Adolf Kneser
Adolf Kneser (Grüssow (Fünfseen), 19 de març de 1862 - Breslau, 24 de gener de 1930) va ser un matemàtic alemany, conegut pels seus treballs en anàlisi matemàtica.
Vida i obra
El seu pare va morir quan només tenia un any i la família es va traslladar a Rostock on va fer els estudis secundaris sota la tutela del seu padrí, el físic i historiador de la ciència Johann Christian Poggendorff. Va cursar estudis universitaris de matemàtiques a les universitats de Heidelberg i Berlín, obtenint el doctorat en aquesta última el 1884.[1] L'any següent va obtenir la venia legendi a la universitat de Marburg, però només hi va estar un curs acadèmic, ja que l'any següent era professor de la universitat de Breslau (actualment, Wrocław a Polònia).[2]
El 1889 va ser nomenat professor de la universitat de Dorpat (avui a Estònia, però aleshores era Rússia), en la qual va romandre fins al 1900.[3] Rl 1901, juntament amb altres matemàtics, va fundar la Societat Matemàtica de Berlín de la qual va ser vicepresident el primer any i prersident entre 1902 i 1904. A pàrtir de 1900 i els cinc anys següents va ser professor de l'Escola de Mines de Berlín (actualment incorpoarda a la Universitat Tècnica de Berlín) i el 1905 va retornar a Breslau on va fer la resta de la seva carrera acadèmica.[4] El bienni 1911-1912 va ser rector de la universitat.
Els seus fills, Hellmuth Kneser i Hans Otto Kneser, i el seu net, Martin Kneser, també van ser matemàtics rellevants.
Kneser va destacar en diferents camps de les matemàtiques: àlgebra, geometria, física matemàtica... però el camp en el qual més es va distingir va ser el de l'anàlisi matemàtica.[5] En el seu llibre de text sobre càlcul de variacions, (Lehrbuch der Variationsrechnung), publicat el 1900, desenvolupa nocions fonamentals com les de transversalitat, maximal, minimal, etc.[6] seguint alguns dels resultats obtinguts per Gauss en geodèsia.[7] També és destacable el seu estudi de 1904 sobre la teoria de Sturm-Liouville.
Les seves obres no es van limitar a les matemàtiques, ja que els seus amplis coneixements el van portar a publicar també obres sobre temes filosòfics o d'història de les ciències.[8]
Referències
- ↑ Knobloch, 2004, p. 90.
- ↑ Kaljulaid, 2006, p. 297.
- ↑ Kaljulaid, 2006, p. 301.
- ↑ Knobloch, 2004, p. 91.
- ↑ Knobloch, 2004, p. 92.
- ↑ Thiele, 1997, p. 290.
- ↑ Naidu, 2003, p. 12.
- ↑ Knobloch, 2004, p. 93.
Bibliografia
- Kaljulaid, Uno. «Notes on five 19th century Tartu mathematicians (Backlund, Kneser, Linsdtedt, Molien, Weihrauch)». A: Jaak Peetre, Jaan Penjam (eds.). Semigroups and Automata: Selecta. Uno Kaljulaid (en anglès). IOS Press, 2006, p. 291-325. ISBN 1-58603-582-7.
- Knobloch, Eberhard. «Adolf Kneser (1862-1930)». A: “The shoulders on which we stand” - Wegbereiter der Wissenschaft (en (alemany), (anglès)). Springer, 2004, p. 90-93. ISBN 978-3-642-62353-0.
- Naidu, Desineni Subbaram. Optimal Control Systems (en anglès). CRC Press, 2003. ISBN 0-8493-0892-5.
- Rothe, R. «Oscar Schlömilch, Kompendium der höheren Analysis in sechster Auflage bearbeitet von Dr. Adolf Kneser» (en alemany). ZAMM - Zeitschrift für Angewandte Mathematik und Mechanik, Vol. 4, Num. 6, 1924, p. 527-528. DOI: 10.1002/zamm.19240040615. ISSN: 1521-4001.
- Thiele, Rüdiger «On Some Contributions to Field Theory in the Calculus of Variations from Beltrami to Carathéodory» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 24, Num. 3, 1997, p. 281-300. DOI: 10.1006/hmat.1997.2158. ISSN: 0315-0860.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Adolf Kneser» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Boerner, Hermann. «Kneser, Adolf» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 octubre 2018].
- Knobloch, Eberhard. «Adolf Kneser (1862-1930)» (en alemany). Berliner Mathematische Gesellschaft, 2015. [Consulta: 21 juny 2026].
- «Kneser, Julius Karl Christian Adolf» (en alemany). Marburger Professorenkatalog, 2025. [Consulta: 21 juny 2026].