Adolphe d'Archiac
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Étienne Jules Adolphe Desmier de Saint-Simon 24 setembre 1802 Reims (França) |
| Mort | 24 desembre 1868 París |
| Causa de mort | suïcidi, ofegament |
| Catedràtic Museu Nacional d'Història Natural de França | |
| 1861 – 1868 ← Alcide d'Orbigny – Édouard Lartet → | |
| 25è President de la Societat Geològica de França | |
| 1854 – 1854 ← Édouard de Verneuil – Léonce Élie de Beaumont → | |
| 20è President de la Societat Geològica de França | |
| 1849 – 1849 ← Jean-Louis Hardouin Michelin de Choisy – Léonce Élie de Beaumont → | |
| 15è President de la Societat Geològica de França | |
| 1844 – 1844 ← Alcide d'Orbigny – Léonce Élie de Beaumont → | |
| Vicepresident de la Societat Geològica de França | |
| 1840 – | |
| Dades personals | |
| Residència | França |
| Nacionalitat | |
| Formació | École Spéciale Militaire de Saint-Cyr |
| Activitat | |
| Ocupació | geòleg, paleontòleg, botànic |
| Membre de | |
| Obra | |
| Abrev. botànica | D'Archiac |
| Altres | |
| Títol | Vescomte |
| Premis | |
Medalla Wollaston (1853) | |
Étienne Jules Adolphe Desmier de Saint-Simon, Vicomte d'Archiac (Reims, 24 de setembre de 1802 - París, 24 de desembre de 1868) és un naturalista, paleontòleg i geòleg francès.
Va estudiar a l'escola militar École Spéciale Militaire de Saint-Cyr, i serví nou anys com oficial fins a 1830. Abans de retirar-se i dedicar-se a la geologia, va publicar una novel·la romàntica històrica.
Com a geòleg descriví des de 1835 les formacions del Terciari i Cretaci de França, Bèlgica i Anglaterra, basant-se en la distribució de fòssils. Més tard investigà les formacions del Carbonífer, Devonià i Silurià.
La seva gran obra fou Histoire des Progrès de la Géologie de 1834 à 1859, publicada en 8 volums (1847-1860). El 1853 se li concedí la Medalla Wollaston de la Societat Geològica de Londres. El mateix any, amb Jules Haime (1824-1856), va publicar un monogràfic de les formacions del Numulític de l'Índia. El 1857 fou triat membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, i el 1861 és escollit professor de paleontologia del Museu Nacional d'Història Natural de París.
Treballs posteriors foren: Paléontologie Stratigraphique, 3 vol. (1864-1865); Géologie et paléontologie (1866); i contribucions en Asie mineure de Pierre Alexandrowitsch de Tchihatcheff (1866).
Víctima d'una depressió clínica severa es va suïcidar i es va negar al riu Sena a la vigília de Nadal de 1868.
Referències
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
