Afrodita Terra

Afrodita Terra
Dades generals
Tipus	terres altes i Terra
Cos astronòmic	Venus
Epònim	Afrodita
Dades geogràfiques
Coordenades	5° 48′ S, 104° 48′ E / 5.8°S,104.8°E / -5.8; 104.8
Altitud	3 km
Quadrangle	quadrangle Ix Chel Chasma, quadrangle Ovda Regio, quadrangle Thetis Regio, quadrangle Diana Chasma i quadrangle Artemis Chasma
Localització
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature	317

Afrodita Terra és una de les dues principals terres altes del planeta Venus, que s'estén al llarg de l'equador des del sud durant uns quinze mil quilòmetres amb una altitud mitjana de 3.000 m, sent l'altre «continent» venusià Ishtar Terra, prop del pol nord.^[1]

La geografia d'Afrodita Terra està organitzada en tres regions principals a les quals sovint s'hi afegeix una quarta que està geològicament relacionada amb ella però que no en forma part en la nomenclatura de la IAU:

.

• Ovda Regio, que s'estén cap a l'oest per més de 5.000 km, presentant el terreny més alt, amb alguns fragments d'altiplans incrustats en una tesserae dominant;
• Thetis Regio a l'est, de gairebé 3.000 km de llarg i molt similar a l'anterior;
• Artemis Corona al sud-est, amb un relleu més baix però extremadament complex, organitzada al voltant de la corona més gran de Venus, de 2.600 km d'amplada, amb nombroses valls enredades que s'estenen cap a l'est al voltant de Diana Chasma i Dali Chasma per més de 2.000 km;
• Atla Regio a l'est-nord-est, més enllà de Rusalka Planitia, formant la «cua d'escorpí» de la Terra d'Afrodita — tot i que no en forma part — estenent aquest continent a través d'una regió de corona similar als relleus d'Artemis fins a acabar en una regió volcànica on es troben Maat Mons, el volcà venusià més gran, així com Ozza Mons i Sapas Mons.

Mentre que les terres altes occidentals del continent semblen estar formades per terrenys antics plegats i fracturats que formen tesseres, les regions inferiors que formen els extrems occidental i oriental del continent són molt més complexes, amb, a l'oest, una successió d'esdeveniments geològics que barregen fluxos de lava i orogènia^[2] entre les tesselles més altes i, a l'est, un entrellaçat de corones, que testimonia la tectònica vertical resultant dels diàpirs magmàtics més que no pas de la tectònica horitzontal d'expansió o compressió de l'escorça. Un estudi més centrat en les corones de la regió de Diana Chasma i Dali Chasma destaca el fet que aquestes estructures van acompanyar la formació de la xarxa de fractures que creuen tota l'àrea,^[3] algunes de les quals van començar a formar-se amb la fractura de l'escorça però cap de les quals va continuar evolucionant un cop va desaparèixer l'expansió crustal a l'origen d'aquestes fractures.