African Parks

Infotaula d'organitzacióAfrican Parks
(en) African Parks Management and Finance Company
(en) African Parks Foundation
(en) African Parks Network Modifica el valor a Wikidata

LemaA business approach to conservation Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusnegoci
organització no governamental
ecologia
organització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballparc nacional i àrea protegida Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicanon profit company (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2000
Governança corporativa
Seu
Filial

Lloc webafricanparks.eu Modifica el valor a Wikidata

African Parks és una organització no governamental (ONG) dedicada a la conservació, fundada el 2000 i amb seu principal a Johannesburg, Sud-àfrica, i seus secundàries a Amsterdam i Nova York. L'organització gestiona parcs nacionals i àrees protegides pertot arreu d'Àfrica, en col·laboració amb governs i comunitats circumdants. En consulta realitzada el maig de 2019 la fundació tenia contractada la gestió de 14 parcs africans de vuit estats diferents, destacant Zàmbia amb dos parcs i Malawi amb quatre,[1] i dona feina a més d'1,000 rangers. Michael Eustace, Peter Fearnhead, Paul Fentener van Vlissingen, Anthony Hall-Martin, i Mavuso Msimang en van ser co-fundadors; Fearnhead va ser el primer executiu en cap. El Príncep Harry va ser nomenat president d'African Parks a finals de 2017.

Descripció

L'Organització No Governamental African Parks gestiona i dirigeix parcs nacionals i àrees protegides arreu d'Àfrica, en col·laboració amb governs i comunitats circumdants.[2][3][4] A més de la gestió del parc, l'organització fa les següents activitats: entrena vigilants; gestiona i protegeix activament la vida salvatge; treballa per reduir la caça furtiva i augmentar l'aplicació de la llei i el turisme relacionat amb la natura; fa recaptacions de fons; millora les infraestructures; i dona suport als residents locals.[5][6][7] El lema d'African Parks és "una aproximació empresarial a la conservació".[5][8]

A l'abril de 2018, African Parks gestionava 15 àrees protegides a 9 països,[9][10] que incloïen: P.N. Pendjari a Benín;[11] Chinko a la República Centreafricana;[12][13] Reserva Natural i Cultural d'Ennedi i P.N. Zakouma al Txad;[4][14] P.N. del Garamba a la República Democràtica del Congo;[5] P.N. de Liwonde, Reserva de Flora i Fauna de Majete, Reserva Forestal de Mangochi,[15][16] i Reserva de Flora i fauna de Nkhotakota dins de Malawi; P.N. de Bazaruto a Moçambic;[17] P.N. d'Odzala-Kokoual a la República del Congo;[18][19] Akagera Parc Nacional dins de Rwanda;[3][9] i les Marjals de Bangweulu i P.N de la Plana de Liuwa a Zàmbia.[6][20]

African Parks donava feina a més d'un miler de rangers, el maig del 2018.[21] Segons The Washington Post, "és l'organització amb més força contra la caça i pesca furtives d'entre totes les organitzacions privades del continent".[21] Peter Fearnhead co-fundà i continua com a executiu en cap (CEO) d'African Parks.[6][9] Michael Eustace,[22][23] Paul Fentener Van Vlissingen, Anthony Hall-Martin, i Mavuso Msimang són també acreditats com a co-fundadors.[24][25] n'Enric de Sussex, que anteriorment col·laborà amb el projecte de translocació d'elefants dintre de Malawi[6] (African Parks 2016–2017), va ser nomenat president honorífic el desembre de 2017.[9] Robert-Jan van Ogtrop serveix com a president, des de desembre de 2017.[9]

African Parks ha rebut finançament de la Unió Europea, Fundació Adessium, Global Environment Facility, Fundació Howard G. Buffett,[26] Banc Internacional per la Reconstrucció i Foment, National Geographic Society,[27] Nationale Postcode Loterij, Swedish Postcode Lottery, Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID),[28] Servei de Pesca I Fauna Salvatge dels Estats Units (USFWS), Fundació de la Família Walton, Fons Mundial per la Naturalesa, i Fundació Wyss, entre d'altres.[8][29][30] Una dotació financera finançada per Fentener van Vlissingen dirigeix aproximadament 700.000 dòlars EUA cap a les operacions anuals d'African Parks.[8] El pressupost de l'organització era aproximadament 35 $ milions el 2016.[31]

