Aerinita
![]() Aerinita d'Estopanyà | |
| Fórmula química | (Ca,Na)₆(Fe³⁺,Fe²⁺,Mg,Al)₄(Al,Mg)₆Si₁₂O₃₆(OH)₁₂(CO₃)(H₂O)₁₂ |
| Epònim | blau cel |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.DB.45 |
| Propietats | |
| Hàbit cristal·lí | fibrós |
| Estructura cristal·lina | a = 14.690(15) Å, b = 16.872(15) Å, c = 5.170(15) Å, Z = 2 |
| Color | blau a blau verdós |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc blavosa |
| Diafanitat | translúcida |
| Gravetat específica | 2.48 |
| Densitat | 2.480 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα1.510(5), nβ = 1.560(5), nγ = 1.580 |
| Pleocroisme | intens; X = blau brillant; Y = Z = beix pàl·lid |
| Angle 2V | 63° (calc.) |
| Dispersió òptica | δ = 0.07 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1988 s.p. |
| Símbol | Aer |
| Referències | [1][2][3][4] |
L'aerinita és un mineral de la classe dels silicats relacionat amb el grup dels piroxens. El nom ve del grec «ἀέρινος», eteri, (que té propietats de l'aire) i d'aquí se’n pot derivar alguna de les seves propietats com el color del cel (blau-cel).
La seva fórmula química va ser actualitzada l'any 2025 a (Ca,Na)₆(Fe³⁺,Fe²⁺,Mg,Al)₄(Al,Mg)₆Si₁₂O₃₆(OH)₁₂(CO₃)(H₂O)₁₂, degut a que a partir del mes de juliol de 2025 canvia la manera en que es mostren les molècules d'aigua a les fórmules depenent si els oxígens pertanyen a algun poliedre de coordinació o no.[4]
A finals de la dècada de 1860 el Museu de Wroclaw (Polònia) va incorporar a la seva col·lecció un mineral de color blau intens procedent dels Pirineus. Lasaulx va estudiar-lo uns anys més tard adonant-se que es tractava de quelcom diferent fins al moment. Va proposar el nom d'Aërinit, tot i que encara es desconeixia la procedència exacta. No va ser fins al 1882 que es va descobrir el jaciment de Casserres del Castell, a Estopanyà, considerant-se des de llavors la localitat tipus.[5]
Fou emprada entre els segles XI i XV com a pigment en les nombroses pintures murals del romànic de l'Aragó, Oest de Catalunya, Andorra i sud de França, zones properes als jaciments del mineral. El blau de Sant Climent de Taüll, per exemple, està fet amb aquest mineral.[6]
Formació i jaciments
És un mineral que es troba en fàcies de zeolites hidrotermals, format a relativament baixa temperatura a l'interior de fractures i vetes de roques ígnies màfiques. Es forma per l'alteració dels basalts i les andesites.
Típicament sol anar associat als minerals prehnita, ellagita i mesolita.
Se'n troben jaciments a Saint Pandelon a Aquitània (França), Cadis o Màlaga, així com a Nova Jersey (Estats Units). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a Tartareu (Les Avellanes i Santa Linya, Lleida), Casserres del Castell (Estopanyà, Osca) a la pedrera Los Serranos (Albatera, Alacant), a Los Vives (Orihuela, Alacant), a la pedrera Los Arenales (Torás, Castelló) i a Altura (Castelló).
Referències
- ↑ Aerinite Arxivat 2012-04-19 a Wayback Machine.. Handbook of Mineralogy
- ↑ Aerinite. Webmineral
- ↑ Aerinite. Mindat.org
- 1 2 U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 2025-07-03. [Consulta: 3 juliol 2025].
- ↑ Calvo Rebollar, M «Aerinita, la piedra azul del Pirineo». Naturaleza Aragonesa, 34, 2017, p. 63-68 [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ «Aerinita». Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 8 febrer 2023].
