymorphisms». Journal of Psychoactive Drugs, vol. 44, 1, 2012, p. 38–55. DOI: 10.1080/02791072.2012.662112. PMC: 4040958. PMID: 22641964. «S'ha trobat que el gen ΔFosB al nucli accumbens (NAc) és fonamental per reforçar els efectes de la recompensa sexual. Pitchers i col·legues (2010) van informar que es va demostrar que l'experiència sexual provocava l'acumulació de ΔFosB en diverses regions del cervell límbic, com ara el NAc, l'escorça prefrontal medial, l'àrea tegmental ventral, el caudat i el putamen, però no el nucli preòptic medial. A continuació, es va mesurar la inducció de c-Fos, un objectiu aigües avall (reprimit) de ΔFosB, en animals ingenus i experimentats sexualment. El nombre de cèl·lules c-Fos-IR induïdes per l'aparellament es va reduir significativament en animals amb experiència sexual en comparació amb els controls sexualment ingenus. Finalment, els nivells de ΔFosB i la seva activitat al NAc van ser manipulats mitjançant el gen mediat per virus utilitzant la transferència de gens mediada per virus per estudiar el seu paper potencial en la mediació de l'experiència sexual i la facilitació del rendiment sexual induïda per l'experiència. Els animals amb sobreexpressió ΔFosB van mostrar una millora de la facilitació del rendiment sexual amb experiència sexual en relació amb els controls. En canvi, l'expressió de ΔJunD, un soci d'unió dominant-negatiu de ΔFosB, va atenuar la facilitació del rendiment sexual induïda per l'experiència sexual i va frenar el manteniment a llarg termini de la facilitació en comparació amb el grup de sobreexpressió de ΔFosB. En conjunt, aquestes troballes donen suport a un paper crític per a l'expressió ΔFosB al NAc en els efectes de reforç del comportament sexual i la facilitació del rendiment sexual induïda per l'experiència sexual. ... tant l'addicció a les drogues com l'addicció sexual representen formes patològiques de neuroplasticitat juntament amb l'aparició de comportaments aberrants que impliquen una cascada de canvis gratificants en els principals circuits neuroquímics del cervell..»
  7. ↑ Holden, Constance «'Behavioral' Addictions: Do They Exist?» (en anglès). Science, vol. 294, 5544, 02-11-2001, p. 980–982. DOI: 10.1126/science.294.5544.980. ISSN: 0036-8075. PMID: 11691967.
  8. ↑ Starcevic, Vladan «Behavioural addictions: A challenge for psychopathology and psychiatric nosology». The Australian and New Zealand Journal of Psychiatry, vol. 50, 8, 8-2016, p. 721–725. DOI: 10.1177/0004867416654009. ISSN: 1440-1614. PMID: 27357713.
  9. ↑ Pinna, F.; Dell’Osso, B.; Di Nicola, M.; Janiri, L.; Altamura, A.C.; Carpiniello, B.; Hollander, E. «Behavioural addictions and the transition from DSM-IV-TR to DSM-5». Journal of Psychopathology, vol. 21, 4, 01-12-2015, p. 380–389. Arxivat 12 October 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
  10. ↑ American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (en anglès). DSM-5-TR. American Psychiatric Association Publishing, 2022-03-18, p. 543. DOI 10.1176/appi.books.9780890425787. ISBN 978-0-89042-575-6.
  11. ↑ Brand, Matthias; Rumpf, Hans-JÜrgen; Demetrovics, Zsolt; MÜller, Astrid; Stark, Rudolf; King, Daniel L.; Goudriaan, Anna E.; Mann, Karl; Trotzke, Patrick «Which conditions should be considered as disorders in the International Classification of Diseases (ICD-11) designation of "other specified disorders due to addictive behaviors"?». Journal of Behavioral Addictions, vol. 11, 2, 30-06-2020, p. 150–159. DOI: 10.1556/2006.2020.00035. ISSN: 2062-5871. PMC: 9295220. PMID: 32634114.
  12. ↑ Griffiths, Mark D. «Disorders due to addictive behaviors: Further issues, debates, and controversies •: Commentary to the debate: "Behavioral addictions in the ICD-11"». Journal of Behavioral Addictions, vol. 11, 2, 13-07-2022, p. 180–185. DOI: 10.1556/2006.2022.00025. ISSN: 2062-5871. PMC: 9295243. PMID: 35895451.
  13. ↑ Hauck, Carolin; Cook, Brian; Ellrott, Thomas «Food addiction, eating addiction and eating disorders» (en anglès). Proceedings of the Nutrition Society. Cambridge University Press, vol. 79, 1, 20 novembre 2019, p. 103–112. DOI: 10.1017/S0029665119001162. ISSN: 0029-6651. PMID: 31744566.