Història

Elefants al Parc Nacional de Pendjari (Benín)

African Parks (A.P.) es va establir el 2000 com a African Parks Management and Finance Company, una empresa privada. Msimang i Hall-Martin, que abans havien estat director i director general de parcs nacionals sud-africans, respectivament,[32][33] van tenir funcions de director a la recentment creada empresa, igual que Fentener van Vlissingen. Fearnhead, llavors cap de desenvolupament comercial dels parcs nacionals sud-africans, va servir inicialment al consell assessor d'African Parks.[32] Els plans per l'empresa van començar a prendre forma després que Fentener van Vlissingen es va reunir amb Nelson Mandela durant 1998,[34] i els suports primerencs van incloure el Departament d'Estat dels EUA i el Banc Mundial.[35]

Les primeres àrees protegides que gestionà l'empresa van ser la Reserva de Vida Silvestre Majete i el Parc Nacional de la Plana de Liuwa, la gestió de les quals es van iniciar el 2003.[6][7] African Parks havien planejat dirigir el P.N. de Sioma Ngwezi a Zàmbia però els esforços es van parar.[32][36] La societat holding es va traslladar de Johannesburg als Països Baixos i va passar per alguns canvis estructurals. Eustace, Fearnhead, Hall-Martin i Msimang es van convertir en accionistes minoritaris dels parcs africans B.V., i van continuar treballant al consell de la companyia. La Fundació African Parks es va crear als Països Baixos i es va convertir en l'únic accionista de la companyia. African Parks B.V. va ser liquidada el 2004.[25]

Durant aquesta transició, els African Parks (A.P.) van arribar a acords per dirigir el P.N Nechisar i el P.N. d'Omo durant 2004 i 2005, respectivament.[24][37][38] Tanmateix, l'organització va anunciar plans per rescindir aquests dos acords el desembre de 2007,[39] i aturà la gestió de parcs a Etiòpia durant 2008.[40] African Parks també havien acordat dirigir Garamba,[41] així com dos parcs marins sudanesos a Badia Dungonab i l'atoll Sanganeb. Aquests acords no van donar a l'organització ple control i a llarg termini, com la majoria dels seus altres contractes.[25] Es van fer més canvis interns a African Parks després de la mort de Fentener van Vlissingen el 2006. La seu central de l'organització va tornar a Àfrica i la representació africana va tornar al consell.[25]

L'organització va començar a gestionar Akagera amb la Taula de Desenvolupament de Rwanda en 2009,[26][42] Zakouma el 2010,[5][43] i Chinko el 2014.[12] African Parks va entrar en un memoràndum d'entesa amb el govern de Txad en febrer de 2015 per establir Ennedi com a àrea protegida, la qual és en procés d'esdevenir una Reserva Natural i Cultural.[44][45] El Govern de Malawi entrà a acords amb A.P. per encetar la gestió de Liwonde i Nkhotakota l'agost de 2015.[6][46] La la fundació Wyss va finançar el projecte de reintroducció del lleó d'African Parks en Akagera el 2015.[3][29] Durant 2016–2017, A.P. van treballar per reubicar 500 elefants i altres animals de Liwonde i Majete a Nkhotakota.[47][48][49] El Príncep Harry va ajudar amb el trasllat,[9] el qual va ser fet amb la col·laboració amb el Departament malawià de Flora i fauna i Parcs Nacionals, i finançat en gran part pel Nationale Postcode Loterij.[2][6]

Durant març de 2017, A.P. va rebre 65$ milions de la Fudanció Wyss per finançar esforços de conservació en les malawites àrees de reserva de Liwonde, Majete, i Nkhotakota, així com el ruandès P.N. d'Akagera, i per donar suport a l'addició de fins a cinc altres àrees protegides àrees.[3] African Parks van entrar a un acord de deu anys a mitjan 2017 per ajudar a dirigir el beninès Parc Nacional Pendjari.[11] Poc després, en desembre va arribar l'acord per dirigir el moçambiquès P.N de l'Arxipèlag de Bazaruto.[17] Durant 2018, l'organització va signar un acord per dirigir la Reserva Natural i Cultural d'Ennedi.[14]

Referències

  1. ↑ «Contact Us» (en anglès). African Parks. Arxivat de l'original el 2020-05-27. [Consulta: 20 maig 2019].
  2. 1 2 «Massive relocation of 500 elephants begins in Malawi» (en anglès). Conservation News, 21-07-2016. [Consulta: 22 maig 2019].
  3. 1 2 3 4 «African Parks gets $65M for conservation in Rwanda and Malawi». Mongabay, 5 març 2017 [Consulta: 19 gener 2018].
  4. 1 2 «The country that brought its elephants back from the brink». BBC News, 27-12-2017 [Consulta: 19 gener 2018].
  5. 1 2 3 4 Russo, Christina «African Parks Partners With Chad to Combat Elephant Poaching». National Geographic, 22-01-2018. Arxivat de l'original el 2017-12-30 [Consulta: 23 maig 2019].
  6. 1 2 3 4 5 6 7 Glowczewska, Klara «Prince Harry Joins a Pioneering Conservation Outfit in the Fight to Save Africa's Wild Animals» (en anglès). Town & Country. Hearst Communications, 03-01-2017. ISSN: 0040-9952.
  7. 1 2 Klara, Glowczewska «How a Pioneering Conservation Outfit Is Helping to Save Africa's Wild Places» (en anglès). Town & Country. Hearst Magazine Media, Inc, 24-01-2018.
  8. 1 2 3 van der Duim, René. Institutional Arrangements for Conservation, Development and Tourism in Eastern and Southern Africa: A Dynamic Perspective. Springer, 16 novembre 2014, p. 7.
  9. 1 2 3 4 5 6 «Prince Harry to help Africa's wildlife parks». The Times. Times Media Group [Johannesburg], 27 desembre 2017 [Consulta: 19 gener 2018].
  10. ↑ «RDB targets more MICE revenue in 2018». The New Times (Rwanda), 31 desembre 2017 [Consulta: 22 gener 2018].
  11. 1 2 «Conservation group African Parks to look after West African wildlife». Mongabay, 05-06-2017 [Consulta: 22 gener 2018].
  12. 1 2 «Chinko project in Central African Republic». Fondation Segré. [Consulta: 24 gener 2018].
  13. ↑ Fay, J. Michael «Heart of Africa Expedition Positions for Final Trek: Lions Observed From UltraLite» (en anglès). National Geographic, 09-03-2017. Arxivat de l'original el 2018-10-31 [Consulta: 23 maig 2019].
  14. 1 2 «The Government of the Republic of Chad Signs New Agreement with African Parks to Manage Ennedi, a Spectacular World Heritage Site in Chad». African Parks. [Consulta: 21 febrer 2018].
  15. ↑ «African Parks continue Malawi's Wildlife Transformation through 2018». Malawi Tourism, 17 abril 2018. Arxivat de l'original el 2025-08-25. [Consulta: 18 maig 2018].
  16. ↑ «The Malawian Government Signs Agreement with African Parks to Manage Mangochi Forest Reserve, the Fifteenth Park to Come Under Their Management in Africa». African Parks. [Consulta: 18 maig 2018].
  17. 1 2 «African Parks backs marine reserve brimming with wildlife in Mozambique». Mongabay, 14-12-2017 [Consulta: 19 gener 2018].
  18. ↑ Damon, Arwa; Swails, Brent «Poachers are the prey in a park in the Republic of Congo». CNN, 6 gener 2014 [Consulta: 24 gener 2018].
  19. ↑ «Brazzaville-issued mining permits dip into Congo’s flagship park». Mongabay, 31 octubre 2016 [Consulta: 24 gener 2018].
  20. ↑ «Working for Water: The Bangweulu Wetlands and Africa’s Shoebill…» (en anglès). NationalGeographic.org. National Geographic Society, 07-11-2012. Arxivat de l'original el 2018-01-08 [Consulta: 23 maig 2019].
  21. 1 2 «Saving Africa’s wildlife». , 18 maig 2018 [Consulta: 18 maig 2018].
  22. ↑ «Fight Club: Should there be a trade in rhino horn?». The Times. News UK [Londres], 30-11-2011 [Consulta: 24 gener 2018].
  23. ↑ Boynton, Graham «Is this the End of the Wild Rhino?». Condé Nast Traveler, 13-12-2012. ISSN: 0893-9683 [Consulta: 24 gener 2018].
  24. 1 2 «S African money for Ethiopian game park». BBC News, 20 febrer 2004 [Consulta: 24 gener 2018].
  25. 1 2 3 4 Child, Brian. Evolution and Innovation in Wildlife Conservation: Parks and Game Ranches to Transfrontier Conservation Areas. Routledge, 4 maig 2012, p. 422, 424.
  26. 1 2 Neme, Laurel «Triumphant Rhino Transfer Ends in Tragic Conservator Death». National Geographic, 8 juny 2017 [Consulta: 24 gener 2018].
  27. ↑ «Partnership Will Secure, Rehabilitate Benin's Pendjari National Park». Philanthropy News Digest, 2 febrer 2018 [Consulta: 16 maig 2018].
  28. ↑ Child, Brian. Evolution and Innovation in Wildlife Conservation: Parks and Game Ranches to Transfrontier Conservation Areas. Routledge, 4 maig 2012, p. 421.
  29. 1 2 «Wyss Foundation Commits $65 Million to Conservation in Africa». Philanthropy News Digest. Foundation Center, 1 març 2017. [Consulta: 22 gener 2018].
  30. ↑ «Wildlife park in Rwanda recovers 2 decades after genocide». The Seattle Times, 23 setembre 2015 [Consulta: 21 febrer 2018].
  31. ↑ «African Parks: Annual Report 2016» (PDF). African Parks. [Consulta: 21 febrer 2018].
  32. 1 2 3 «Makro king in parks rescue plan». Mail & Guardian, 10 juny 2003 [Consulta: 24 gener 2018].
  33. ↑ «Parks Board CEO quits for greener pastures». Independent Online, 29 juny 2003 [Consulta: 24 gener 2018].
  34. ↑ «Obituary: Paul van Vlissingen». The Guardian, 6 setembre 2006 [Consulta: 25 gener 2018].
  35. ↑ «Africa's wildlife 'to be privatised'». BBC News, 16 juny 2003 [Consulta: 24 gener 2018].
  36. ↑ Buur, L. State Recognition and Democratization in Sub-Saharan Africa: A New Dawn for Traditional Authorities?. Springer, 26 novembre 2007, p. 225.
  37. ↑ «People problems for Ethiopian game park». BBC News, 26 setembre 2005 [Consulta: 25 gener 2018].
  38. ↑ Adams, William M.; Hutton, Jon M. «Parks and Poverty: The Political Ecology of Conservation». Current Conservation, 1-2008 [Consulta: 25 gener 2018].
  39. ↑ «African Parks to give up its management of the Omo National Park». Mursi.org. Oxford Department of International Development. [Consulta: 24 gener 2018].
  40. ↑ Uhlig, Siegbert. Ethiopia: History, Culture and Challenges. LIT Verlag Münster, 2017, p. 313.
  41. ↑ «DRC’s Garamba National Park: The last giraffes of the Congo». Mongabay, 9 maig 2017 [Consulta: 25 gener 2018].
  42. ↑ «Ecologist killed by rhinoceros at Akagera Park». The New Times, 8 juny 2017 [Consulta: 24 gener 2018].
  43. ↑ «The Rare African Park Where Elephants Are Thriving». National Geographic Society, 28 gener 2017. [Consulta: 19 gener 2018].
  44. ↑ «Ennedi on the way to becoming a protected area». Africa Geographic, 5 febrer 2015. [Consulta: 29 gener 2018].
  45. ↑ «African Parks Concludes Memorandum of Understanding with Government of Chad on Ennedi». African Parks, 4 febrer 2015. [Consulta: 29 gener 2018].
  46. ↑ «Cheetahs return to Malawi after decades». Mongabay, 29 maig 2017 [Consulta: 24 gener 2018].
  47. ↑ «Malawi is moving 500 elephants across the country». CNN, 21 juliol 2016 [Consulta: 19 gener 2018].
  48. ↑ «500 elephants relocated in massive man-made African animal migration». Chicago Tribune. Tronc, 19 juliol 2016 [Consulta: 22 gener 2018].
  49. ↑ ; Swails, Brent «The big move: Relocating 500 elephants, one family at a time». CNN, 29 juny 2017 [Consulta: 22 gener 2018].